Les Veus Científiques (LVdR41). Crisi climàtica, energètica i ara també sanitària. La rebel·lio de la natura?

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem programat dues sessions conjuntes, i aquesta és la primera de les dues Veus científiques.

ZOOM de la Casa Orlandai, dimecres 20 de maig, 2020, a les 18:30h.

Si us ve de gust, us podeu inscriure aquí i us enviarem l’enllaç.

La pandèmia de la Covid19, que a diferència de les anteriors ha afectat al món occidental,  està connectada amb la globalització i  amb el canvi climàtic, i té uns efectes devastadors en l’economia i benestar de la població.

Està connectada amb la globalització perquè les migracions mundials i la intensa mobilitat de viatgers entre països i continents poden estendre qualsevol microorganisme a una velocitat mai vista en la història. Amb el canvi climàtic, perquè l’escalfament global afavoreix el desenvolupament de malalties epidèmiques i contagioses.

Què serà més mortal en el futur, la Covid19 o el canvi climàtic? La crisi de la Covid19 porta 265.000 morts comptabilitzades a nivell planetari (7/5/2020). La OMS pronostica que cada any moriran 250.000 persones a causa del canvi climàtic.

La paradoxa està en que les mesures de lluita contra el virus, porten al confinament dels humans, i això té conseqüències positives pel benestar planetari. S’ha vist en la reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle, en la netedat de les aigües de rius i mars, i en l’aparició d’animals i plantes en entorns urbans.  I la demanda de petroli ha baixat sensiblement.

Nova Delhi, Abril 2019 i Abril 2020.

Abans de la crisi del covid, ja vivíem en emergència climàtica i energètica. L’economia capitalista es basa en l’energia d’origen fòssil, en l’extracció ilimitada de recursos naturals malmetent la biodiversitat, i també en les desigualtats entre les persones per raó de sexe, de raça o de classe.

Totes aquestes crisis ja interactuaven, interactuen i continuaran interactuant entre elles, i no sembla que els governs del món, en plena crisi de les democràcies liberals, ens puguin treure d’aquest embolic.

L’equació salut i economia està present en totes les decisions dels governs a tots els nivells, locals, regionals, nacionals i supranacionals, com s’està veient. Però es troba a faltar la tercera pota: el clima planetari.

  1. Una sobre el passat: quina relació hi hagut entre el clima i les epidèmies passades en la història?
  2. Una sobre el present: Estem en trànsit cap al desconfinament. Com resoldre aquesta equació entre salut, economia i planeta?
  3. Una sobre el futur: Quins reptes té les vostres disciplines científiques a partir d’ara? I quins reptes tenim la ciutadania?

Intervindran:

Mariano Barriendos. Doctor en Geografia i Història. Professor de Geografia física, Història Moderna, Astronomia i Meteorologia. Les seves línies de recerca són la Paleoclimatologia, la reconstrucció d’episodis meteorològics extrems i riscos naturals.

Antonio Turiel. Doctor en física teòrica, treballa com a científic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). És el responsable del blog The Oil Crash, una blog de referència entre els interessats en la crisi climàtica.

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem programat dues sessions conjuntes.

Més informació aquí

LVdR40: Rojava. Kurdistan en femení.

Casa Orlandai, dimecres 4 de març, 2020, 19h.

Jin en kurd és dona. Les YPJ, Yekîneyên Parastina Jin, són les Unitats de Defensa de les Dones. Són desenes de milers que han agafat les armes, i que han posat l’emancipació de les dones com el primer dels seus objectius. El context del naixement de les YPJ és el de la guerra contra Daesh (ISIS) a Síria (2013).

Ens endinsarem en un conflicte, el del Kurdistan, que les YPJ l’han convertit en un conflicte que intersecciona la lluita contra el patriarcat amb el l’emancipació nacional.

Veurem el documental Comandant ARIAN. Una historia de dones, guerra i llibertat, d’Alba Sotorra (85 minuts).

