Les Veus Científiques (LVdR42). La traçabilitat de la pandèmia amb les dades, possibilitats i riscos

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem programat dues sessions conjuntes, i aquesta és la segona de les dues Veus científiques.

ZOOM de la Casa Orlandai, dimecres 10 de juny, 2020, a les 18:30h. Fes clic aquí per afegir l’activitat al teu calendari!

Si us ve de gust, us podeu inscriure aquí i us enviarem l’enllaç.

Ens enfrontem a un virus nou, del que no podem predir el comportament; si amb el bon temps disminuiran els contagis, si mutarà, si es tornarà un virus estacional o si el juliol tindrem un rebrot pel desconfinament. Els ciutadans som conscients que és molt probable que apareguin noves onades d’infecció per coronavirus. I hem sentit que una possibilitat per a que aquests brots siguin més suaus és rastrejar els nous casos de forma eficaç, un repte tècnic associat a problemes ètics. Hem convidat a dos experts per comprendre les implicacions d’aquesta eina.

Intervindran:

Frederic Bartumeus, investigador ICREA del CEAB -CSIC-CREAF, expert en l’anàlisi de dades i estudis teòrics de la mobilitat. Ara, participa amb altres experts de diverses disciplines, per analitzar les dades que obtenen les operadores de telefonia i servidors de mapes, com també en l’ús d’aplicacions de mòbils per estudiar mobilitat en les etapes d’apertura del confinament i augmentar la capacitat de traçabilitat dels contactes dels afectats per coronavirus. Amb aquestes eines es planteja ajudar al desenvolupament d’estratègies per al desplegament d’un confinament més selectiu i un millor control de la pandèmia. Com s’elabora un projecte així? Què té en compte? Vegeu Los datos de móviles útiles para estudiar la eficacia del confinamiento sobre la dispersión de Covid19

Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació
Karma és experta en periodisme de dades. Va elaborar l’Informe «Intel·ligència Artificial: Decisions automatitzades a Catalunya», que va posar de manifest com la #IA ja impactava les nostres vides a través de l’aplicació algorismes en sectors com l’educació, la banca, els negocis, el sistema judicial, la salut o la ciberseguretat, entre altres. Ens podem protegir? Què podem demanar per regular-ho ara el seguiment pels mòbils per tal de contenir la pandèmia? Vegeu Informe: «Intel·ligència artificial. Decisions automatitzades a Catalunya»

Les Veus Científiques (LVdR41). Crisi climàtica, energètica i ara també sanitària. La rebel·lio de la natura?

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem programat dues sessions conjuntes, i aquesta és la primera de les dues Veus científiques.

ZOOM de la Casa Orlandai, dimecres 20 de maig, 2020, a les 18:30h.

Si us ve de gust, us podeu inscriure aquí i us enviarem l’enllaç.

La pandèmia de la Covid19, que a diferència de les anteriors ha afectat al món occidental,  està connectada amb la globalització i  amb el canvi climàtic, i té uns efectes devastadors en l’economia i benestar de la població.

Està connectada amb la globalització perquè les migracions mundials i la intensa mobilitat de viatgers entre països i continents poden estendre qualsevol microorganisme a una velocitat mai vista en la història. Amb el canvi climàtic, perquè l’escalfament global afavoreix el desenvolupament de malalties epidèmiques i contagioses.

Què serà més mortal en el futur, la Covid19 o el canvi climàtic? La crisi de la Covid19 porta 265.000 morts comptabilitzades a nivell planetari (7/5/2020). La OMS pronostica que cada any moriran 250.000 persones a causa del canvi climàtic.

La paradoxa està en que les mesures de lluita contra el virus, porten al confinament dels humans, i això té conseqüències positives pel benestar planetari. S’ha vist en la reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle, en la netedat de les aigües de rius i mars, i en l’aparició d’animals i plantes en entorns urbans.  I la demanda de petroli ha baixat sensiblement.

Nova Delhi, Abril 2019 i Abril 2020.

Abans de la crisi del covid, ja vivíem en emergència climàtica i energètica. L’economia capitalista es basa en l’energia d’origen fòssil, en l’extracció ilimitada de recursos naturals malmetent la biodiversitat, i també en les desigualtats entre les persones per raó de sexe, de raça o de classe.

