LVdR15. L’extrema dreta a Europa i Catalunya: una taca d’oli.

En escriure això, el candidat a la Presidència d’Àustria del Partit de la Llibertat (FPÖ), Norbert Hofer, va per davant en els sondeigs electorals. Fins no fa gaire, els moviments d’extrema dreta eren anècdota en els parlaments europeus. Avui poden arribar a governar.

El mapa europeu fa basarda en veure’l: Finlàndia, Hongria, Grècia, … L’UKIP britànic, amb un discurs clarament xenòfob ha arrossegat al bona part dels conservadors cap al Brèxit. En les darreres eleccions europees, el Front Nacional Francès va ser la primera força, amb un 26% dels vots. En aquest panorama, es fa estranya l’absència dels països del Sud d’Europa, Espanya, Portugal, Itàlia,…rightparties

Són una amalgama de moviments i partits que reaccionen amb relats força populistes a molts fenomens, com la immigració, la corrupció, les polítiques d’austeritat i a l’euroescepticisme. Per això són partits reaccionaris, perquè reaccionen, i en casos extrems usant la violència. En aquest procés de reacció, actualitzen els vells discursos del racisme, la xenofòbia i la religió. Per tant, no són moviments nous, són moviments vells actualitzats. El seu creixement en pes polític dels darrers temps, porta a la seva normalització en el paisatge polític, i han guanyat quotes de centralitat en molts països i institucions europees.

Quines són les causes d’aquest creixement a Europa? La crisi, les polítiques d’austeritat, les darreres onades migratòries? O una profunda crisi dels valors democràtics…? Què tenen en comú aquests partits, i què de diferent? Defensen el mateix Alba Daurada a Grècia que el FPÖ austríac? Tenen el mateix projecte de societat? És el nacionalisme identitari la seva raó de ser?

jordiborras25A Catalunya i Espanya els moviments d’extrema dreta són residuals, després de 40 anys de la finalització del Franquisme, …o potser no tant? Per què la dreta espanyola no ha condemnat el Franquisme sense pal·liatius? A Catalunya hem tingut partits catalanofòbs i xenòfobs. Hem tingut la llibreria Europa i el Casal Tramuntana. Però també hem tingut Plataforma x Catalunya. Quin paper han tingut i tindran aquests moviments xenòfobs en el futur? Són residuals? hivernen? Si són taca d’oli, podem assistir a un rebrotament d’aquest tipus de partits a Catalunya seguint la tendència a Europa?

Intervindran:

Jordi Borràs, Il·lustrador, fotoperiodista i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils, col·labora amb mitjans de comunicació com Nació Digital, Crític, El món, entre d’altres.  www.jborras.cat.

Xavier Casals, Doctor en Història i professor a la Universitat Ramon Llull, i a la Universitat Oberta de Catalunya, compagina la investigació històrica amb la politològica. xaviercasals.wordpress.com

Foto: Jordi Borràs

Anuncis