La comandant Arian, de 30 anys, lidera el seu batalló de dones en la lluita contra Estat Islàmic. Per a ella i el seu moviment, l’enfrontament armat és l’únic camí per emancipar-se d’una societat profundament patriarcal. Quan l’Arian rep l’impacte de cinc bales, s’ha d’enfrontar a unes ferides de guerra tant visibles com invisibles, i busca noves maneres de lluitar per la llibertat de les dones. Aquí l’enllaç al trailer.

En acabar, comentarem el documental amb:

  • Eulàlia Reguant, Activista pro-kurda i col·laboradora del CIEMEN
  • Una persona d’Azadi. Plataforma en solidaritat amb el poble Kurd

LVdR39 Docu: “Y sin embargo Al Quds”, el conflicte palestí.

Casa Orlandai, dimecres 5 de febrer, 2020. 19h

El conflicte palestí torna a estar d’actualitat. Un “pla de pau” proposat per Donald Trump, i subscrit només pel primer ministre israelià, annexiona a Israel la vall del riu Jordà entre altres territoris, que Jerusalem sigui la capital d’Israel, obrint la possibilitat a una nova capital palestina fora de Jerusalem, i a acceptar la derrota a canvi de diners. Tots els grups polítics palestins en bloc estan en contra d’aquest pla. 

Aquest és un conflicte que ve de lluny i que es visualitza en els mapes de la reducció paulatina del territori palestí, com aquest d’aquí sota.

A partir del documental “Y sin embargo Al Quds” (30 min) que posa cares a les parts del conflicte palestí, obrirem el debat sobre la violació de les resolucions de Nacions Unides que sistemàticament i des de 1967 es dona a la regió. Res sembla aturar l’ocupació israeliana de Jerusalem Est i res no atura tampoc la dignitat i resistència de la població palestina ocupada.

Però, cap on va aquest conflicte tan enquistat? Com es conviu i sobreviu quotidianament a aquest conflicte? Com s’explica aquesta vulneració sistemàtica dels drets fonamentals per part d’un estat? I quines són les febleses de l’autoritat palestina? Són algunes de les preguntes que es podran formular a :

  • Uxué Pérez, Associació Mundubat (mundubat.org)
  • Jordi Cortés, Tècnic de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i encarregat dels Acords de col·laboració i Agermanaments amb ciutats palestines.
  • Mohamad Bitari, poeta, periodista i dramaturg palestí de Síria exiliat polític a Barcelona

LVdR 38: Express. La Cultura davant la Sentència

El mateix 14 d’octubre, i com a reacció immediata, juristes i entitats internacionals ja van denunciar que la sentència als líders polítics i socials del procés català suposava una clara vulneració als drets de llibertat d’expressió, d’assemblea , i un retrocés en l’exercici dels drets fonamentals. La condemna per sedició és una acusació absolutament desproporcionada que ha servit per a restringir llibertats i drets, sense precedents en una democràcia.

Aquest context de retrocessos no és nou. La Llei de Seguretat Nacional és del 2015, i des de llavors es van succeint condemnes a cantants, tuitaires, humoristes, retirades d’obres d’art, segrest de llibres, etc. La reacció va ser contundent des del sector de la Cultura. A principis del 2018 es va crear la Plataforma No Callarem. I actualment una plataforma hereva està gestant una reacció d’un abast més ampli, la plataforma Cultura per la Llibertat.

Amnistia Internacional va reblar l’argumentació, tot i centrant-se sols en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i n’ha demanat l’alliberament immediatament i la retirada dels càrrecs, ja que ‘trepitja els seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’.

Ara que ja han passat algunes setmanes des de conèixer la sentència, ens agradaria fer un repàs als conceptes jurídics emprats en la sentència, així com valorar en quina mesura s’ha retrocedit en la llibertat d’expressió, i el que és pitjor en la llibertat a la dissidència i al pensament i expressió crítica. És rellevant fer-ho des d’una entitat que fa promou la cultura comunitària, i l’exercici de la ciutadania crítica. Per què … si ens toquen la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, potser ens estan tocant el nostre lema “Art, convivència i transformació social”, no?

