LVdR 57: Afganistan, què està passant?

Casa Orlandai, dimecres 9 de febrer, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.

Afganistan, terra dels afgans i les afganes, provinents de moltes ètnies, país de muntanyes, de deserts, de rius, de caravanes, pas obligat de la ruta de la seda i rodejat d’imperis antics i contemporanis. Un país empobrit, violent, devastat per les guerres civils dels darrers 50 anys, i escenari dels perversos equilibris entre les potències internacionals.

Va ser envaït el 2001 per les potències militars occidentals en la seva “Guerra contra el Terror”, convertint Afganistan i tot el món més inestable, més insegur i, per tant, més violent. Es va instaurar un règim democràtic, pro-occidental és clar, que es va mostrar incapaç de governar tot el territori, i no va satisfer les necessitats bàsiques de la població afgana. La corrupció i un creixent domini del territori per part dels talibans, van afeblir la seva legitimitat popular. La retirada de les tropes nord-americanes i europees, l’Agost del 2021, van fer-lo col·lapsar definitivament.

WAKIL KOHSAR (AFP)

Avui és l’Emirat islàmic de l’Afganistan, un règim teocràtic i autocràtic que vulnera totes les llibertats i drets humans, que deixa a la població a mercè de la irracionalitat i la inhumanitat, amb una crisi humanitària d’un abast incert atesa l’apagada informativa. Després de sis mesos de govern talibà, la situació d’opressió i exclusió de les dones s’intensifica i ja s’estan donant desaparicions de dones activistes que aixequen la veu. Quanta guerra… i quanta violència!

Aterrarem la situació de l’Afganistan amb les vivències i biografies d’una família afganesa, que residien a Kabul i avui viuen com a refugiats a Sarrià. La visió i explicació potser no serà completa i exhaustiva, però serà subjectiva i real.

Comptarem amb :

  • Feridoon Aryan, periodista i ex-portantveu de UNICEF a Afganistan.
  • Nooria Aryan Fakhree, metgessa ginecòloga.

LVdR56: L’aportació cultural de les llibreries a la ciutat

Casa Orlandai, dimecres 19 de gener, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.

Segons Barcelona, ciutat de la literatura, a la ciutat hi ha 324 llibreries, és a dir una relació de 5.000 habitants per a cada llibreria. Això és molt o poc? Vegem altres ciutats. Londres té 967 llibreries, que representa uns 9.200 habitants per llibreria, i sembla que cada cop se n’obren més. París en té 704, i pertoquen 14.000 habitants per llibreria i, en canvi, el seu nombre va disminuint des de fa força anys. I cas apart és Nova York, que de les 380 llibreries que hi havia a la dècada del 1950, només en queden 80. Les principals causes d’aquestes tendències tan dispars entre ciutats ve relacionat amb com les llibreries encaixen el comerç electrònic, el llibre digital, els preus de lloguer dels locals, els hàbits culturals canviants, i el suport institucional que puguin o no rebre.

Una llibreria no és només una botiga on es venen llibres. Són iniciatives comercials privades, però també són actors culturals. Una llibreria és un espai per buscar, trobar, perdre-s’hi, descobrir, i també un lloc per aprendre, escoltar, omplir-se de cultura, lletres i paraules. Les llibreries de barri són espais clau de la ciutat i volem que ens expliquin com aconsegueixen ser tan riques en llibres i en propostes culturals i com sobreviuen en temps difícils i amb tantes opcions d’aconseguir llibres.

Algunes preguntes:

  • Quina aportació fan a la vida cultural de la ciutat? Tenen recolzament institucional?
  • Com organitzen l’activitat i la difusió a banda de vendre llibres?
  • Les biblioteques competeixen amb les llibreries? Com és la cohabitació en el territori?
  • Com han encarat els tancaments comercials causats per la pandèmia? I el retorn a la normalitat?
  • Els afavoreix o perjudica una societat cada cop més digital?

Intervindran:

LVdR55: La pobresa i la desigualtat a Sarrià i a la gran Barcelona

Casa Orlandai, dimecres 1 de desembre, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.

Sarrià, Barcelona i la seva àrea metropolitana han viscut dècades de polítiques públiques que no han pogut evitar l’augment de la desigualtat social i econòmica, amb la conseqüent segregació residencial, la qual s’ha materialitzat en processos de gentrificació i de sensellarisme.

El terme sensellarisme es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Hi ha múltiples formes: les persones que viuen en habitatges inadequats, les que viuen en habitatges insegurs, les que no tenen una llar, i la més extrema de totes, les que no tenen un sostre on aixoplugar-se.

  • quin és el model de la segregació residencial a Barcelona
  • com ha impactat en la població? a tot arreu de la mateixa manera i intensitat? afecta igual a homes i dones?
  • com ho estan treballant les entitats ?
  • quines són les mancances de les polítiques públiques actuals?
  • quines són les perspectives de futur?

