LVdR49: Les esquerres durant la transició, per exemple El Guti.

Antoni Gutiérrez Diaz, conegut com el Guti, és una figura clau de les esquerres catalanes de la segona meitat del segle XX. Va contribuir enormement en la unitat de la lluita unitària contra franquisme. El repàs de la seva biografia permet travessar els episodis més importants de l’anomenada transició política del franquisme , així com els de les primeres dècades de l’actual règim democràtic català i espanyol.

Com a militant del PSUC, va posar-se al servei entusiasta de quatre objectius sobre :

  1. la reconquesta de la llibertat
  2. la construcció d’un socialisme democràtic
  3. el ple reconeixement nacional de Catalunya i
  4. l’aspiració per una Europa social i il·lustrada

Aquests somnis es van aconseguir fer realitat? Quin paper van tenir les esquerres durant la transició de la dictadura a la democràcia? Quin paper va tenir el PSUC en aquest període clau? Quina va ser la relació del PSUC i de la resta de partits d’esquerres amb els moviments socials, feminisme, ecologisme, anti-militarisme, anti-globalització, etc?

Aprofitant aquests quatre objectius conversarem i reflexionarem sobre la formulació d’aquestes aspiracions sota el franquisme, i si hi ha temps ens preguntarem quin és el seu grau d’assoliment.

Per a fer aquestes reflexions ens acompanyaran:

Les Veus Científiques (LVdR48): La cursa per la vacuna contra el SARS-CoV-2

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem tornat a programar una altra sessió conjunta.

L’activitat serà el dimecres 20 de gener, a les 19h. Es pot participar a través de zoom, prèvia inscripció aquí i 30 minuts abans us enviarem l’enllaç. I també a través del canal de Youtube de la Casa Orlandai. Podreu entrar sense necessitat de més enllaços.

De totes les vacunes que darrerament estan en tràmit aprovades o bé, quines són les llums i ombres? Per què les presenten en notes de premsa i no en revistes científiques? Com canviarà la recerca l’experiència de la covid-19? Per què han de fer-se dues aplicacions? Les presses han fet créixer la desconfiança? Com pot ser l’adaptació d’una població semi-immunitzada? Podem pensar de manera real en una immunització de ramat, sigui de forma natural o induïda? Com són les vacunes?
S’ha explicat bé el desenvolupament de la vacuna per a la covid-19 per a que les persones es vacunin per al bé comú? Hauria de ser obligatòria? Hauria de ser un requisit per a algunes activitats? Què ha d’imperar? La salut pública? El bé comú? L’interès personal? Podria ser un requisit per entrar a llocs determinats: un avió, una feina, un teatre? Pot haver-hi un risc d’estigmatització? En quin moment podrem pensar en retornar a una vida sense limitacions i distanciament?

Lluís Ruíz-Ávila, biòleg, director General a Leukos Biotech SL y a RUTI IMMUNOTHERAPEUTICS SL, empresa espanyola que desenvolupa una vacuna contra la covid-19 i d’altres infeccions víriques respiratòries
José Luis Martí, Professor de Dret a la Universitat Pompeu Fabra

LVdR47: Rutes comercials que regiran el segle XXI. De l’Àrtic al Cap de Bona esperança, passant pel corredor del Mediterrani.

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 2 de desembre, 2020, a les 19:00h. Inscripcions aquí.

La Ruta Àrtica és una de les prioritats estratègiques de Vladimir Putin. La nova Ruta de la Seda promoguda per la Xina és el nou Pla Marshall del segle XXI. La Ruta del Cap de Bona Esperança es convertirà aviat en una de les principals vies del comerç mundial. I el Corredor Mediterrani és el principal projecte d’infraestructures inacabat a la península ibèrica com a conseqüència de els diferents estratègies dels governs espanyols des del segle XIX. Fou l’únic projecte d’infraestructures del qual parlaren els presidents de Xina i Espanya a l’última cimera sino-espanyola.

  • Quins interessos i estratègies de les grans potències mundials amaguen aquests projectes?
  • Com canviaran les nostres vides i les de les generacions futures?
  • Quines implicacions tenen aquestes grans rutes per al medi ambient i el canvi climàtic?

o també

  • Perquè Vladimir Putin va situar la Ruta Àrtica com una prioritat estratègica nacional als decrets de maig del 2018?
  • Perquè Xi Jinping considera la nova Ruta de la Seda com una de les grans priotitats de la Xina del segle XXI?
  • Quin rol han jugat Felipe González, José María Aznar, Mariano Rajoy y Pedro Sánchez en el desenvolupament del Corredor Mediterrani?
  • Perquè la classe política mundial i espanyola confereix una prioritat extrema al desenvolupament dels corredors de comerç i en canvi els mitjans de comunicació i la ciutadania no reflexen aquesta importància?
  • … i tot això com afectarà a les nostres vides??