Per a fer aquesta reflexió ens agradaria aportar algunes preguntes

  1. Sedició. Què és? Quina interpretació se n’ha fet? i quina és la jurisprudència creada d’aquest delicte?
  2. Quins són els drets i llibertats més malmesos a partir d’aquesta sentència?
  3. Com encaixa la dissidència i l’expressió crítica a partir d’ara?

Intervindràn:

  • Anaïs Franquesa, advocada, Centre Irídia
  • Lluís Mestres, advocat, Atenes Juristes.

Casa Orlandai, dimecres 22 de gener, 2020, a les 19h

LVdR37: Chile despertó. Crisi neoliberal, desigualtat i horitzons de canvi

Casa Orlandai, dimecres 8 de Gener, 2020, 19h.

A mitjans d’octubre, i després de l’alça de la tarifa del metro, es va produir a Xile un enorme esclat social que demana un profunda transformació del sistema polític i económic del país. Això va sorprendre a tothom, excepte a la pròpia ciutadania xilena. Des de la transició a la democràcia, l’any 1990, es van succeir governs amb polítiques econòmiques que portaven a un creixement econòmic, i una aparent estabilitat social. Tanmateix, després de gairebé 30 anys, la riquesa creada no ha estat igualment distribuïda entre la població. Actualment, Xile és un país amb unes rendes mitjanes per càpita per sobre de la dels països veïns (Argentina o Uruguay), amb uns elevadíssims nivells de desigualtat.

“Chile despertó” va ser la proclama cridada per milers i milers de manifestants a Santiago de Xile. La repressió de les forces policials fou duríssima, deixant un balanç de més d’una vintena de morts, dos milers de ferits, uns 17.000 detinguts, i nombroses denúncies de violacions, abusos i tocaments, la reacció a les quals ha estat l’himne viral “El violador eres tu”.

Algunes preguntes:

  1. Què ha fallat en el model econòmic i social de Xile? Són només causes internes del model?
  2. Quina és la situació avui? Quines responsabilitats es poden derivar de la repressió a les protestes?
  3. Quins són els horitzons i les mesures que poden revertir la situació social a Xile?

Intervindrà:

  • Judith Muñoz Saavedra, sociòloga i investigadora. Universitat de Barcelona.
  • Gemma Ubasart, Professora de ciència política. Universitat de Girona

LVdR35: Agricultura i natura de proximitat a la ciutat

Casa Orlandai, dimecres 5 de juny, 2019. Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient.

Les nostres ciutats s’han dissenyat denses, molt construïdes i motoritzades. N’hem eliminat el verd i el camp.  El preu que en paguem n’és evident a nivell global, com el canvi climàtic, pèrdua d’ecosistemes, distància del camp a la taula. I també local, en alts nivells de contaminació, de soroll i calor, afectant també a la salut de les persones, (malalties respiratòries, psiquiàtriques, de mobilitat…), i generant impactes socials com la gentrificació verda.

Però realment natura i ciutat són antagònics? Quins són els efectes del distanciament i desconnexió dels “urbanites” amb la natura i el camp? Què se’ns ha trencat? Quines són les claus per a construir una ciutat verda i saludable per tothom? I quins són els entrebancs? Què cal per garantir l’accés equitatiu a la natura?   Qui ha de realitzar aquests canvis?

Intervenen: Cristina Vert @VertCristina, d’ISGlobal i Gustavo Duch @gustavoduch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària

Xerrada organitzada en col·laboració per la Comissió ECOCO, Espai Gardenyes i Som Natura.

