LVdR13. Frau, evasió i elusió fiscal: diners que busquen refugi…a Panamà!

S’ha parlat molt que una de les principals causes de la crisi financera dels darrers anys ha estat la “desbocada” despesa pública dels estats del benestar europeus. Però s’ha parlat poc dels ingressos que els estats han deixat d’ingressar a causa del frau, de l’elusió i de l’evasió fiscal.

L’evasió i l’elusió fiscal és la fugida dels diners a la recerca de països de baixa fiscalitat. Si es fa legalment es parla d’elusió, i si es fa ilegalment, d’evasió.

tax-havens-2Les grans empreses i grans fortunes, poden refugiar-se dels sistemes fiscals dels estats-nació mitjançant entramats societaris complexos, i emparats en el secret bancari dels paradisos fiscals. La coordinació internacional en matèria fiscal no hi és, ni se l’espera; situació perfecte per a que això no tingui aturador, malgrat l’escandol per fascicles als que assistirem properament gràcies als #panamapapers.

Es diu que el 33% de la riquesa mundial no paga impostos.  Per què? Per què està “residint” en els 45 paradisos fiscals que hi ha al món segons Ethical Consumers. Si hi ha 126 països, això és un 35% dels països del món. La riquesa acumulada en els paradisos fiscals, es calcula entre 21 i 32 bilions de dòlars, xifra que s’engrandeix al ritme de 600.000 milions anuals (el PIB mundial està al voltant dels 78 bilions anuals).

I tot just ara que comença la campanya de l’impost de la renda, apareixen els papers de Panamà, assenyalant amb noms i cognoms, persones i empreses rellevants que han tingut pràctiques, que poden ser legals, però de dubtosa legitimitat i moralitat.

Els paradisos fiscals no només són illes paradisíaques enmig de l’oceà, sinó que són properes. Andorra, Irlanda, Luxemburg, Suïssa, illes del canal… però també figures com les SICAVs espanyoles, que tributen l’1% quan el mínim del IRPF està al 20%. Mentrestant, les nòmines no poden fugir de la obligatorietat de tributar, amb una pressió fiscal que lluny de reduir, augmentarà, ja no per a assolir un major desplegament dels estats del benestar, sinó per a desaccelerar el seu encongiment.apple-3-web2_0

Un petit gest com ara, quan una persona fa una cerca a GoogleMaps des del seu Iphone, que geolocalitza i dona la ruta més rapida a l’Ikea més proper, cal saber que des de fa anys, ni Google, ni Apple, ni Ikea paga els impostos que proporcionalment paga la botiga de mobles de la cantonada. Com s’ho fan?

Gràcies a filtracions com els Papers de Panama, la llista Falciani o els LuxLeaks tenim alguna idea de com es mou el gran diner.

Quin és el volum de benestar que la ciutadania està perdent a causa del frau, l’evasió i l’elusió fiscal? Quines són les mesures que s’han de pendre a nivell local, estatal i mundial? Quina motivació tenim els contribuents per no cometre petits fraus fiscals? Quines mesures es poden pendre per a revertir aquesta situació? On no arriba la legalitat, actua la ètica?

Intervindran: Xavi Casanovas, Matemàtic i Portaveu de la Plataforma de Fiscalitat Justa i Miguel Ángel Mayo, Inspector d’Hisenda, Representant de GESTHA (Sindicat d’Inspectors d’Hisenda).

Casa Orlandai. 19:30, dimecres 4 de maig, 2016.

Durada: 1h 30m

(Aquí un divertit video sobre Ikea https://www.youtube.com/watch?v=8kHCLe1ZL7c)

 

Anuncis