La democràcia a l’asfalt: Espai públic i model de ciutat

Casa Orlandai, 11 de novembre, a les 19:30. 

Espais públics i privats configuren les ciutats i pobles. L’espai públic és lloc físic d’interacció entre les persones. És lloc de trànsit, de treball, de consum, de gaudi, de festa, de convivència, de tertúlia, de cotilleig, d’exhibició, de flirteig, de joc, d’esport, de badar… Però sobretot és lloc d’exercici de les llibertats, les d’opinió, les d’expressió, les de religió, les de reunió, les de manifestació,…Joc de pilota RevF

Si això és així, voldrà dir que societats amb alts nivells de salut democràtica disposaran d’espais públics suficients en nombre i en qualitat, entenent-los com a espais físics i virtuals. És això i arreu cert?  És fácil fer la relació entre espais públics i places, o bé amb equipaments públics. N’hi ha prou, és suficient? Pot l’urbanisme i els dissenys arquitectònics acaba configurant unes societats més o menys democràtiques? I en un nivell més microarquitectònic, però no menys important doncs incideix en les prioritats de planificació … s’ha fet prou per a suprimir les barreres arquitectòniques en els espais públics?

I deixant de banda l’àmbit físic … el que neix als espais públics, té incidència en canvis socials o polítics? O a l’inrevés, és necessari que un moviment social passi per un espai públic físic per a que tingui incidència? Només cal pensar en el 15M o en les mobilitzacions independentistes. discapacitat

Les noves tecnologies generen àmbits d’interacció entre les persones, i sovint exerceixen el rol d’espai públic. Com serà l’espai públic en un món altament tecnologitzat? ens serà necessària encara l’exercici de la ciutadania presencial?

De tota això i més en parlarem i ens agradarà tenir algun diagnosi sobre Barcelona i les ciutats catalanes.

Intervindran:

Judit Carrera, cap de debats i documentació del CCCB, i directora del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (www.publicspace.org)
Manuel Delgado, Professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona

Anuncis