LVdR 27. Humor i política: Riure per no plorar?

La història del poder ve acompanyada de la història de la burla dcucutel poder: als rics, als reis, als militars, als polítics, als caps religiosos. Catalunya té una llarguíssima tradició que arrenca amb l’aparició de la llengua i la literatura a l’Edat Mitjana. Donaria per un taller repassar la història de les capçaleres satíriques, des de la Renaixença i fins a la Guerra Civil, i un altre taller per a recollir els diversos formats d’humor polític des de la post-guerra i fins ara: ràdio, teatre, cine, premsa, còmic, tele i els monòlegs.

En un article els periodistes Eduard Peris i Xavier Carmaniu recullen l’acció de resistència  no-violenta que van fer un grup local Otpor! (Resistència!) a Sèrbia, finals dels anys 90. D’un grup de dotze joves, van passar a 70.000 persones adherides, mitjançant l’establiment de pocs objectius ben definitis, i estratègies pròpies del márqueting. Entre altres accions, expliquen Peris i Carmaniu, usaren intensament recursos humorístics que van fer caure d’una deriva autoritària de l’estat serbi al poderós Milošević . Tres eren els efectes que aconseguiren mitjançant l’humor.

otpor presó

Primer, subvertir la propaganda de les elits governants, tornant- la a la seva contra, com un boomerang. Segon, convertir la indignació en alegria en les manifestacions, fet que neutralitzava la violència que usava la policia, fent perdre la por i cohesionant als manifestants. I finalment, l’humor oferia una via d’escapament de la  política opressiva, i al mateix temps una alternativa que podia representar una metàfora de quelcom amb possibilitats d’esdevenir realitat.

Aquest és un exemple proper en el temps i en el territori d’emancipació política on el humor hi ha tingut un paper.

Preguntes: Quina relació té l’humor amb el poder polític, econòmic, religiós? Per què ens fan riure els poderosos? El poder se’n riu de si mateix? Hi ha humors diferents en territoris diferents, o és una fal·làcia?Quin rol ha tingut l’humor en les darreres crisis econòmiques, socials i polítiques? …i en el procés català? Alguna similitud amb el moviment Otpor! de Sèrbia. Quins límits té l’humor, els mateixos que els de la llibertat d’expressió?  Ens en podem riure de tot?

Intervindran : Oriol de Balanzó, guionista de “La Competència” i Júlia Cot, guionista de “Polònia”.yes minister 1984

Article. Sèrbia: Eduard Peris i Xavier Carmaniu, Dotze joves tomben la dictadura de Milošević, El Nacional, 4.12.2017

Video. Margaret Thatcher a “Yes, Prime Minister”

Anuncis

LVdR26: Educació formal i informal.

Casa Orlandai, dimecres 7 de març, a les 19:00 h.

Darrerament, l’educació a les escoles tendeix a buscar metodologies més dinàmiques, centrades en l’alumne, més innovadores i buscant la vivencialitat dels infants per aprofundir en l’aprenentatge. Es compararà i contrastarà l’educació formal (escoles) amb Llagostera. Esplaiada, trobada d'esplais i un munt de nanos que estaran concentrats a la 1 del migdia a la plaça de Llagostera.  X  Careto: No   1119#Lluis Serratl’educació no formal (esplais, caus, …) repassant la concepció de l’infant segons el tipus d’educació, reflexionant sobre l’objectiu final de l’educació. D’aquesta manera, està l’Educació formal tendint a assimilar-se a l’educació informal? Son aquests dos mons contraposats o, per contra, son complementaris? Tenint en compte la idea de l’infant i l’objectiu que ha de perseguir l’educació, què es pot oferir a l’infant des de l’escola/el cau/l’esplai?

Intervindran: Berta Juanet, Mestre d’educació infantil

Núria Paredes, Directora Tècnica del Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel

Rai Carreras, Director de l’Escola lliure el Sol.

LVdR25: Militarització de fronteres i violació de drets humans

El debat girarà entorn a la relació entre les guerres, el comerç d’armes i la crisi dels refugiats. Podrem abordar qüestions com: Quines són les causes de la crisi dels refugiats? Quines raons motiven les guerres? A qui beneficia el negoci de la guerra? Qui

fronteres

hi ha darrera el comerç d’armes mundial? Quines són les principals regions productores i exportadores d’armes? Qui les compra? Per què? Quines són les polítiques de defensa i seguretat de la Unió Europea i d’Espanya?

Intervindran: Ainhoa Ruiz, Màster en gestió de conflictes armats i socials i José Luis Gordillo Doctor en Dret i professor titular de Filosofia del Dret – UB

Organitza:  Sarrià-Sant Gervasi Refugi amb la col·laboració del Centre Delàs (www.centredelas.org – @CentreDelas)

LVdR 24. Gentrificació i habitatge a Sarrià

Aquestes veus formen part d’un cicle de tres xerrades que han organitzat l’Associació de Veïns de Sarrià, l’Ateneu Popular de Sarrià,Cohabitem Sarrià i l’ACCO.