Algunes aportacions addicionals:

  1. La Declaració sobre interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, presentada al Cicle de debats “Salut i Natura” organitzat per l’actual Xarxa per a la Conservació de la Natura (amb la col·laboració de Som Natura) d’octubre del 2018 a gener del 2019 al Palau Macaya de Barcelona. És una declaració pionera que posa en valor la contribució de la natura en la nostra salut entesa de forma àmplia i, al mateix temps, posiciona la salut humana com un prisma nou per garantir la conservació del nostre patrimoni natural. És oberta a adhesions i fins avui ha aglutinat 104 organitzacions i 109 persones, entre administració, recerca, entitats i sector privat.
    Preveu la creació de la Taula sobre “Salut i Natura” per definir una estratègia comuna a Catalunya.
  2. El Manifest en defensa del verd i la biodiversitat de la ciutat de Barcelona, del Grup de treball de Verd i Biodiversitat de Barcelona+Sostenible.
  3. La campanya Ciutats saludables d’ISGlobal.
  4. El llibre “La ciutat comestible” de la Pilar Sampietro, sobre la natura propera i l’agricultura urbana i la capacitat que té la ciutadania de crear espais verds, comunitaris, fèrtils i saludables.
  5. El vídeo “The Indoor Generation”:

LVdR34: Debat eleccions municipals. 26M2019

Casa Orlandai, dimecres 8 de maig, 2019. #debatCasaOrlandai26M

Abans que comenci la campanya electoral de les eleccions municipals s’han convidat als principals grups polítics per a que presentin i debatin entre ells les seves propostes polítiques pels propers anys sobre el barri de Sarrià, sobre el districte, i la ciutat. 

El debat l’estructurarem en quatre blocs: equipaments i inversions, en primer lloc; a continuació mobilitat, urbanisme i medi ambient; en tercer lloc, temes socials com habitatge, gentrificació i desigualtats; i per últim, els demanarem que exposin quina és la seva proposta més destacada per als diferents barris del districte.

Un cop acabats els quatre blocs, traslladarem les preguntes que ens hagueu fet arribar a través de la següent adreça redaccio@diarieljardi.cat que dirigirem a una de les candidatures. Per aquesta raó, us agrairem que ens feu arribar les preguntes i el destinatari de la mateixa. El debat tindrà una durada màxima de dues hores. 

Elaborarem una graella temàtica on els partits hauran d’exposar la seva proposta política. Els temes que se’ls ha demanat són els següents:

  • model de ciutat
  • mobilitat
  • civisme i seguretat
  • habitatge i urbanisme
  • cultura i espais populars
  • educació
  • la seva proposta més destacada

La graella amb les propostes és disponible aquí.

Els representants de les diverses candidatures són els següents:

BCN en Comú: Joan Subirats

BCN és Capital: Jordi Graupera

BCN pel canvi: Pedro Miret

CUP Capgirem BCN: Anna Saliente

ERC: Miquel Puig

Junts per Catalunya: Jordi Martí

PP: Óscar Ramírez

PSC: Albert Batlle

Aquest debat serà organitzat conjuntament amb el diari El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià

LVdR 33: Cuidar i netejar, feines que importen.

El sistema actual heteropatriarcal no assigna cap valor a les activitats reproductives i de cura que són, habitualment, realitzades per les dones. Com a resposta sorgeix la idea d’una economia fonamentada en les necessitats de cura, d’habitatge, de gestió de la llar, la salut, l’oci, l’educació i tot allò necessari per al desenvolupament i manteniment de la vida. És el paradigma de sostenibilitat de la vida que situa la vida humana i els recursos naturals com a eix. Una proposta que incorpora formes més horitzontals d’organització, potencia l’intercanvi, fomenta l’economia social i solidària i promou la desfeminització de les cures

En concret, les cures a les persones que estimem i totes aquelles tasques domèstiques relacionades són feines importants que donen i ens donen benestar. En els casos en que aquestes s’externalitzen,  generalment recauen en dones, sovint nouvingudes i amb alts nivells de vulnerabilitat social. El marc de legal de contractació no garanteix ni de bon tros unes condicions de treball dignes per aquestes treballadores, i ni molt menys el reconeixement social que aquestes tasques haurien de tenir. Parlarem amb tres col·lectius que s’han unit per a defensar les seves condicions de treball i el reconeixement social.

Intervindran: Las Kellys, Mujeres Latinas y Mujeres Palante


Aquesta xerrada l’ha organitzada per Sarrià-Sant Gervasi coopera.