LVdR47: Rutes comercials que regiran el segle XXI. De l’Àrtic al Cap de Bona esperança, passant pel corredor del Mediterrani.

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 2 de desembre, 2020, a les 19:00h. Inscripcions aquí.

La Ruta Àrtica és una de les prioritats estratègiques de Vladimir Putin. La nova Ruta de la Seda promoguda per la Xina és el nou Pla Marshall del segle XXI. La Ruta del Cap de Bona Esperança es convertirà aviat en una de les principals vies del comerç mundial. I el Corredor Mediterrani és el principal projecte d’infraestructures inacabat a la península ibèrica com a conseqüència de els diferents estratègies dels governs espanyols des del segle XIX. Fou l’únic projecte d’infraestructures del qual parlaren els presidents de Xina i Espanya a l’última cimera sino-espanyola.

  • Quins interessos i estratègies de les grans potències mundials amaguen aquests projectes?
  • Com canviaran les nostres vides i les de les generacions futures?
  • Quines implicacions tenen aquestes grans rutes per al medi ambient i el canvi climàtic?

o també

  • Perquè Vladimir Putin va situar la Ruta Àrtica com una prioritat estratègica nacional als decrets de maig del 2018?
  • Perquè Xi Jinping considera la nova Ruta de la Seda com una de les grans priotitats de la Xina del segle XXI?
  • Quin rol han jugat Felipe González, José María Aznar, Mariano Rajoy y Pedro Sánchez en el desenvolupament del Corredor Mediterrani?
  • Perquè la classe política mundial i espanyola confereix una prioritat extrema al desenvolupament dels corredors de comerç i en canvi els mitjans de comunicació i la ciutadania no reflexen aquesta importància?
  • … i tot això com afectarà a les nostres vides??

Aquestes i altres preguntes ens les contestaran:

Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona

Mar Aguilera, professora de dret constitucional de la UB i membre del Fons de Defensa Ambiental.

LVdR46: La segregació escolar enmig d’una pandèmia.

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 4 de Novembre, 2020, a les 19:00h. Inscripcions aquí.

Reobrim els debats sobre les escoles, ara que fa gairebé dos mesos que funcionen després d’un tancament inimaginable de març a juliol del curs anterior. I ho farem amb dues persones expertes en la recerca social en l’àmbit de l’educació.

Que la pandèmia ha impactat als centres educatius és evident. Però quin impacte ha tingut en la seva funció social en general i en la segregació escolar en particular?


L’Aina Tarabini presentarà algunes de les conclusions de l’estudi ‘Recerca Escoles Confinades’ basada en una enquesta online que van respondre gairebé 3.000 docents catalans durant el primer temps de confinament. La recerca mostra la relació entre les dinàmiques de segregació escolar i les pràctiques i prioritats educatives desenvolupades pels centres durant el confinament. La titularitat dels centres i sobretot la seva composició social es mostren com variables clau per entendre les possibilitats de fer escola a la distància amb implicacions cabdals en termes de desigualtat social. 

El Luis Miller discutirà algunes dades recents sobre les causes i conseqüències de la segregació escolar i la seva relació amb aspectes com la segregació residencial o les normes per a assignar escoles als i les estudiants. Comentarà també l’impacte de moure’ns cap a un escenari de docència online i com això implica un desigual suport de pares i mares a l’estudi, depenent del seu origen social i dels recursos de la llar.

  • Aina Tarabini és professora de sociologia de l’educació de la UAB i investigadora dels grups de recerca GEPS (Globalització, Educació i Polítiques Socials) i GIPE (Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives). Especialista en l’anàlisi de les desigualtats educatives, la seva recerca posa una atenció especial als processos d’èxit, fracàs i abandonament escolar des de la perspectiva de la justícia social.
  • Luis Miller es doctor en sociología, científico titular del CSIC y vicedirector del Instituto de Políticas y Bienes Públicos. Ha sido profesor de economía en la Universidad del País Vasco e investigador en la Universidad de Oxford y el Instituto Max Planck de Economía en Alemania. Colabora con la Fundación ISEAK en proyectos de evaluación de políticas públicas y escribe en el blog Piedras de Papel de Eldiario.es