LVdR 31: Blockchain, el proper graó tecnològic

Dimecres 9 de Gener, 2019, a les 19:00 (durada 1h 30m)

Hem sentit molt a parlar del Bitcoin, però hem sentit menys a parlar de la tecnologia que usa: el blockchain. Els experts coincideixen que és una avenç tecnològic rellevant que pot comportar una nova revolució del calibre del que va representar internet. Potser no cal ser enginyer elèctric per a saber fer anar l’electricitat, però tothom coneix l’impacte que l’electricitat ha tingut en l’economia i la societat. Estem davant d’un fenòmen semblant. No cal saber d’informàtica, però algun coneixement hem de tenir per entendre i anticipar-nos als canvis que la tecnologia blockchain pot fer a la nostra vida.

Posem alguns exemples econòmics. Les grans corporacions (bancs, asseguradores, telecomunicacions, …) ja estan invertint grans quantitats de capital i de temps en investigar aplicacions en blockchain. Empreses de distribució, com Carrefour, aplica ja tecnologia blockchain a la venda de pollastres en el seus supermercat. I dos exemples a nivell polític. El municipi de Zug (Suïssa) aplica la identificació digital descentralitzada en processos de deliberació en les seves polítiques municipals, i Estònia ha esdevingut ja una república digital, inspirant algunes polítiques digitals a Catalunya.

Però què és el blockchain? I quins impactes a curt i mig termini pot tenir en les nostres vides? Per a entrendre-ho passarem dos vídeos: el primer una explicació de que és blockchain (6 minuts), i el segon un documental de Manuel Stagars “Blockchain and us” (30 minuts) amb entrevistes a informàtics, criptòlegs, investigadors, empresaris, consultors, polítics i anàlistes de prospectiva dels Estats Units, Canadà, Suïssa, el Regne Unit i Austràlia en les que s’aborden les implicacions socials, econòmiques i polítiques que aquesta tecnologia pot suposar en un futur no gaire llunyà.

A continuació farem un col·loqui amb Marc Rocas, de l’Associació Blockchain Catalunya.

Us deixem aquí els dos videos

Video de 6 minuts sobre què és la tecnologia Blockchain
Video de 35 minuts sobre l’impacte econòmic, social i polítc de la tecnologia Blockchain
https://manuelstagars.com/blockchain-documentary/
Podcasts: theblockchainandus.com

Presentarà: David Saldanya

Anuncis

LVdR 30: Del “no és no” al “només sí és sí” a l’espai públic.

Arran del cas de la Manada, s’han posat sobre la taula els conceptes de consentiment, abús sexual, assetjament, etc. El “no és no” és un límit que queda curt en el Nomes-si-es-siconsentiment? El Codi Penal és un sistema de justícia patriarcal? Els protocols creats per la mateixa ciutadania en espais d’oci nocturns afavoreixen un canvi transformador o el resultat acaba sent contraproduent?

La Xarxa de Centres Cívics de Barcelona  i Biblioteques de Barcelona se sumen a la Biennal del Pensament Ciutat Oberta amb un cicle d’activitats que conviden a repensar la ciutat des d’una perspectiva de gènere i imaginar una Barcelona més justa i equitativa.

Intervindran:

  • Carla Vall: Dones Juristes i Iridia (Associació per la defensa dels drets humans)
  • Adriana Ciocoletto: Col·lectiu Punt 6 (Cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes amb perspectiva de gènere)
  • Elisa Covelo:  Hèlia (Associació de suport a les dones que pateixen violència de gènere)

Casa Orlandai. Dimecres 14 de novembre, 2018,  a les 19:00. Durada: 1h 30

LVdR 29: Pensions, pensant el futur des del present.

