LVdR3. Democràcia 2.0: La democràcia serà tecnològica i participativa, o no serà.

Dimecres, 11 de Marc, 2015, a les 19:30. Sala Foix, Casa Orlandai

Intervindran.

Ismael Peña-López, Professor de Dret i Ciència Política a la UOC, i investigador a IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). @ictlogist

Ricard Espelt, Consultor a Ideograma i investigador al IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). @ricardespelt

teclat

La democràcia representativa ha estat una excel·lent eina en constant evolució per a la construcció política d’una societat més justa, equitativa i creadora de projectes comuns. Va nèixer fa més de tres cents anys,  però han estat les lluites populars i els moviments socials els que han fet que d’un instrument polític per una minoria d’homes, blancs i propietaris, esdevingués un instrument polític per a tothom, dotant a la ciutadania de drets polítics i socials.

La democràcia moderna es basa en la delegació a representants que es reuneixen i deliberen en parlaments o en governs locals, per la impossibilitat física de reunir al conjunt de la població sobirana. La peça clau doncs ha estat la comunicació entre el poder i els ciutadans. El cost de la comunicació i la informació és elevadíssim, recaient tradicionalment en mitjans de comunicació participats pel sector públic, però també pel sector privat. En aquest context d’evolució constant, cal eixamplar, aprofundir i regenerar la democràcia mitjançant noves formes de democràcia participativa. Hi ha una creixent demanda  de fer més participatius els processos de deliberació.

La irrupció d’Internet, i concretament, les xarxes socials trenquen i qüestionen la funció dels organismes intermediaris entre la ciutadania sobirana, els representants i els centres de presa de decisions. Els costos de la informació, de la comunicació i de la participació baixen. Ja s’han guanyat eleccions usant les xarxes. De fet, un es pot informar, comunicar, participar i votar des del sofà de casa, perquè tecnològicament avui és possible (vot electrònic, forums de debat, aplicacions, …). L’apoderament  real de la ciutadania, cal un alt grau de compromís en accions, mesures i decisions per part dels convocants a la participació, els quals han de partir d’una credibilitat prèvia.

Preguntes.

Què ha aportat internet en els sistemes democràtics representatius, fins a dia d’avui? Quin és el potencial real d’una democràcia a través de internet?

Els processos de participació analògics són desitjables i alguns han funcionat, no tots. Com es poden fer processos de deliberació que garanteixin qualitat democràtica? El vot electrònic, és viable? Quins són els avantatges i inconvenients? Quines experiències hi hagut? Per què no s’estén i s’aplica extensament? Sense manipulacions o sense elevats costos personals? Com pot es pot processar les opcions d’una ciutadania connectada? Quina tecnologia hi ha al darrera? Quines prestacions aporta la xarxa a processos de participació en la seva versió digital? El gap digital, com es supera?

És internet, i sobretot les xarxes, la nova arena política? Què és change.org, o avaaz.org? Què fa que un procés de participació o una campanya sigui creïble? Què ens fa signar per una determinada campanya? Per què algunes triomfen i altres no?

Són les xarxes socials la nova arena de l’espionatge massiu per part dels poders? La traçabilitat i les petjades que deixem en la xarxa, no ens exposa a que es coneguin les nostres creences polítiques, religioses, … i a una nova forma de control?

Anuncis