Totes aquestes crisis ja interactuaven, interactuen i continuaran interactuant entre elles, i no sembla que els governs del món, en plena crisi de les democràcies liberals, ens puguin treure d’aquest embolic.

L’equació salut i economia està present en totes les decisions dels governs a tots els nivells, locals, regionals, nacionals i supranacionals, com s’està veient. Però es troba a faltar la tercera pota: el clima planetari.

  1. Una sobre el passat: quina relació hi hagut entre el clima i les epidèmies passades en la història?
  2. Una sobre el present: Estem en trànsit cap al desconfinament. Com resoldre aquesta equació entre salut, economia i planeta?
  3. Una sobre el futur: Quins reptes té les vostres disciplines científiques a partir d’ara? I quins reptes tenim la ciutadania?

Intervindran:

Mariano Barriendos. Doctor en Geografia i Història. Professor de Geografia física, Història Moderna, Astronomia i Meteorologia. Les seves línies de recerca són la Paleoclimatologia, la reconstrucció d’episodis meteorològics extrems i riscos naturals.

Antonio Turiel. Doctor en física teòrica, treballa com a científic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). És el responsable del blog The Oil Crash, una blog de referència entre els interessats en la crisi climàtica.

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem programat dues sessions conjuntes.

Més informació aquí

LVdR40: Rojava. Kurdistan en femení.

Casa Orlandai, dimecres 4 de març, 2020, 19h.

Jin en kurd és dona. Les YPJ, Yekîneyên Parastina Jin, són les Unitats de Defensa de les Dones. Són desenes de milers que han agafat les armes, i que han posat l’emancipació de les dones com el primer dels seus objectius. El context del naixement de les YPJ és el de la guerra contra Daesh (ISIS) a Síria (2013).

Ens endinsarem en un conflicte, el del Kurdistan, que les YPJ l’han convertit en un conflicte que intersecciona la lluita contra el patriarcat amb el l’emancipació nacional.

Veurem el documental Comandant ARIAN. Una historia de dones, guerra i llibertat, d’Alba Sotorra (85 minuts).

La comandant Arian, de 30 anys, lidera el seu batalló de dones en la lluita contra Estat Islàmic. Per a ella i el seu moviment, l’enfrontament armat és l’únic camí per emancipar-se d’una societat profundament patriarcal. Quan l’Arian rep l’impacte de cinc bales, s’ha d’enfrontar a unes ferides de guerra tant visibles com invisibles, i busca noves maneres de lluitar per la llibertat de les dones. Aquí l’enllaç al trailer.

En acabar, comentarem el documental amb:

  • Eulàlia Reguant, Activista pro-kurda i col·laboradora del CIEMEN
  • Una persona d’Azadi. Plataforma en solidaritat amb el poble Kurd

LVdR39 Docu: “Y sin embargo Al Quds”, el conflicte palestí.

Casa Orlandai, dimecres 5 de febrer, 2020. 19h

El conflicte palestí torna a estar d’actualitat. Un “pla de pau” proposat per Donald Trump, i subscrit només pel primer ministre israelià, annexiona a Israel la vall del riu Jordà entre altres territoris, que Jerusalem sigui la capital d’Israel, obrint la possibilitat a una nova capital palestina fora de Jerusalem, i a acceptar la derrota a canvi de diners. Tots els grups polítics palestins en bloc estan en contra d’aquest pla. 

Aquest és un conflicte que ve de lluny i que es visualitza en els mapes de la reducció paulatina del territori palestí, com aquest d’aquí sota.

A partir del documental “Y sin embargo Al Quds” (30 min) que posa cares a les parts del conflicte palestí, obrirem el debat sobre la violació de les resolucions de Nacions Unides que sistemàticament i des de 1967 es dona a la regió. Res sembla aturar l’ocupació israeliana de Jerusalem Est i res no atura tampoc la dignitat i resistència de la població palestina ocupada.

