LVdR39 Docu: “Y sin embargo Al Quds”, el conflicte palestí.

Casa Orlandai, dimecres 5 de febrer, 2020. 19h

El conflicte palestí torna a estar d’actualitat. Un “pla de pau” proposat per Donald Trump, i subscrit només pel primer ministre israelià, annexiona a Israel la vall del riu Jordà entre altres territoris, que Jerusalem sigui la capital d’Israel, obrint la possibilitat a una nova capital palestina fora de Jerusalem, i a acceptar la derrota a canvi de diners. Tots els grups polítics palestins en bloc estan en contra d’aquest pla. 

Aquest és un conflicte que ve de lluny i que es visualitza en els mapes de la reducció paulatina del territori palestí, com aquest d’aquí sota.

A partir del documental “Y sin embargo Al Quds” (30 min) que posa cares a les parts del conflicte palestí, obrirem el debat sobre la violació de les resolucions de Nacions Unides que sistemàticament i des de 1967 es dona a la regió. Res sembla aturar l’ocupació israeliana de Jerusalem Est i res no atura tampoc la dignitat i resistència de la població palestina ocupada.

Però, cap on va aquest conflicte tan enquistat? Com es conviu i sobreviu quotidianament a aquest conflicte? Com s’explica aquesta vulneració sistemàtica dels drets fonamentals per part d’un estat? I quines són les febleses de l’autoritat palestina? Són algunes de les preguntes que es podran formular a :

  • Uxué Pérez, Associació Mundubat (mundubat.org)
  • Jordi Cortés, Tècnic de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i encarregat dels Acords de col·laboració i Agermanaments amb ciutats palestines.
  • Mohamad Bitari, poeta, periodista i dramaturg palestí de Síria exiliat polític a Barcelona

LVdR 38: Express. La Cultura davant la Sentència

El mateix 14 d’octubre, i com a reacció immediata, juristes i entitats internacionals ja van denunciar que la sentència als líders polítics i socials del procés català suposava una clara vulneració als drets de llibertat d’expressió, d’assemblea , i un retrocés en l’exercici dels drets fonamentals. La condemna per sedició és una acusació absolutament desproporcionada que ha servit per a restringir llibertats i drets, sense precedents en una democràcia.

Aquest context de retrocessos no és nou. La Llei de Seguretat Nacional és del 2015, i des de llavors es van succeint condemnes a cantants, tuitaires, humoristes, retirades d’obres d’art, segrest de llibres, etc. La reacció va ser contundent des del sector de la Cultura. A principis del 2018 es va crear la Plataforma No Callarem. I actualment una plataforma hereva està gestant una reacció d’un abast més ampli, la plataforma Cultura per la Llibertat.

Amnistia Internacional va reblar l’argumentació, tot i centrant-se sols en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i n’ha demanat l’alliberament immediatament i la retirada dels càrrecs, ja que ‘trepitja els seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’.

Ara que ja han passat algunes setmanes des de conèixer la sentència, ens agradaria fer un repàs als conceptes jurídics emprats en la sentència, així com valorar en quina mesura s’ha retrocedit en la llibertat d’expressió, i el que és pitjor en la llibertat a la dissidència i al pensament i expressió crítica. És rellevant fer-ho des d’una entitat que fa promou la cultura comunitària, i l’exercici de la ciutadania crítica. Per què … si ens toquen la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, potser ens estan tocant el nostre lema “Art, convivència i transformació social”, no?

Per a fer aquesta reflexió ens agradaria aportar algunes preguntes

  1. Sedició. Què és? Quina interpretació se n’ha fet? i quina és la jurisprudència creada d’aquest delicte?
  2. Quins són els drets i llibertats més malmesos a partir d’aquesta sentència?
  3. Com encaixa la dissidència i l’expressió crítica a partir d’ara?

Intervindràn:

  • Anaïs Franquesa, advocada, Centre Irídia
  • Lluís Mestres, advocat, Atenes Juristes.

Casa Orlandai, dimecres 22 de gener, 2020, a les 19h

LVdR37: Chile despertó. Crisi neoliberal, desigualtat i horitzons de canvi

Casa Orlandai, dimecres 8 de Gener, 2020, 19h.

A mitjans d’octubre, i després de l’alça de la tarifa del metro, es va produir a Xile un enorme esclat social que demana un profunda transformació del sistema polític i económic del país. Això va sorprendre a tothom, excepte a la pròpia ciutadania xilena. Des de la transició a la democràcia, l’any 1990, es van succeir governs amb polítiques econòmiques que portaven a un creixement econòmic, i una aparent estabilitat social. Tanmateix, després de gairebé 30 anys, la riquesa creada no ha estat igualment distribuïda entre la població. Actualment, Xile és un país amb unes rendes mitjanes per càpita per sobre de la dels països veïns (Argentina o Uruguay), amb uns elevadíssims nivells de desigualtat.

“Chile despertó” va ser la proclama cridada per milers i milers de manifestants a Santiago de Xile. La repressió de les forces policials fou duríssima, deixant un balanç de més d’una vintena de morts, dos milers de ferits, uns 17.000 detinguts, i nombroses denúncies de violacions, abusos i tocaments, la reacció a les quals ha estat l’himne viral “El violador eres tu”.

Algunes preguntes:

  1. Què ha fallat en el model econòmic i social de Xile? Són només causes internes del model?
  2. Quina és la situació avui? Quines responsabilitats es poden derivar de la repressió a les protestes?
  3. Quins són els horitzons i les mesures que poden revertir la situació social a Xile?

Intervindrà:

  • Judith Muñoz Saavedra, sociòloga i investigadora. Universitat de Barcelona.
  • Gemma Ubasart, Professora de ciència política. Universitat de Girona