El sistema de pensions és el problema més gros que té l’Estat del benestar. L’esperança de vida és cada cop més llarga. Les crisis econòmiques globals i destructores (o desplaçadores) de llocs de treball, cada cop més freqüents. Les cotitzacions a la Seguretat Social han deixat de ser suficients per pagar les pensions d’una població cada cop més envellida, i que acumula drets legítims a la protecció social després de llargs anys de treball. La crisi ha comportat que el fons de reserva acumulat en anys de bonança, i que havia de cobrir necessitats de meitats del segle XXI, ja s’ha esgotat.Baby_Mother_Grandmother_and_Great_Grandmother

Els actuals paràmetres de finançament i distribució de les pensions porten el sistema al col·lapse. No s’entreveuen canvis externs que ho puguin mitigar:  la recuperació econòmica no està construint llocs de treball de qualitat, no s’entreveu un augment de la natalitat, i tampoc s’està apostant per una política immigratòria generosa. Per tant, la reforma del sistema del sistema de pensions s’haurà de fer modificant els paràmetres interns de finançament i distribució.

Per on comencem? Per la banda de les finances? És possible mantenir la caixa única o cal que hi intervinguin els pressupostos de l’estat o la política fiscal?pensions

Per la banda de la despesa? És possible mantenir els imports de les actuals pensions? Cal reformar els requisits d’accés, com ara l’edat de jubilació, els anys de cotització mínims, els càlculs per l’import de la pensió, etc?

I finalment, com haurien de ser les pensions del futur? la lògica estatal dels sistemes de pensions és adequada en un context de mercats globalitzats?

Intervindran:

  • Ramon Franquesa, economista i membre de Marea Pensionista
  • Encarna Martin de la Serra Molina, Pensionistes per la República

Casa Orlandai. Dimecres 10 d’octubre, 2018,  a les 19:00. Durada: 1h 30

Aquesta xerrada és organitzada per la Marea Pensionista.

Gràfics pensions

Gràfic extret del Dossier del diari Ara: “Cobraràs la pensió?”

LVdR 28: Nous i vells moviments LGTB

Què en queda del moviment LGTB? La manifestació del 26 juny del 1977 a la Rambla va marcar una fita en la lluita per la llibertat sexual. Després de 41 anys, ja hi ha prou perspectiva per a fer balanç dels èxits assolits pels moviment LGTB a Catalunya i dels reptes que ha d’encarar en el futur.

La lluita per una lliure orientació sexual va néixer per a defensar la causa de les persones amb una orientació sexual diferent a la heterosexual. Tot i que el moviment arrenca a finals del segle XCX, sovint es posa el naixement d’aquest moviment a l’any 1969 a la ciutat de Nova York, amb els coneguts disturbis de Stonewall, un pub del Greenwich Village, com a resposta a les múltiples redades que feia la Policia de Nova York contra la comunitat homosexual.

manifgay1977

Des de la transició, el moviment ha anat guanyant terreny en les seves reivindicacions històriques: la legalització del matrimoni homosexual, l’adopció de fills i filles, i la lluita en contra de la homofòbia. Però també ha confluït amb altres moviments com és el pacifisme , però sobretot amb el feminisme.

 

  • Quina relació/punt de trobada hi ha entre el moviment LGTB i feminisme?
  • Quina ha estat l’evolució històrica de la lluita i militància en el moviment LGTB? On ens trobem ara?
  • Com ha estat el procés de l’activisme a institucionalització ( polítiques públiques, organismes, etc…?
  • Com està l’equilibri entre la política del reconeixement i el qüestionament de la societat?

Intervindran

Eugeni Rodríguez. Observatori contra la homofòbia, Mercè Otero. Feminista i professora especialitzada en coeducació, Pol Galofré. Activista trans i co-coordinador de Cultura Trans

Aquesta xerrada ha estat organitzada per la Comissió Feminista de l’ACCO i coincideix amb l’exposició Donar a la història la possibilitat de ser una altra sobre l’àmplia diversitat de famílies, com mostren les fotos de la Cláudia Serrahima.

cartell

LVdR 27. Humor i política: Riure per no plorar?