Intervendran:

Sergio Porcel, doctor en Sociologia i cap de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Autor del llibre Desigualdad social y segregación residencial, una relación compleja (Fundación FOESSA, 2020).

Elena Sala, responsable del programa Dones Amb Llar d’ASSÍS i del Centre Residencial d’Inclusió La Violeta.

Charo Sillero, responsable del Centre Residencial d’Inclusió La Llavor, de Sant Joan de Déu Serveis Socials.

LVdR54: Educació per la democràcia i participació a les escoles

Casa Orlandai, dimecres 13 d’octubre, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí. I es farà retransmissió en directe al canal de youtube

Sempre es diu que el districte de Sarrià – Sant Gervasi és un dels districtes escolars més densos del món. El districte de Sarrià té 116 dels 947 centres educatius no universitaris que té Barcelona, això és un 12%; d’alumnes n’hi ha més de 50.000, el que representa un 17% en relació als 300.000 alumnes que hi ha a la ciutat. És un districte que té més centres i molts més alumnes del que li pertocaria, sense comptar els centres i alumnes universitaris.

Aquest cop, es presentarà un projecte de recerca participativa que ja està en marxa i a punt d’entrar en la fase de diagnosi, que porta a explorar conjuntament les vies per articular un projecte educatiu comú i en clau de barri en què hi hagi una major connexió entre el sistema educatiu i cultural del territori: Sarrià, barri educador. Educació, cultura i territori.
En aquest hi participaran els centres d’educació primària i secundària, les AFAS, els equipaments culturals, així com les escoles d’ensenyaments artístics i d’entitats socioculturals del barri.

El projecte, s’estructura a través tres eixos:

  1. Educació al llarg de la vida. El dret a una educació integral.
  2. Dret a una ciutat educadora. El territori (i els seus recursos) com a agents educadors i de canvi.
  3. Educació per la democràcia i la participació ciutadana.

Trobareu el projecte aquí.

Aquest projecte entrarà en diàleg amb una visió més a volt d’ocell a partir del llibre de la Marta Comas que analitza la participació de les famílies en la comunitat educativa, considerant tant l’impacte que tenen en la funció educativa i de socialització, com també en l’equitat educativa. Podeu trobar més informació en aquesta entrevista.

  • De qui és l’escola? Podria ser l’altra títol de la xerrada número 54 de Les Veus.
  • La participació de les famílies en el centres educatius, són garantia de democràcia?
  • …i d’equitat?

Intervindran:

Santi Eizaguirre, professor al Departament de Sociologia de la UB i investigador adscrit al Grup de Recerca “Creativitat, innovació i transformació urbana”. La seva recerca s’interessa per la gestió comunitària de la cultura, la construcció d’entorns urbans educadors i les dinàmiques locals de democratització econòmica.

Marta Comas Sàbat, educadora social i antropòloga, actualment és professora associada del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable de la Unitat d’Estudis i Recerca del Consorci d’Educació de Barcelona, i autora del llibre Okupes a l’escola. La veu de les famílies en el sistema educatiu. EUMO Editorial

LVdR53: Les fronteres de la prostitució

Dimecres, 9 de Juny, a les 19:00 a la Sala Foix. Inscripcions aquí.

Més enllà del debat entre l’abolició o la regulació, la prostitució és un intercanvi de serveis sexuals per diners, que implica a uns 40 milions de persones, un 75% de les quals tenen entre 13 i 25 anys, i mou 186.000 milions de dòlars a l’any, tant com el PIB de Qatar o de Nova Zelanda. El 30% dels homes europeus hauran remunerat serveis sexuals en algun moment de la seva vida, a Espanya aquesta proporció puja al 39%, i és el país europeu amb més demanda de sexe pagat i el tercer a tot el món.

La prostitució té moltes derivades que han de ser incloses en la reflexió: les relacions de poder, les violències, el tràfic de persones, de drogues, la pobresa, la vulnerabilitat, la salut, l’accés als drets laborals i socials, la creixent demanda de prostitució infantil, i com tot això es materialitza en el territori, concretament a la frontera entre els estats d’Espanya i França. 

Algunes preguntes que sortiran en el debat.

  • L’existència de la prostitució està lligada al patriarcat? al capitalisme?
  • Es pot parlar del treball sexual com qualsevol altre forma de treball?
  • Què explica aquesta demanda tant elevada de sexe remunerat?

Intervindrà:

Maribel Càrdenas, directora de polítiques d’Igualtat i LGTBI de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, experta en polítiques públiques feministes i d’abordatge de les violències patriarcals. 

Pilar Albertin, professora titular de Psicologia a la Universitat de Girona i coeditora de Prostitución, contextos fronterizos y corporalidad. Diálogos para la acción (Icària)

Foto de George Shervashidze en Pexels