LVdR 9: Eleccions i campanyes en sèries

Escenes de sèries. 

Us presentem algunes escenes característiques sobre la comunicació política en eleccions i campanyes de les quatre sèries polítiques més destacades.

Sí ministre. Enquestes (2m)

“Humphrey: …que no t’han fet mai una enquesta? Bernard: Sí, però no una enquesta política; no sabria què contestar?”

 

El Ala Oeste de la Casa Blanca. Preparant debats.

“Digamos que la cagamos!” (2m 40s)

 

“He estado revisando los mensajes” (2m 42s)

 

 

Borgen. El debat (minut 38-44, 52m el capítol sencer)

“Ahora mi director de campaña me está maldiciendo porque no me he ceñido al discurso. “

 

 

House of Cards. (3m 55s)

“Durante demasiado tiempo, nosotros en Washington, les hemos estado mintiendo”. 

Anuncis

LVdR 9: Eleccions i campanyes.


Eleccions i campanyes: on acaba la ideologia i on comença el màrqueting?

Casa Orlandai, dimecres 2 de desembre, a les 19:30

Sense comunicació no hi ha política, i sense una bona i veraç comunicació no hi cap la rendició de comptes. La comunicació entre ciutadania i representants polítics és necessària tant per l’exercici del poder, com per a pendre decisions coherents a les necessitats i les opinions de la ciutadania. Pel que fa per la banda dels emissors, la comunicacio política s’ocupa de la producció, de la difusió dels missatges polítics i de les decisions que afectenObama and staff a la societat que els polítics estan representant. És rellevant el contingut del missatge i l’impacte que es busca, però també, a través de quin mitjà es transmet, qui ho fa, en quin moment, a quin ritme i de quina forma. Rodes de premsa, discursos, notes de premsa, xarxes socials, debats, tertúlies, entrevistes, mítings són els formats… Empreses, consultores, publicistes, spin-doctors, són els professionals d’embolcallar el missatge per a que arribi a la ciutadania, però també voluntaris, militants i simpatitzants hi tenen un paper.

I de fet, arriba! Per la banda dels receptors, la ciutadania, consumim premsa, telenotícies, xarxes socials, escoltem tertúlies, … i ens fem una opinió. O ens fan una opinió? Del missatge inicial a la opinió pública hi ha un procés de “comercialització”, “distribució” i de “packeging”. És important comunicar bé i recepcionar bé les línies bàsiques del pressupost de l’any que ve, doncs això afecta a la vida diària de les persones. Però també és important discernir la comunicació institucional, de la publicitat partidista feta des de les institucions.

I això és així, especialment en moments de pre-campanya electoral. Un cas particular de la comunicació política són les campanyes electorals, on les tècniques de márketing hi tenen una preponderància. Com es fan les campanyes? Quant costen? Calen? Quin paper tenen les enquestes i els sondejos? És més lliure una campanya d’una força política que no aspira al poder?

En resum, on acaba la ideologia, i comença la publicitat d’un producte a vendre?

Intervindran:

Roger Barres, politòleg.

Xavier Roig, Consultor polític i electoral en Xavier Roig i Associats.