Casa Orlandai, dimecres 25 de gener, a les 19h. Podeu fer la inscripció aquí.
En els darrers anys s’han succeït força canvis en la normativa educativa, que ha tingut els corresponents impactes en els currículums dels ensenyaments obligatoris. Una de les conseqüències d’aquests canvis ha estat la pèrdua de l’ensenyament per continguts tant en ciències com en filosofia, en favor d’una pedagogia que prima l’aprenentatge per projectes i per competències.
Tant les matèries de caire científic com les de pensament filosòfic, són matèries i continguts que promouen el pensament crític, és a dir, que ensenyen a pensar.
Aquesta transformació educativa no està absenta de debat, ja que en la recerca de l’equitat i la igualtat d’oportunitats, continguts i pensament crític poden ser alguns llençols perduts en el camí. És evident que el nostre sistema social i polític, basat en les democràcies liberals on la sobirania popular es plasma en l’elecció dels representants, requereix d’una població amb capacitat de raciocini i de pensament crític, i així evitar que floreixin els pensaments “alternatius” i basats en pseudociències i post-veritats.
Ens qüestionarem:
- Aquesta transformació educativa en la que estem immerses garanteix que la població sigui alfabeta en coneixement científic?
- I en pensament crític?
- Quines són les propostes per evitar que la minvant formació en ciències en els currículum posi en risc la democràcia?
Comptarem amb:
Gregorio Luri, filòsof, pedagog i assagista
Marina Mir, biòloga, docent jubilada i promotora de l’educació ambiental.
En aquesta sessió ens hibridem amb els Cafès científics i moderarà la Cristina Junyent.
Les Veus de la República 