LVdR45: La mobilitat en les ciutats de futur

Casa Orlandai, dimecres 14 d’octubre del 2020, a les 19 h.

Inscripcions aquí. Si voleu assistir a través del Zoom, un cop feta la vostra inscripció envieu un correu a comunicació@casaorlandai.cat.

La primera onada de la crisi sanitària per la COVID-19 va fer emergir el debat sobre la mobilitat a les ciutats. Respirar aire net i sentir els ocells va fer que molts habitants s’adonessin de l’extensió de l’espai sonor i físic que ocupen el cotxe i la moto privats en les nostres ciutats. Els moviments Respira i els de la reivindicació de més carrils bicicleta van alçar-se i van reclamar als governs municipals i  de la Generalitat que una altra mobilitat és possible. 

Gairebé la meitat de la població de Barcelona està exposada a nivells de diòxid de nitrògen (NO2) i partícules en suspensió que superen les referències marcades per la OMS, causant 400 morts prematures (segons ISGlobal). Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona traslladava l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions al setembre, habilitava més espai pels vianants i construïa 21 km de carrils bici, mesures que per a alguns són insuficients, i per a alguns altres excessives.  Després de l’estiu, l’ús del transport públic no ha recuperat els usos d’abans de la crisi i, per contra, ha augmentat l’ús del vehicle privat, de bicicletes, de patinets, però també de cotxes i motos. Mentrestant, París aprofitava el confinament per transformar-la en una ciutat ciclable, va invertir-hi 300 milions d’euros i va fer 650 km de carrils bici. És aquest el camí?

I tot això, enmig d’una crisi energètica, d’una transformació digital i augment del teletreball, de l’escalfament global, crisis prèvies a la sanitària, que ja empenyien cap a una transformació de la mobilitat molt més sostenible, més eficient i més segura. 

Preguntes: 

1. Com serà la mobilitat en les ciutats del futur? En quina ciutat ens podem emmirallar?

2. Parlant de Barcelona i Àrea Metropolitana, on som en aquest procés de transformació de la mobilitat?

3. Quins són els canvis necessaris en infraestructures, governança, d’hàbits de la població, etc.?

4. Com es pot garantir la igualtat de gènere i la justícia en les noves formes de mobilitat?

Intervindran:

Nel·la Saborit, Enginyera especialista en infraestructures i mobilitat. Gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. @Neleeta

Monika Maciejewska, investigadora del GEMOTT (Grup d´Estudis en Mobilitat, Transport i Territori) Departament de Geografia – Universitat Autònoma de Barcelona. @MonikaWiktoriaM

LVdR44: Hauria de tenir límits la llibertat d’expressió?

Sessió híbrida: presencial a Casa Orlandai i online via Zoom, dimecres 16 de setembre, a les 19h. Inscripcions aquí.

“Què és la llibertat d’expressió i com ens protegeix? Quins límits té? En l’actualitat la lliure expressió en la política, en la protesta ciutadana, en l’art o a internet està sent molt qüestionada. Reflexionarem sobre l’estat de salut d’una de les llibertats fonamentals d’una societat democràtica per veure si es troba en perill i si empara qualsevol manifestació o ha de cedir enfront altres valors i interessos legítims”

Analitzarem aquestes qüestions des del punt de vista del dret penal, així com de l’experiència de com aquests límits a la llibertat d’expressió han condicionat la vida artística durant les darreres dècades.

Intervindran:

  • Andreu Van den Eynde, advocat penalista, professor de dret a la Universitat de Barcelona i especialista en delictes informàtics.
  • Ferran Rañé, actor, director i professor d’art dramàtic, que va haver d’exiliar-se a França l’any 1978 amb motiu del procés militar obert contra la companyia teatral Els Joglars

L’activitat serà híbrida. Les persones que intervenen estaran a Sala Foix, i s’emetrà per Zoom. Per a seguir-ho online, es necessària la inscripció aquí. Les persones que vulguin assistir presencialment, a més hauran d’enviar un correu a info@casaorlandai.cat, atès que les places són limitades.

LVdR43 Express: Beirut, l’explosió del sistema?

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 9 de Setembre, 2020, a les 19:00h. Inscripcions aquí. Fes clic aquí per afegir l’activitat al teu calendari!

El passat 4 d’agost, una forta explosió al port de Beirut va matar més de 200 persones i destruir part de la ciutat. Després de dècades de corrupció i de governs inoperants, l’explosió no fou fortuïta, sinó l’expressió més crua d’un estat fallit, que concentra tots els conflictes religiosos i geoestratègics de la zona.

Parlarem de les causes estructurals que han portat al Líban, de la Suïssa mediterrània a la devastació, i quines són les vies de sortida per aquesta petit país.

Intervindran:

  • Oriol Barba, director de la xarxa de ciutats de la mediterrània MedCities  – @uribarba
  • Oriol Andrés, corresponsal a Beirut, col·lectiu Contrast, periodista de La Directa – @oriolandres

Enllaç de l’activitat al web de Casa Orlandai. L’activitat serà online, a través de la plataforma Zoom, i es facilitarà l’enllaç el mateix dia de la sessió, un cop s’hagi realitzat la inscripció.

Les Veus Científiques (LVdR42). La traçabilitat de la pandèmia amb les dades, possibilitats i riscos

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem programat dues sessions conjuntes, i aquesta és la segona de les dues Veus científiques.

ZOOM de la Casa Orlandai, dimecres 10 de juny, 2020, a les 18:30h. Fes clic aquí per afegir l’activitat al teu calendari!

Si us ve de gust, us podeu inscriure aquí i us enviarem l’enllaç.

Ens enfrontem a un virus nou, del que no podem predir el comportament; si amb el bon temps disminuiran els contagis, si mutarà, si es tornarà un virus estacional o si el juliol tindrem un rebrot pel desconfinament. Els ciutadans som conscients que és molt probable que apareguin noves onades d’infecció per coronavirus. I hem sentit que una possibilitat per a que aquests brots siguin més suaus és rastrejar els nous casos de forma eficaç, un repte tècnic associat a problemes ètics. Hem convidat a dos experts per comprendre les implicacions d’aquesta eina.

Intervindran:

Frederic Bartumeus, investigador ICREA del CEAB -CSIC-CREAF, expert en l’anàlisi de dades i estudis teòrics de la mobilitat. Ara, participa amb altres experts de diverses disciplines, per analitzar les dades que obtenen les operadores de telefonia i servidors de mapes, com també en l’ús d’aplicacions de mòbils per estudiar mobilitat en les etapes d’apertura del confinament i augmentar la capacitat de traçabilitat dels contactes dels afectats per coronavirus. Amb aquestes eines es planteja ajudar al desenvolupament d’estratègies per al desplegament d’un confinament més selectiu i un millor control de la pandèmia. Com s’elabora un projecte així? Què té en compte? Vegeu Los datos de móviles útiles para estudiar la eficacia del confinamiento sobre la dispersión de Covid19

Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació
Karma és experta en periodisme de dades. Va elaborar l’Informe «Intel·ligència Artificial: Decisions automatitzades a Catalunya», que va posar de manifest com la #IA ja impactava les nostres vides a través de l’aplicació algorismes en sectors com l’educació, la banca, els negocis, el sistema judicial, la salut o la ciberseguretat, entre altres. Ens podem protegir? Què podem demanar per regular-ho ara el seguiment pels mòbils per tal de contenir la pandèmia? Vegeu Informe: «Intel·ligència artificial. Decisions automatitzades a Catalunya»