Mes: Abril de 2015

Els representants #debatCasaOrlandai

Finalment ja tenim les persones que representaran les candidatures convidades al debat del 27 d’abril a les 19:30. 

Són les següents:

Joan Puigdollers – núm 12 – Convergència i Unió

Sara Jaurrieta – núm 5 – Partit Socialista de Catalunya

Mercè Amat – núm 13 – Esquerra Repúblicana de Catalunya

Òscar Ramírez – núm 7 – Partit Popular

Janet Sanz – núm 5 – Barcelona en Comú

Javier Gonzalez Blesa – núm 7 – Ciutadans

Ignasi Planas – núm 1 – Millor Barcelona

Bernat Julià – membre de la CUP-CapgiremBarcelona i portaveu de la CUP de Barelona.

Us convidem a que ens envieu les vostres preguntes i temes que us agradaria que fossin tractats, i els intentarem traslladar a les candidatures. Us convidem doncs a que deixeu en aquesta pàgina els vostres comentaris, o bé ens feu un correu electrònic a lesveusdelarepublica@gmail.com.

Gràcies i ens veiem el proper dilluns 27 d’abril a les 19.30 a la Casa Orlandai!Debatelectoral1-600x401

LVdR4: Les desigualtats en els barris de Barcelona. Som rics a Sarrià?

Casa Orlandai, Dimecres 15 d’abril, 2015. A les 19:00, canvi d’hora!!

Intervindran.

Maria Jesús Calvo, Departament d’Estudis i Programació, Ajuntament de Barcelona.

Marina Subirats, Catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB.

“Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna” Article 1 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, 1789.

John Cleese - classes socialsLa desigualtat és una de les característiques de les societats capitalistes avançades. Determinar-ne el nivell, les causes i els efectes és temàtica central en les ciències socials.  El creixement econòmic és generador de riquesa, i beneficia a la població, si aquesta és justament distribuïda. Aquest és el pensament socioeconòmic dominant al llarg del segle XX. Les economies planificades dels països de l’esfera soviètica, i els estats del benestar de l’europa occidental eren els garants d’aquestes polítiques distributives. En la dècada dels 80 irromp el neoliberalisme, amb Reagan i Thatcher al capdavant, la Unió Soviètica col·lapsa, i cau el mur de Berlín. Hi ha un canvi de paradigma: la igualtat i la justícia ja no era una aspiració col·lectiva majoritària, esdevé una utopia del passat. I les desigualtats, fins aleshores minvant, canvien de tendència i augmenten, afectant, a mitjans dels 2010s i a causa de la crisi econòmica, a les classes mitjanes dels països occidentals. L’atur, la pobresa, l’exclusió social són presents en els mitjans de comunicació i en les vides de volums importants de la població. La crisi econòmica, comporta la crisi social, i a continuació la crisi política. En els darrers anys, han esclatat moviments d’indignació, 15M, Occupy Wall Street, …Aquest darrer va agafar com a slogan principal “1% rich, 99%poor” i “we are the 99%”. Un llibre d’economia, el de Thomas Piketty, que vol estudiar la distribució de la renda i la riquesa a llarg termini, s’ha posat entre els llibres més venuts.

Sarrià i Barcelona han sofert una gran transformació en els darrers 100 anys.  Sarrià, una vil·la de pagesos i artesans, és annexionada en 1921 a una Barcelona industrialitzada i comercial, esdevenint un barri residencial de la petita i gran burgesia barcelonina a meitats del segle XX, cada cop més benestant.

Barcelona, cada cop més orientada als serveis, comerç, turisme, administració pública, és difícil parlar-ne sense considerar la xarxa urbana i metropolitana del seu voltant, així com no tenir en compte el lloc que ocupa en una economia cada cop més globalitzada. I, tanmateix, és problablement on es concentra una part més important de la renda i la riquesa del país en el seu conjunt. Dins de Barcelona, Sarrià s’ha especialitzat en ser residència efectiva o somniada de persones amb rendes altes, perquè és, o ha de ser, un barri tranquil, net i benestant. Per contra, els fills i néts dels sarrianencs han de marxar del barri, perquè no s’ho poden permetre, retroalimentant l’especialització de barri benestant. Però, som realments rics a Sarrià, som els més benestants?

Preguntes:

Com es genera la renda dels barcelonins? Com es distribueix? I entre els barris? Qué és el que fa que Sarrià sempre surti entre els barris amb rendes més altes? Com incideix el creixement i l’orientació econòmica de la ciutat a la renda dels seus habitants? A qui beneficia el creixement econòmic? Com es distribueix aquest creixement? Quina relació hi ha entre desigualtat econòmica i la conflictivitat social?

Quànta precarietat econòmica i pobresa hi ha a Barcelona? Hi ha una pobresa, o moltes menes de pobresa? Poden les polítiques públiques de la ciutat contribuir a la distribució de la renda, o almenys a una redistribució del benestar entre la població? Com? via serveis públics, via salari mínim de la ciutat, …? Com es pot corregir la desigualtat entre barris? I dins del barri, com és el cas de Sarrià? Quines classes socials viuen a Sarrià? I al districte? I a Barcelona?

Algunes enllaços d’interès:

Barcelona Economia / Renda Familiar. Estudis

Marina Subirats. Wikipedia, UAB, llibre Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI, entrevista