Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 8 de Juny a les 19h. Us podeu inscriure aquí
“L’ús de la bicicleta ha fet més per emancipar a les dones, que res en el món“. Susan B. Anthony, 1896, sufragista nord-americana.
A Catalunya, 1,1 milió de persones usen una bicicleta almenys un cop a la setmana. D’aquests 7 són homes i 3 són dones, segons el Baròmetre de la Bicicleta, 2019. En països com Holanda o Dinamarca, aquesta proporció és a la inversa. Hi ha estudis que mostren que com més augmenta el pes de la bicicleta en les modalitats de transport, més augmenta la proporció de dones que es mouen en bicicleta.
L’urbanisme de les nostres ciutats s’ha configurat responent a la lògica productiva i patriarcal, posant al centre la mobilitat obligada per raó de treball, on era l’home el que es desplaçava i portava al sou a la família. Les infraestructures de mobilitat de Barcelona, regió metropolitana i tot el país, són el reflex d’aquesta lògica. S’ha cedit l’espai públic al vehicle privat, el qual és majoritàriament usat per homes (en un 43% enfront del 31% de les dones), mentre que les dones es desplacen en major proporció que els homes caminant, un 51% i 42%, respectivament i en transport públic, 17% enfront del 11%, com mostren les dades de l’Enquesta de mobilitat en un dia feiner, 2021, que ha elaborat l’IERMB.
Un dels factors que explica aquesta bretxa de gènere en l’ús de la bicicleta, és la deficient qualitat de la infraestructura ciclista. Malgrat que les dones són més proclius en la mobilitat activa en totes les modalitats, si les infraestructures no tenen qualitat i, la paritat no és possible.
Una mirada 360 graus és la que, amb els criteris de gènere en ment, garanteix un disseny de qualitat i amb ambició d’ús universal, que no beneficia només a les dones, sinó també a tot el conjunt de la població. De la mateixa manera que el disseny d’accessibilitat universal es considera el paradigma del disseny urbà, la paritat de gènere en l’ús de les infraestructures ciclistes esdevenen l’indicador d’èxit o fracàs de les mateixes. Està clar que, fins ara, s’ha fracassat. I en un context d’emergència climàtica i de lluita contra totes les desigualtats és greu.
El col·lectiu Punt 6 recomanen repensar les infraestructures de mobilitat introduint la participació de la ciutadania i ampliar la xarxa ciclista, però no de qualsevol manera, sinó amb contemplant la diversitat de cossos d’homes, dones i de persones no binàries, amb els seus diferents ritmes i formes físiques, que permetin la circulació no només de, bicicletes, sinó que també de patinets, tricicles i bicicletes de càrrega.
Ens farem les següents preguntes:
- Com ha de ser físicament la infraestructura ciclista per a reduir la bretxa de gènere?
- S’està incorporant la perspectiva de gènere en el desplegament de la infraestructura ciclista?
- El ritme és l’adequat per a fer una mobilitat activa més inclusiva en el context d’emergència climàtica?
Intervenen:
- Maria Ramos, consultora independent de sostenibilitat urbana i mobilitat
- Susana Serantes, promotora i impulsora d’experiències cicloturístiques i ciclista
Modera: Marta Masats
Referències
Les Veus de la República 