LVdR59: Ucraïna – Rússia: Causes, conseqüències i impactes de la guerra.

Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 11 de maig a les 19h. Us podeu inscriure aquí

L’11 de maig portarem 77 dies de guerra a Europa, iniciats quan Rússia va envair Ucraïna, i no sembli que hi hagi un veritable pla de pau en el curt termini. Moscou manté la seva ofensiva al sud i est del país i avança de forma lenta i desigual al Donbàs. Això ha comportat una crisi humanitària de primer ordre. Segons ACNUR(UNHCR) ja hi ha més de 5,7 milions de refugiats que han marxat d’Ucraïna, i es calcula que hi ha més de 7,7 milions de desplaçats interns

La guerra a Europa ens ha esclatat a la cara, i tot són preguntes. Més enllà del seguiment que fan els mitjans de l’esdevenir diari del conflicte, volem fer una anàlisi més enfocada en les causes, en els impacte i en les conseqüències no només per a la població d’Ucraïna, sinó també de la població russa, i de la població europea en el seu conjunt.

Així doncs intentarem abordar:

  1. Com s’ha arribat fins aquí? La història recent d’Ucraïna, sobretot des de la crisi del 2014, el paper de l’OTAN, l’annexió russa de Crimea, la situació autoritària de Rússia
  2. Sabem què passa a Ucraïna, però què està passant ara mateix a Rússia ?
  3. Sabem i patim els impactes a la curta (crisi humanitària, energètica, econòmica, …). Però quins seran els impactes a la llarga? Som davant una sacsejada en la geopolítica? I això com ens afectarà? Serà curt? Serà llarg? Com quedarà el món després d’això?

Comptarem amb:

  • Rafael Grasa, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UAB.
  • Zarina Kulaeva, antropòloga i màster en drets humans, democràcia i globalització de la UOC

I moderarà Lluís Bordas, que fou responsable de l’àrea de Cooperació i Relacions Internacionals de l’AMB, i a finals dels anys 90 va estar diversos cops a Ucraïna.

LVdR58: L’Agenda 2030 i el seu aterratge a Sarrià

Casa Orlandai, a dilluns 28 de març, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí.

El 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Aquesta agenda marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i, configura un full de ruta d’actuació per a assolir un objectiu compartit amb tota la humanitat: el desenvolupament mundial sostenible.

L’Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS, o SDG en anglès), a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles.

Cada ODS inclou diferents metes (en total 169) que contribueixen al compliment de l’objectiu, i els podeu trobar aquí.

Aquests objectius poden semblar molt llunyans, però a diferència dels anteriors objectius 2020, aquests estan interpel·lant a totes els governs, a tots els territoris i a totes les organitzacions, per petites que siguin. L’Associació de Veïns de Sarrià vol aterrar aquests objectius a un nivell molt local: el del barri, i ens presentarà el projecte.

Parlarem de la importància i del significat de l’Agenda 2030 i del contingut i les implicacions dels objectius de desenvolupament sostenible. Veurem com a partir d’un projecte liderat per l’AAVV de Sarrià hem volgut acostar-los a Sarrià.

Algunes preguntes:

  • En quina situació es troba l’aplicació de l’Agenda 2030 a nivell Europeu?
  • Més en concret com ha influit en l’agenda municipal de Barcelona?
  • La ciutadania coneix l’agenda 2030?
  • … i quins objectius són aplicables a tan petita escala?

Intervindran:

  • Eva Ceano, presidenta de l’Associació de Veïns de Sarrià i vicepresidenta del Consell de Barri de Sarrià
  • August Corrons, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya

LVdR 57: Afganistan, què està passant?

Casa Orlandai, dimecres 9 de febrer, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.

Afganistan, terra dels afgans i les afganes, provinents de moltes ètnies, país de muntanyes, de deserts, de rius, de caravanes, pas obligat de la ruta de la seda i rodejat d’imperis antics i contemporanis. Un país empobrit, violent, devastat per les guerres civils dels darrers 50 anys, i escenari dels perversos equilibris entre les potències internacionals.

Va ser envaït el 2001 per les potències militars occidentals en la seva “Guerra contra el Terror”, convertint Afganistan i tot el món més inestable, més insegur i, per tant, més violent. Es va instaurar un règim democràtic, pro-occidental és clar, que es va mostrar incapaç de governar tot el territori, i no va satisfer les necessitats bàsiques de la població afgana. La corrupció i un creixent domini del territori per part dels talibans, van afeblir la seva legitimitat popular. La retirada de les tropes nord-americanes i europees, l’Agost del 2021, van fer-lo col·lapsar definitivament.

