LVdR 38: Express. La Cultura davant la Sentència

El mateix 14 d’octubre, i com a reacció immediata, juristes i entitats internacionals ja van denunciar que la sentència als líders polítics i socials del procés català suposava una clara vulneració als drets de llibertat d’expressió, d’assemblea , i un retrocés en l’exercici dels drets fonamentals. La condemna per sedició és una acusació absolutament desproporcionada que ha servit per a restringir llibertats i drets, sense precedents en una democràcia.

Aquest context de retrocessos no és nou. La Llei de Seguretat Nacional és del 2015, i des de llavors es van succeint condemnes a cantants, tuitaires, humoristes, retirades d’obres d’art, segrest de llibres, etc. La reacció va ser contundent des del sector de la Cultura. A principis del 2018 es va crear la Plataforma No Callarem. I actualment una plataforma hereva està gestant una reacció d’un abast més ampli, la plataforma Cultura per la Llibertat.

Amnistia Internacional va reblar l’argumentació, tot i centrant-se sols en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i n’ha demanat l’alliberament immediatament i la retirada dels càrrecs, ja que ‘trepitja els seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’.

Ara que ja han passat algunes setmanes des de conèixer la sentència, ens agradaria fer un repàs als conceptes jurídics emprats en la sentència, així com valorar en quina mesura s’ha retrocedit en la llibertat d’expressió, i el que és pitjor en la llibertat a la dissidència i al pensament i expressió crítica. És rellevant fer-ho des d’una entitat que fa promou la cultura comunitària, i l’exercici de la ciutadania crítica. Per què … si ens toquen la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, potser ens estan tocant el nostre lema “Art, convivència i transformació social”, no?

Per a fer aquesta reflexió ens agradaria aportar algunes preguntes

  1. Sedició. Què és? Quina interpretació se n’ha fet? i quina és la jurisprudència creada d’aquest delicte?
  2. Quins són els drets i llibertats més malmesos a partir d’aquesta sentència?
  3. Com encaixa la dissidència i l’expressió crítica a partir d’ara?

Intervindràn:

  • Anaïs Franquesa, advocada, Centre Irídia
  • Lluís Mestres, advocat, Atenes Juristes.

Casa Orlandai, dimecres 22 de gener, 2020, a les 19h

LVdR37: Chile despertó. Crisi neoliberal, desigualtat i horitzons de canvi

Casa Orlandai, dimecres 8 de Gener, 2020, 19h.

A mitjans d’octubre, i després de l’alça de la tarifa del metro, es va produir a Xile un enorme esclat social que demana un profunda transformació del sistema polític i económic del país. Això va sorprendre a tothom, excepte a la pròpia ciutadania xilena. Des de la transició a la democràcia, l’any 1990, es van succeir governs amb polítiques econòmiques que portaven a un creixement econòmic, i una aparent estabilitat social. Tanmateix, després de gairebé 30 anys, la riquesa creada no ha estat igualment distribuïda entre la població. Actualment, Xile és un país amb unes rendes mitjanes per càpita per sobre de la dels països veïns (Argentina o Uruguay), amb uns elevadíssims nivells de desigualtat.

“Chile despertó” va ser la proclama cridada per milers i milers de manifestants a Santiago de Xile. La repressió de les forces policials fou duríssima, deixant un balanç de més d’una vintena de morts, dos milers de ferits, uns 17.000 detinguts, i nombroses denúncies de violacions, abusos i tocaments, la reacció a les quals ha estat l’himne viral “El violador eres tu”.

Algunes preguntes:

  1. Què ha fallat en el model econòmic i social de Xile? Són només causes internes del model?
  2. Quina és la situació avui? Quines responsabilitats es poden derivar de la repressió a les protestes?
  3. Quins són els horitzons i les mesures que poden revertir la situació social a Xile?

Intervindrà:

  • Judith Muñoz Saavedra, sociòloga i investigadora. Universitat de Barcelona.
  • Gemma Ubasart, Professora de ciència política. Universitat de Girona

LVdR35: Agricultura i natura de proximitat a la ciutat

Casa Orlandai, dimecres 5 de juny, 2019. Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient.

Les nostres ciutats s’han dissenyat denses, molt construïdes i motoritzades. N’hem eliminat el verd i el camp.  El preu que en paguem n’és evident a nivell global, com el canvi climàtic, pèrdua d’ecosistemes, distància del camp a la taula. I també local, en alts nivells de contaminació, de soroll i calor, afectant també a la salut de les persones, (malalties respiratòries, psiquiàtriques, de mobilitat…), i generant impactes socials com la gentrificació verda.

Però realment natura i ciutat són antagònics? Quins són els efectes del distanciament i desconnexió dels “urbanites” amb la natura i el camp? Què se’ns ha trencat? Quines són les claus per a construir una ciutat verda i saludable per tothom? I quins són els entrebancs? Què cal per garantir l’accés equitatiu a la natura?   Qui ha de realitzar aquests canvis?