La història del poder ve acompanyada de la història de la burla dcucutel poder: als rics, als reis, als militars, als polítics, als caps religiosos. Catalunya té una llarguíssima tradició que arrenca amb l’aparició de la llengua i la literatura a l’Edat Mitjana. Donaria per un taller repassar la història de les capçaleres satíriques, des de la Renaixença i fins a la Guerra Civil, i un altre taller per a recollir els diversos formats d’humor polític des de la post-guerra i fins ara: ràdio, teatre, cine, premsa, còmic, tele i els monòlegs.

En un article els periodistes Eduard Peris i Xavier Carmaniu recullen l’acció de resistència  no-violenta que van fer un grup local Otpor! (Resistència!) a Sèrbia, finals dels anys 90. D’un grup de dotze joves, van passar a 70.000 persones adherides, mitjançant l’establiment de pocs objectius ben definitis, i estratègies pròpies del márqueting. Entre altres accions, expliquen Peris i Carmaniu, usaren intensament recursos humorístics que van fer caure d’una deriva autoritària de l’estat serbi al poderós Milošević . Tres eren els efectes que aconseguiren mitjançant l’humor.

otpor presó

Primer, subvertir la propaganda de les elits governants, tornant- la a la seva contra, com un boomerang. Segon, convertir la indignació en alegria en les manifestacions, fet que neutralitzava la violència que usava la policia, fent perdre la por i cohesionant als manifestants. I finalment, l’humor oferia una via d’escapament de la  política opressiva, i al mateix temps una alternativa que podia representar una metàfora de quelcom amb possibilitats d’esdevenir realitat.

Aquest és un exemple proper en el temps i en el territori d’emancipació política on el humor hi ha tingut un paper.

Preguntes: Quina relació té l’humor amb el poder polític, econòmic, religiós? Per què ens fan riure els poderosos? El poder se’n riu de si mateix? Hi ha humors diferents en territoris diferents, o és una fal·làcia?Quin rol ha tingut l’humor en les darreres crisis econòmiques, socials i polítiques? …i en el procés català? Alguna similitud amb el moviment Otpor! de Sèrbia. Quins límits té l’humor, els mateixos que els de la llibertat d’expressió?  Ens en podem riure de tot?

Intervindran : Oriol de Balanzó, guionista de “La Competència” i Júlia Cot, guionista de “Polònia”.yes minister 1984

Article. Sèrbia: Eduard Peris i Xavier Carmaniu, Dotze joves tomben la dictadura de Milošević, El Nacional, 4.12.2017

Video. Margaret Thatcher a “Yes, Prime Minister”

LVdR26: Educació formal i informal.

Casa Orlandai, dimecres 7 de març, a les 19:00 h.

Darrerament, l’educació a les escoles tendeix a buscar metodologies més dinàmiques, centrades en l’alumne, més innovadores i buscant la vivencialitat dels infants per aprofundir en l’aprenentatge. Es compararà i contrastarà l’educació formal (escoles) amb Llagostera. Esplaiada, trobada d'esplais i un munt de nanos que estaran concentrats a la 1 del migdia a la plaça de Llagostera.  X  Careto: No   1119#Lluis Serratl’educació no formal (esplais, caus, …) repassant la concepció de l’infant segons el tipus d’educació, reflexionant sobre l’objectiu final de l’educació. D’aquesta manera, està l’Educació formal tendint a assimilar-se a l’educació informal? Son aquests dos mons contraposats o, per contra, son complementaris? Tenint en compte la idea de l’infant i l’objectiu que ha de perseguir l’educació, què es pot oferir a l’infant des de l’escola/el cau/l’esplai?

Intervindran: Berta Juanet, Mestre d’educació infantil

Núria Paredes, Directora Tècnica del Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel

Rai Carreras, Director de l’Escola lliure el Sol.