WAKIL KOHSAR (AFP)

Avui és l’Emirat islàmic de l’Afganistan, un règim teocràtic i autocràtic que vulnera totes les llibertats i drets humans, que deixa a la població a mercè de la irracionalitat i la inhumanitat, amb una crisi humanitària d’un abast incert atesa l’apagada informativa. Després de sis mesos de govern talibà, la situació d’opressió i exclusió de les dones s’intensifica i ja s’estan donant desaparicions de dones activistes que aixequen la veu. Quanta guerra… i quanta violència!

Aterrarem la situació de l’Afganistan amb les vivències i biografies d’una família afganesa, que residien a Kabul i avui viuen com a refugiats a Sarrià. La visió i explicació potser no serà completa i exhaustiva, però serà subjectiva i real.

Comptarem amb :

  • Feridoon Aryan, periodista i ex-portantveu de UNICEF a Afganistan.
  • Nooria Aryan Fakhree, metgessa ginecòloga.

LVdR56: L’aportació cultural de les llibreries a la ciutat

Casa Orlandai, dimecres 19 de gener, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.

Segons Barcelona, ciutat de la literatura, a la ciutat hi ha 324 llibreries, és a dir una relació de 5.000 habitants per a cada llibreria. Això és molt o poc? Vegem altres ciutats. Londres té 967 llibreries, que representa uns 9.200 habitants per llibreria, i sembla que cada cop se n’obren més. París en té 704, i pertoquen 14.000 habitants per llibreria i, en canvi, el seu nombre va disminuint des de fa força anys. I cas apart és Nova York, que de les 380 llibreries que hi havia a la dècada del 1950, només en queden 80. Les principals causes d’aquestes tendències tan dispars entre ciutats ve relacionat amb com les llibreries encaixen el comerç electrònic, el llibre digital, els preus de lloguer dels locals, els hàbits culturals canviants, i el suport institucional que puguin o no rebre.

Una llibreria no és només una botiga on es venen llibres. Són iniciatives comercials privades, però també són actors culturals. Una llibreria és un espai per buscar, trobar, perdre-s’hi, descobrir, i també un lloc per aprendre, escoltar, omplir-se de cultura, lletres i paraules. Les llibreries de barri són espais clau de la ciutat i volem que ens expliquin com aconsegueixen ser tan riques en llibres i en propostes culturals i com sobreviuen en temps difícils i amb tantes opcions d’aconseguir llibres.

Algunes preguntes:

  • Quina aportació fan a la vida cultural de la ciutat? Tenen recolzament institucional?
  • Com organitzen l’activitat i la difusió a banda de vendre llibres?
  • Les biblioteques competeixen amb les llibreries? Com és la cohabitació en el territori?
  • Com han encarat els tancaments comercials causats per la pandèmia? I el retorn a la normalitat?
  • Els afavoreix o perjudica una societat cada cop més digital?

Intervindran:

LVdR55: La pobresa i la desigualtat a Sarrià i a la gran Barcelona

Casa Orlandai, dimecres 1 de desembre, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.

Sarrià, Barcelona i la seva àrea metropolitana han viscut dècades de polítiques públiques que no han pogut evitar l’augment de la desigualtat social i econòmica, amb la conseqüent segregació residencial, la qual s’ha materialitzat en processos de gentrificació i de sensellarisme.

El terme sensellarisme es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Hi ha múltiples formes: les persones que viuen en habitatges inadequats, les que viuen en habitatges insegurs, les que no tenen una llar, i la més extrema de totes, les que no tenen un sostre on aixoplugar-se.

  • quin és el model de la segregació residencial a Barcelona
  • com ha impactat en la població? a tot arreu de la mateixa manera i intensitat? afecta igual a homes i dones?
  • com ho estan treballant les entitats ?
  • quines són les mancances de les polítiques públiques actuals?
  • quines són les perspectives de futur?

Intervendran:

Sergio Porcel, doctor en Sociologia i cap de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Autor del llibre Desigualdad social y segregación residencial, una relación compleja (Fundación FOESSA, 2020).

Elena Sala, responsable del programa Dones Amb Llar d’ASSÍS i del Centre Residencial d’Inclusió La Violeta.

Charo Sillero, responsable del Centre Residencial d’Inclusió La Llavor, de Sant Joan de Déu Serveis Socials.