LVdR77: Debat públic. El periodisme d’investigació

Casa Orlandai, dimecres 15 de maig, 19h. Us podeu inscriure aquí.

El periodisme d’investigació és un tipus de periodisme crucial per a salut de la democràcia, ja que destapa la corrupció, la malversació, abusos de poder i les injustícies, mitjançant la investigació i la verificació rigorosa dels fets. Actua com a  contrapès a les narratives oficials i institucionals, escrutant les seves accions o inaccions que aporten llum al debat públic.

El periodisme d’investigació demana molt temps, molt ofici i és car, i arriscat. Depèn l’objecte d’investigació la seguretat de les fonts i dels propis periodistes poden entrar en risc. No tots els mitjans de comunicació poden permetre’s un departament d’investigació.

Ens plantejarem diverses preguntes :

  • Com es garanteixen les investigacions periodístiques actualment?
  • Quins són els reptes que afronten els periodistes d’investigació en l’accés a la informació? Com és la relació entre els periodistes i les fonts d’informació? Com es fa front a les possibles filtracions?
  • De què depèn que les investigacions periodístiques tinguin impacte?
  • Està garantida la seguretat dels periodistes que treballen en investigacions delicades?
  • Quins són els límits ètics en la investigació i publicació dels reportatges d’investigació?

Comptarem amb:

  • Pol Pareja, periodista especialitzat en reportatges a El Diario.es
  • Albert Llimós, periodista i escriptor. Responsable d’investigació a l’ARA
  • Modera: Elsa Corominas

LVdR 76, 77 i 78: El debat públic

Casa Orlandai, dimecres 17 d’abril, 15 de maig i 12 de Juny, a les 19h.

Les Veus de la República van començar fa 10 anys, amb l’objectiu de crear un espai de debat, reflexió i promoció del pensament crític i, per celebrar-ho, ens agradaria fer una reflexió sobre la salut del debat públic, centrant-nos en els mitjans de comunicació. 

En l’actual paisatge del debat públic, la crispació s’ha convertit en una moneda corrent, eclipsant sovint el pensament crític. La manca d’espais per a la reflexió i el diàleg ha alimentat una cultura de la confrontació, on les emocions superen sovint la raó. La demagògia, astutament disfressada de discurs convincent, s’aprofita d’aquesta atmosfera que afavoreix la falsedat i la manipulació. La veritat es distorsiona i la complexitat se simplifica fins a fer que la realitat i els fets siguin irreconeixibles. 

L’objectiu de les veus en aquests 10 anys ha estat fomentar el debat dels afers públics de forma serena, respectuosa, basant-nos en l’anàlisi dels fets i les evidències i fomentant visions crítiques i la participació ciutadana en el debat i la reflexió. Les tres xerrades d’aquesta primavera busquen seguir cuidant i mantenint una bona salut del debat públic:

Xerrada 1 – 17 d’abril – On és el debat públic? – Us podeu inscriure aquí

Ens farem moltes preguntes sobre com i on tenir una conversa pública assossegada basada en arguments en un context de creixent polarització, i analitzarem el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en el debat ciutadà. Comptarem amb

  • Ignasi Aragay, director adjunt del diari Ara
  • Milagros Pérez Oliva, periodista
  • Modera: Marta Masats

Xerrada 2 – 15 de maig – El periodisme d’investigació – Us podeu inscriure aquí

El periodisme d’investigació és vital per la democràcia ja que desvetlla la corrupció i els abusos de poder en organitzacions, institucions i empreses. Comptarem amb

  • Pol Pareja, periodista de El diario.es
  • Albert Llimós, responsable d’investigació del diari Ara
  • Modera: Elsa Corominas

Xerrada 3 – 12 de juny – El periodisme de dades – Us podeu inscriure aquí

El periodisme de dades promou la transparència i la rendició de comptes mitjançant la interpretació i visualització de grans conjunts de dades que dimensionen els problemes socials i econòmics, i poden revelar tendències i anomalies. Comptarem amb

LVdR75: La invisible salut de les dones

Casa Orlandai, dimecres 20 de Març, 19h. Pots incriure’t aquí.

La discriminació contra les dones en medicina i ciència,  —sigui com a
objecte o com a subjecte—  ha estat un problema persistent al llarg de
la història  i segueix present en moltes parts del món en l’actualitat.
Com a objecte de discriminació: «La debilitat no és un tret que
caracteritzi a la dona, sinó el sistema científic al que no intenta
estudiar a fons les diferències hormonals i fisiològiques entre homes i
dones.» Carme Valls

Com a subjecte de discriminació, les dones investigadores enfronten
prejudicis i estereotips arrelats que afecten el progrés professional.
S’enfronten a biaixos de gènere en l’assignació de fons per a la seva
recerca,  en la promoció i en la presa de decisions en entorns acadèmics
i laborals.

La gran aportació del moviment feminista en medicina i recerca  ha
influït en fer noves preguntes  i trobar noves respostes.

Comptarem amb:

  • Carme Valls, endocrinòloga i autora de «Mujeres invisibles»
  • Cristina Pujades, catedràtica Departament de Medicina i Ciències de la Vida, UPF
  • Modera: Cristina Junyent

LVdR74: La geopolítica dels minerals i l’energia escassa

Casa Orlandai, dimecres 28 de febrer, 19h. Us podeu inscriure aquí

Els humans actualment necessitem 1,75 planetes per a satisfer la demanda de recursos naturals. Un dels reptes és retornar l’explotació dels recursos naturals als límits planetaris. Entre els camins a prendre, hi ha el de la transició digital i l’ús d’energia renovable i millora de l’eficiència energètica. Ambdues tenen limitacions que marquen la geopolítica actual.

Els anomenats minerals rars són necessaris per a molts dispositius, des de bateries per a cotxes elèctrics, turbines eòliques, pantalles LCD, sensors, plaques solars o els nostre mòbils. Quins són? Cobalt, liti, níquel, alumini, grafit entre d’altres. El 70% de la producció de cobalt prové de la República Democràtica del Congo, i el 80 % de la producció de terres rares en el món està en mans de companyies xineses.

La transició cap a les energies renovables pot redefinir les dinàmiques de poder a nivell global, amb països emergents com ara la Xina i l’Índia posicionant-se com a líders en aquest sector i influint en les relacions internacionals. Però si es vol assolir una societat sostenible i digitalitzada amb alts nivells d’eficiència energètica, s’han de considerar els costos socials i en drets humans, així com els ambientals. Altrament potser s’assoleix tot el contrari.

  • Es pot abandonar la dependència del petroli cap a noves fonts d’energia que siguin sostenibles i justes? És això possible?
  • Quines són les dinàmiques en les relacions internacionals per l’accés a les fonts d’aprovisionament que garanteixin la transició energètica?
  • Quins costos socials i ambientals tenen avui la transició cap a una societat digitalitzada?
  • Hi ha prou planeta per tanta digitalització i energia renovable?

Per parlar de tot això comptarem amb:

  • Alfons Pérez López, Investigador i responsable de projectes, especialitzat en energia i clima de l’Observatori de Deute en la Globalització
  • Víctor Burguete Vidal, Investigador sènior en l’àrea de Geopolítica Global y Seguretat al CIDOB

Modera: Marta Masats

Article de Swissinfo en castellà. Repensar la minería de cobalto.