Intervenen: Cristina Vert @VertCristina, d’ISGlobal i Gustavo Duch @gustavoduch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària

Xerrada organitzada en col·laboració per la Comissió ECOCO, Espai Gardenyes i Som Natura.

Algunes aportacions addicionals:

  1. La Declaració sobre interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, presentada al Cicle de debats “Salut i Natura” organitzat per l’actual Xarxa per a la Conservació de la Natura (amb la col·laboració de Som Natura) d’octubre del 2018 a gener del 2019 al Palau Macaya de Barcelona. És una declaració pionera que posa en valor la contribució de la natura en la nostra salut entesa de forma àmplia i, al mateix temps, posiciona la salut humana com un prisma nou per garantir la conservació del nostre patrimoni natural. És oberta a adhesions i fins avui ha aglutinat 104 organitzacions i 109 persones, entre administració, recerca, entitats i sector privat.
    Preveu la creació de la Taula sobre “Salut i Natura” per definir una estratègia comuna a Catalunya.
  2. El Manifest en defensa del verd i la biodiversitat de la ciutat de Barcelona, del Grup de treball de Verd i Biodiversitat de Barcelona+Sostenible.
  3. La campanya Ciutats saludables d’ISGlobal.
  4. El llibre “La ciutat comestible” de la Pilar Sampietro, sobre la natura propera i l’agricultura urbana i la capacitat que té la ciutadania de crear espais verds, comunitaris, fèrtils i saludables.
  5. El vídeo “The Indoor Generation”:

LVdR34: Debat eleccions municipals. 26M2019

Casa Orlandai, dimecres 8 de maig, 2019. #debatCasaOrlandai26M

Abans que comenci la campanya electoral de les eleccions municipals s’han convidat als principals grups polítics per a que presentin i debatin entre ells les seves propostes polítiques pels propers anys sobre el barri de Sarrià, sobre el districte, i la ciutat. 

El debat l’estructurarem en quatre blocs: equipaments i inversions, en primer lloc; a continuació mobilitat, urbanisme i medi ambient; en tercer lloc, temes socials com habitatge, gentrificació i desigualtats; i per últim, els demanarem que exposin quina és la seva proposta més destacada per als diferents barris del districte.

Un cop acabats els quatre blocs, traslladarem les preguntes que ens hagueu fet arribar a través de la següent adreça redaccio@diarieljardi.cat que dirigirem a una de les candidatures. Per aquesta raó, us agrairem que ens feu arribar les preguntes i el destinatari de la mateixa. El debat tindrà una durada màxima de dues hores. 

Elaborarem una graella temàtica on els partits hauran d’exposar la seva proposta política. Els temes que se’ls ha demanat són els següents:

  • model de ciutat
  • mobilitat
  • civisme i seguretat
  • habitatge i urbanisme
  • cultura i espais populars
  • educació
  • la seva proposta més destacada

La graella amb les propostes és disponible aquí.

Els representants de les diverses candidatures són els següents:

BCN en Comú: Joan Subirats

BCN és Capital: Jordi Graupera

BCN pel canvi: Pedro Miret

CUP Capgirem BCN: Anna Saliente

ERC: Miquel Puig

Junts per Catalunya: Jordi Martí

PP: Óscar Ramírez

PSC: Albert Batlle

Aquest debat serà organitzat conjuntament amb el diari El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià

LVdR 33: Cuidar i netejar, feines que importen.

El sistema actual heteropatriarcal no assigna cap valor a les activitats reproductives i de cura que són, habitualment, realitzades per les dones. Com a resposta sorgeix la idea d’una economia fonamentada en les necessitats de cura, d’habitatge, de gestió de la llar, la salut, l’oci, l’educació i tot allò necessari per al desenvolupament i manteniment de la vida. És el paradigma de sostenibilitat de la vida que situa la vida humana i els recursos naturals com a eix. Una proposta que incorpora formes més horitzontals d’organització, potencia l’intercanvi, fomenta l’economia social i solidària i promou la desfeminització de les cures

En concret, les cures a les persones que estimem i totes aquelles tasques domèstiques relacionades són feines importants que donen i ens donen benestar. En els casos en que aquestes s’externalitzen,  generalment recauen en dones, sovint nouvingudes i amb alts nivells de vulnerabilitat social. El marc de legal de contractació no garanteix ni de bon tros unes condicions de treball dignes per aquestes treballadores, i ni molt menys el reconeixement social que aquestes tasques haurien de tenir. Parlarem amb tres col·lectius que s’han unit per a defensar les seves condicions de treball i el reconeixement social.

Intervindran: Las Kellys, Mujeres Latinas y Mujeres Palante


Aquesta xerrada l’ha organitzada per Sarrià-Sant Gervasi coopera.