Els preus desorbitats i la situació de l’habitatge a la ciutat i al barri estan a l’ordre del dia. Conceptes com la gentrificació es repeteixen cada vegada més sovint davant de situacions d’expulsió del veïnat dels seus barris com a conseqüència de la impossibilitat de pagar els preus que el lliure mercat de l’habitatge imposa.

Només el 5% dels pisos de lloguer de la ciutat estan per sota dels 800€ i els preus de lloguer més cars es situen al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Els pisos turístics o els pisos de luxe són alguns dels motius pels quals els preus de l’habitatge s’incrementen, però també hi tenen a veure les lleis aprovades en els darrers anys com la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la seva posterior reforma el 2013.

gentrificacio

Una situació que converteix l’habitatge en un negoci, per a ús especulatiu, i no en un dret fonamental.

Com a resposta, apareixen gran nombre d’alternatives i reivindicacions que sonen amb força: lloguer social, masoveria urbana, habitatge cooperatiu, ocupació, control dels preus mitjançant l’índex d’habitatge, etc.

És per això s’han organitzat aquestes xerrades en les que ens proposem endinsar-nos a fons en aquesta temàtica per conèixer quina és la situació actual de l’habitatge a la ciutat i concretament al barri i quines són les opcions que tenim com a veïns per evitar haver de marxar de Sarrià.

edifici

  • Primera xerrada, ja feta. Habitatge a Sarrià. Què està passant?  Aquesta va tenir lloc el passat 21 de setembre a les 19.00 al local de l’Associació de Veïns de Sarrià en la que es va fer una primera sessió d’anàlisi de la situació habitacional actual al barri i la ciutat. Amb David Gómez de l’Oficina de l’habitatge del districte, Carme Trilla de la Fundació Habitat 3 i Resistim al Gòtic.
  • Segona xerrada. Viure a Sarrià: un luxe o un dret? Com ens podem organitzar per viure-hi. El Sindicat de Llogateres i el col·lectiu veïnal de Fem Sant Antoni ens explicaran com s’han organitzat per fer front a la situació del lloguer a la ciutat i al barri de Sant Antoni.
  • Tercera xerrada. Habitatge a Sarrià. Tenim alternatives? Data pendent de concretar. Intervindran la MULA (Masoveria Urbana) l’obra social de la PAH i Sostre Cívic. Presentació de propostes alternatives al model d’habitatge actual.

Intervindran en aquesta segona xerrada:

Marc Garcia, Sindicat de Llogateres i Llogaters http://sindicatdellogateres.org/ @SindicatLloguer

Xàbius Caballé, Fem Sant Antoni https://femsantantoni.wordpress.com

@FemSantAntoni

Una persona membre de Obra Social de la PAH http://www.afectadosporlahipoteca.com

 

Casa Orlandai. 19:00, dimecres 24 de gener, 2018.

Durada: 1h 30m

 

LVdR 23 Express: #1Oct2017. Què ha passat i què no? I què passarà?

Casa Orlandai. Dimecres 11 d’octubre, 2017,  a les 19:00. Durada: 1h 30

Davant els greus esdeveniments de les darreres setmanes pel que fa a les relacions Catalunya i Espanya, amb l’1 d’octubre com a data del referèndum d’autodeterminació, ens agradarà fer un balanç i anàlisi de la situació en la que ens trobarem deu dies més tard. Què ha passat? què no ha passat? i quines són les perspectives a curt i mig termini d’esdeveniments que puguin passar. L’objectiu és posar sobre la taula fets i contexts, per a poder realitzar una anàlisi del què ha succeït, i una mica de prospectiva dels eventuals escenaris de cara al futur més pròxim.

Intervindran:

Xavier Arbós,  Catedràtic de dret constitucional, UB @Xavier_Arbos

Ivan Serrano, Investigador de la Universitat Oberta de Catalunya. @aubachs

Eduard Voltas, Editor. Professor de periodisme a Blanquerna,URL. @eduardvoltas

concentracio-Gran-Via-Rambla-Catalunya_1873023100_47137216_1500x1000
Concentració Gran Via – Rambla Catalunya, 20.9.2017. Diari ARA

LVdR22

LVdR22: La vida humana finirà abans d’hora i per imbècils?

Jorge Wagensberg i Joan Martínez Alier han publicat un llibre Solo tenemos un planeta (Icària Editorial) on conversen com s’ha arribat a la sisena extinció a un ritme més accelerat que d’altres anteriors, sent l’activitat humana el factor d’acceleració.