Però, cap on va aquest conflicte tan enquistat? Com es conviu i sobreviu quotidianament a aquest conflicte? Com s’explica aquesta vulneració sistemàtica dels drets fonamentals per part d’un estat? I quines són les febleses de l’autoritat palestina? Són algunes de les preguntes que es podran formular a :

  • Uxué Pérez, Associació Mundubat (mundubat.org)
  • Jordi Cortés, Tècnic de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i encarregat dels Acords de col·laboració i Agermanaments amb ciutats palestines.
  • Mohamad Bitari, poeta, periodista i dramaturg palestí de Síria exiliat polític a Barcelona

LVdR 38: Express. La Cultura davant la Sentència

El mateix 14 d’octubre, i com a reacció immediata, juristes i entitats internacionals ja van denunciar que la sentència als líders polítics i socials del procés català suposava una clara vulneració als drets de llibertat d’expressió, d’assemblea , i un retrocés en l’exercici dels drets fonamentals. La condemna per sedició és una acusació absolutament desproporcionada que ha servit per a restringir llibertats i drets, sense precedents en una democràcia.

Aquest context de retrocessos no és nou. La Llei de Seguretat Nacional és del 2015, i des de llavors es van succeint condemnes a cantants, tuitaires, humoristes, retirades d’obres d’art, segrest de llibres, etc. La reacció va ser contundent des del sector de la Cultura. A principis del 2018 es va crear la Plataforma No Callarem. I actualment una plataforma hereva està gestant una reacció d’un abast més ampli, la plataforma Cultura per la Llibertat.

Amnistia Internacional va reblar l’argumentació, tot i centrant-se sols en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i n’ha demanat l’alliberament immediatament i la retirada dels càrrecs, ja que ‘trepitja els seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’.

Ara que ja han passat algunes setmanes des de conèixer la sentència, ens agradaria fer un repàs als conceptes jurídics emprats en la sentència, així com valorar en quina mesura s’ha retrocedit en la llibertat d’expressió, i el que és pitjor en la llibertat a la dissidència i al pensament i expressió crítica. És rellevant fer-ho des d’una entitat que fa promou la cultura comunitària, i l’exercici de la ciutadania crítica. Per què … si ens toquen la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, potser ens estan tocant el nostre lema “Art, convivència i transformació social”, no?

Per a fer aquesta reflexió ens agradaria aportar algunes preguntes

  1. Sedició. Què és? Quina interpretació se n’ha fet? i quina és la jurisprudència creada d’aquest delicte?
  2. Quins són els drets i llibertats més malmesos a partir d’aquesta sentència?
  3. Com encaixa la dissidència i l’expressió crítica a partir d’ara?

Intervindràn:

  • Anaïs Franquesa, advocada, Centre Irídia
  • Lluís Mestres, advocat, Atenes Juristes.

Casa Orlandai, dimecres 22 de gener, 2020, a les 19h

LVdR37: Chile despertó. Crisi neoliberal, desigualtat i horitzons de canvi

Casa Orlandai, dimecres 8 de Gener, 2020, 19h.

A mitjans d’octubre, i després de l’alça de la tarifa del metro, es va produir a Xile un enorme esclat social que demana un profunda transformació del sistema polític i económic del país. Això va sorprendre a tothom, excepte a la pròpia ciutadania xilena. Des de la transició a la democràcia, l’any 1990, es van succeir governs amb polítiques econòmiques que portaven a un creixement econòmic, i una aparent estabilitat social. Tanmateix, després de gairebé 30 anys, la riquesa creada no ha estat igualment distribuïda entre la població. Actualment, Xile és un país amb unes rendes mitjanes per càpita per sobre de la dels països veïns (Argentina o Uruguay), amb uns elevadíssims nivells de desigualtat.

“Chile despertó” va ser la proclama cridada per milers i milers de manifestants a Santiago de Xile. La repressió de les forces policials fou duríssima, deixant un balanç de més d’una vintena de morts, dos milers de ferits, uns 17.000 detinguts, i nombroses denúncies de violacions, abusos i tocaments, la reacció a les quals ha estat l’himne viral “El violador eres tu”.

Algunes preguntes:

  1. Què ha fallat en el model econòmic i social de Xile? Són només causes internes del model?
  2. Quina és la situació avui? Quines responsabilitats es poden derivar de la repressió a les protestes?
  3. Quins són els horitzons i les mesures que poden revertir la situació social a Xile?

Intervindrà:

  • Judith Muñoz Saavedra, sociòloga i investigadora. Universitat de Barcelona.
  • Gemma Ubasart, Professora de ciència política. Universitat de Girona