LVdR20: Primer la vida. Economia feminista

Primer la vida. Economia feminista

Casa Orlandai, dijous 9 de març, 2017, a les 19:00 hores. Calendari

El pensament econòmic dominant equipara el benestar de la població, a l’augment de la riquesa, i aquest, al creixement del Producte Interior Brut (PIB). El PIB medeix la producció i l’activitat econòmica que passa pel mercat, atorgant el valor del preu d’intercanvi de béns i serveis. Es podria dir que quan creix el PIB, creix el benestar de la població. Però entre les limitacions del PIB, que són unes quantes, omet clarament tota activitat econòmica que no passa pel mercat: el voluntariat, el bescanvi, l’autoconsum, i el treball domèstic i de cura.8-de-marc-dibuix

Cuinar, netejar, alimentar, reparar, educar, vestir, tenir cura física i emocional de les persones, en definitiva, és un treball imprescindible, quotidià, essencial, que garanteix la supervivència física de la població. I aquest no passa pel mercat,  no és remunerat, i a efectes de l’economia és invisible. Diversos estudis arreu mostren que si incorporéssim l’activitat econòmica domèstica al PIB, aquesta hauria de créixer entre el 25% i el 70% depenent dels mètodes i països.

Tota aquesta activitat és molt intensiva en treball i molt desigualment repartida entre homes i dones, encadenant a moltes dones a unes jornades de treball llarguíssimes. I quan és una activitat mercantilitzada, és majoritàriament realitzada per dones, amb baixos salaris, i sovint de països en vies de desenvolupament.

La nostra és una societat patriarcal, on el poder i l’accés als recursos econòmics està desigualment repartit en detriment de les dones, i a favor dels homes. Diversos són els escenaris on es manifesta aquesta desigualtat: l’àmbit de la presència política i en els mitjans de les dones, l’ambit laboral, les relacions dins la família, …però és en l’àmbit domèstic i de cura de les persones que es garanteix la supervivència i la dignitat humana.1398477325362-cached

Més enllà de visibilitzar aquest treball i d’assolir col·lectivament una major presència dels homes en aquest tipus de tasques, per tal que les tasques de cura i de la casa tinguin una major centralitat econòmica, potser el què cal és canviar alguna cosa més profunda com seria un canvi cap a … on? Des de les ciències socials i molt especialment des de l’economia feminista s’està proposant un canvi radical cap a un model social que consideri primer la vida, tingui cura de la seva població i que no intensifiqui les desigualtats ja existents.Què caldria fer per a que les tasques de reproducció i dignificació de la vida tingui centralitat econòmica, política i social? Estan canviant les coses? N’hi ha prou amb una major presència dels homes en aquests treballs? Un intercanvi de rols ajudaria? L’aspiració a una societat igualitària entre homes i dones és un objectiu assolible? Vàlid? …o cal anar més enllà?

Intervindran: Lourdes Beneria , Catedràtica d’Economia a la Universitat de Cornell i Vicent Borràs, Professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Calendari

Anuncis