La terra té 4,6 milions d’anys, la vida apareix fa 2,5 milions d’anys, i els primers homínids apareixen fa tan sols 130.000 anys, fruit de diverses extincions. En el llibre proclamen que no es pot escriure la història del planeta sense trencar les fronteres entre les ciències de la terra, les ciències de la vida, i les ciències socials.

En quin moment de la història del planeta estem? Doncs, en l’Antropocè.  L’antropocè és mexico dfun període geològic del quaternari, que comença cap al  1.800 dC amb la revolució industrial, i es caracteritza per l’impacte que les activitats humanes tenen en els ecosistemes terrestres. Per primera vegada a la història del planeta els canvis ecològics poden anar més ràpids que els canvis econòmics, socials, culturals, …si no es prenen decisions col·lectives basades en la raó i la ciència.

Algunes preguntes sobre coses que es diuen en llibre:Pollution-bg20161013194146

  • Si el canvi climàtic es coneix des del segle XIX, com és que s’ha trigat tant per a que estigui a les agendes polítiques?
  • D’on ens ve aquesta obsessió pel creixement, que ens fa tant depredadors, i col·lectivament imbècils? Està en els gens? En la cultura?
  • Si consumim 3.000 kcalories internes, i necessitem 30.000 kcalories externes per a sobreviure. És el malbaratament característic de l’ésser humà? És possible el residu zero? la sostenibilitat? l’economia circular?
  • La revolució agrícola va ser un error, com sosté Yuval Harari al llibre Sapiens? Potser mai tants humans haguessin arribat a tan alt nivell de benestar. També s’afirma en el llibre, que sinó fos per les crisis, encara seríem bactèries.
  •  Jorge Wagensberg diu “el humano es individualmente inteligente, y colectivamente imbécil”. Joan Martínez Alier diu “expandir la información científica para que senens riu produzca la deliberación democràtica”. Jorge Wagensbeg diu “Yo estoy convencido que el único sistema político científico es la democràcia”. Què és el que cal fer per a deixar de ser col·lectivament imbècils? Més divulgació científica per assolir alta qualitat democràtica? Es poden posar elements d’organització o política que neutralitzi tanta imbecilitat? Una governança planetària i democràtica seria la solució?
  • La vida humana finirà, abans d’hora i per imbècils?

Intervindran: Jorge Wagensberg, físic divulgador de la ciència i Joan Martínez Alier, economista i impulsor de l’ecologisme polític.

 

LVdR 21:

L’economia social i solidària: una anècdota històrica, o una alternativa real?

Casa Orlandai. Dimecres 3 de maig, 2017,  a les 19:00. Durada: 1h 30 Calendari

L’economia social i solidària  és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o informals, individuals o col·lectives que prioritzen la satisfacció de les necessitats dels seus membres o de terceres persones. És una economia que planteja una trabajo-agricola-estados-unidosalternativa a l’economia de mercat tal i com la coneixem, on l’afany de lucre, el creixement i els beneficis societaris ja no són el motor de l’economia. Estem davant una economia que posa el bé comú i la democratització dels mitjans de producció, per sobre de la propietat privada i el benefici empresarial. Actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i són, per tant, promotores de canvi social.

Sota aquest conjunt d’iniciatives s’hi emmarquen també les economies del bé comú, les feministes, les col·laboratives, les que proposen el decreixement, les cooperatives, les economies socials, però també fenòmens com els del consum responsable, l’emprenedoria social, la responsabilitat social corporativa, la innovació social, etc. Hi ha trets comuns, però també matisos que diferencien a cadascuna d’aquestes propostes i fenòmens.maxresdefault

En un estudi del 2016 es diu que aquest tipus d’economia podria ocupar un 7% de l’economia. A Catalunya, tenim una gran tradició en cooperatives, algunes més reeixides que altres, però mai han substituït les grans corporacions econòmiques, ni han condicionat les dinàmiques del mercat lliure.

Què hem d’entendre per economia social i solidària? Quins són els límits i les fronteres? L’economia col·laborativa forma part d’aquesta amalgama d’alternatives econòmiques?

reunión-productivaQuina ha estat la tendència en els darrers anys, han anat a més, a menys? …com els ha afectat la darrera crisi econòmica? Aquest govern de ciutat ho està impulsant… es mantindrà aquest impuls en el futur? es pot parlar de bombolla? I quin paper hi té el diner públic?  Però sobretot… és aquesta forma d’economia una alternativa real i viable al capitalisme tal i com el coneixem? Seria aquesta una economia real i efectivament democràtica? Com hi conviu amb la lògica del mercat, i la llei de l’oferta i la demanda?

En definitiva, és una moda? és una anècdota històrica? o és un moviment més profund en la història econòmica d’occident?

Intervindran:

Santi Eizaguirre, Professor de sociologia i filosofia del dret a la Universitat de Barcelona

Xavier Palos, equip tècnic de la Xarxa d’Economia Solidària

Damià Gibernet, de Can Mandó de Collserola.