Aquestes i altres preguntes ens les contestaran:

Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona

Mar Aguilera, professora de dret constitucional de la UB i membre del Fons de Defensa Ambiental.

LVdR46: La segregació escolar enmig d’una pandèmia.

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 4 de Novembre, 2020, a les 19:00h. Inscripcions aquí.

Reobrim els debats sobre les escoles, ara que fa gairebé dos mesos que funcionen després d’un tancament inimaginable de març a juliol del curs anterior. I ho farem amb dues persones expertes en la recerca social en l’àmbit de l’educació.

Que la pandèmia ha impactat als centres educatius és evident. Però quin impacte ha tingut en la seva funció social en general i en la segregació escolar en particular?


L’Aina Tarabini presentarà algunes de les conclusions de l’estudi ‘Recerca Escoles Confinades’ basada en una enquesta online que van respondre gairebé 3.000 docents catalans durant el primer temps de confinament. La recerca mostra la relació entre les dinàmiques de segregació escolar i les pràctiques i prioritats educatives desenvolupades pels centres durant el confinament. La titularitat dels centres i sobretot la seva composició social es mostren com variables clau per entendre les possibilitats de fer escola a la distància amb implicacions cabdals en termes de desigualtat social. 

El Luis Miller discutirà algunes dades recents sobre les causes i conseqüències de la segregació escolar i la seva relació amb aspectes com la segregació residencial o les normes per a assignar escoles als i les estudiants. Comentarà també l’impacte de moure’ns cap a un escenari de docència online i com això implica un desigual suport de pares i mares a l’estudi, depenent del seu origen social i dels recursos de la llar.

  • Aina Tarabini és professora de sociologia de l’educació de la UAB i investigadora dels grups de recerca GEPS (Globalització, Educació i Polítiques Socials) i GIPE (Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives). Especialista en l’anàlisi de les desigualtats educatives, la seva recerca posa una atenció especial als processos d’èxit, fracàs i abandonament escolar des de la perspectiva de la justícia social.
  • Luis Miller es doctor en sociología, científico titular del CSIC y vicedirector del Instituto de Políticas y Bienes Públicos. Ha sido profesor de economía en la Universidad del País Vasco e investigador en la Universidad de Oxford y el Instituto Max Planck de Economía en Alemania. Colabora con la Fundación ISEAK en proyectos de evaluación de políticas públicas y escribe en el blog Piedras de Papel de Eldiario.es

LVdR45: La mobilitat en les ciutats de futur

Casa Orlandai, dimecres 14 d’octubre del 2020, a les 19 h.

Inscripcions aquí. Si voleu assistir a través del Zoom, un cop feta la vostra inscripció envieu un correu a comunicació@casaorlandai.cat.

La primera onada de la crisi sanitària per la COVID-19 va fer emergir el debat sobre la mobilitat a les ciutats. Respirar aire net i sentir els ocells va fer que molts habitants s’adonessin de l’extensió de l’espai sonor i físic que ocupen el cotxe i la moto privats en les nostres ciutats. Els moviments Respira i els de la reivindicació de més carrils bicicleta van alçar-se i van reclamar als governs municipals i  de la Generalitat que una altra mobilitat és possible. 

Gairebé la meitat de la població de Barcelona està exposada a nivells de diòxid de nitrògen (NO2) i partícules en suspensió que superen les referències marcades per la OMS, causant 400 morts prematures (segons ISGlobal). Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona traslladava l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions al setembre, habilitava més espai pels vianants i construïa 21 km de carrils bici, mesures que per a alguns són insuficients, i per a alguns altres excessives.  Després de l’estiu, l’ús del transport públic no ha recuperat els usos d’abans de la crisi i, per contra, ha augmentat l’ús del vehicle privat, de bicicletes, de patinets, però també de cotxes i motos. Mentrestant, París aprofitava el confinament per transformar-la en una ciutat ciclable, va invertir-hi 300 milions d’euros i va fer 650 km de carrils bici. És aquest el camí?

I tot això, enmig d’una crisi energètica, d’una transformació digital i augment del teletreball, de l’escalfament global, crisis prèvies a la sanitària, que ja empenyien cap a una transformació de la mobilitat molt més sostenible, més eficient i més segura. 

Preguntes: 

1. Com serà la mobilitat en les ciutats del futur? En quina ciutat ens podem emmirallar?

2. Parlant de Barcelona i Àrea Metropolitana, on som en aquest procés de transformació de la mobilitat?

3. Quins són els canvis necessaris en infraestructures, governança, d’hàbits de la població, etc.?

4. Com es pot garantir la igualtat de gènere i la justícia en les noves formes de mobilitat?

Intervindran:

Nel·la Saborit, Enginyera especialista en infraestructures i mobilitat. Gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. @Neleeta

Monika Maciejewska, investigadora del GEMOTT (Grup d´Estudis en Mobilitat, Transport i Territori) Departament de Geografia – Universitat Autònoma de Barcelona. @MonikaWiktoriaM