Us deixem aquí l’enllaç a la presentació de la Maria Ramos i el de la Susana Serantes.
I us deixem aquí el documental curt “Mama Agatha”.
LVdR60. +Bicis = +Igualtat. Mobilitat amb perspectiva de gènere
Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 8 de Juny a les 19h. Us podeu inscriure aquí
“L’ús de la bicicleta ha fet més per emancipar a les dones, que res en el món“. Susan B. Anthony, 1896, sufragista nord-americana.
A Catalunya, 1,1 milió de persones usen una bicicleta almenys un cop a la setmana. D’aquests 7 són homes i 3 són dones, segons el Baròmetre de la Bicicleta, 2019. En països com Holanda o Dinamarca, aquesta proporció és a la inversa. Hi ha estudis que mostren que com més augmenta el pes de la bicicleta en les modalitats de transport, més augmenta la proporció de dones que es mouen en bicicleta.
L’urbanisme de les nostres ciutats s’ha configurat responent a la lògica productiva i patriarcal, posant al centre la mobilitat obligada per raó de treball, on era l’home el que es desplaçava i portava al sou a la família. Les infraestructures de mobilitat de Barcelona, regió metropolitana i tot el país, són el reflex d’aquesta lògica. S’ha cedit l’espai públic al vehicle privat, el qual és majoritàriament usat per homes (en un 43% enfront del 31% de les dones), mentre que les dones es desplacen en major proporció que els homes caminant, un 51% i 42%, respectivament i en transport públic, 17% enfront del 11%, com mostren les dades de l’Enquesta de mobilitat en un dia feiner, 2021, que ha elaborat l’IERMB.
Un dels factors que explica aquesta bretxa de gènere en l’ús de la bicicleta, és la deficient qualitat de la infraestructura ciclista. Malgrat que les dones són més proclius en la mobilitat activa en totes les modalitats, si les infraestructures no tenen qualitat i, la paritat no és possible.
Una mirada 360 graus és la que, amb els criteris de gènere en ment, garanteix un disseny de qualitat i amb ambició d’ús universal, que no beneficia només a les dones, sinó també a tot el conjunt de la població. De la mateixa manera que el disseny d’accessibilitat universal es considera el paradigma del disseny urbà, la paritat de gènere en l’ús de les infraestructures ciclistes esdevenen l’indicador d’èxit o fracàs de les mateixes. Està clar que, fins ara, s’ha fracassat. I en un context d’emergència climàtica i de lluita contra totes les desigualtats és greu.
El col·lectiu Punt 6 recomanen repensar les infraestructures de mobilitat introduint la participació de la ciutadania i ampliar la xarxa ciclista, però no de qualsevol manera, sinó amb contemplant la diversitat de cossos d’homes, dones i de persones no binàries, amb els seus diferents ritmes i formes físiques, que permetin la circulació no només de, bicicletes, sinó que també de patinets, tricicles i bicicletes de càrrega.
Ens farem les següents preguntes:
- Com ha de ser físicament la infraestructura ciclista per a reduir la bretxa de gènere?
- S’està incorporant la perspectiva de gènere en el desplegament de la infraestructura ciclista?
- El ritme és l’adequat per a fer una mobilitat activa més inclusiva en el context d’emergència climàtica?
Intervenen:
- Maria Ramos, consultora independent de sostenibilitat urbana i mobilitat
- Susana Serantes, promotora i impulsora d’experiències cicloturístiques i ciclista
Modera: Marta Masats
Referències
LVdR59. Ucraïna – Rússia: Causes, conseqüències i impactes de la guerra. El podcast
Aquí teniu l’àudio.
LVdR59: Ucraïna – Rússia: Causes, conseqüències i impactes de la guerra.
Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 11 de maig a les 19h. Us podeu inscriure aquí
L’11 de maig portarem 77 dies de guerra a Europa, iniciats quan Rússia va envair Ucraïna, i no sembli que hi hagi un veritable pla de pau en el curt termini. Moscou manté la seva ofensiva al sud i est del país i avança de forma lenta i desigual al Donbàs. Això ha comportat una crisi humanitària de primer ordre. Segons ACNUR(UNHCR) ja hi ha més de 5,7 milions de refugiats que han marxat d’Ucraïna, i es calcula que hi ha més de 7,7 milions de desplaçats interns
La guerra a Europa ens ha esclatat a la cara, i tot són preguntes. Més enllà del seguiment que fan els mitjans de l’esdevenir diari del conflicte, volem fer una anàlisi més enfocada en les causes, en els impacte i en les conseqüències no només per a la població d’Ucraïna, sinó també de la població russa, i de la població europea en el seu conjunt.
Així doncs intentarem abordar:
- Com s’ha arribat fins aquí? La història recent d’Ucraïna, sobretot des de la crisi del 2014, el paper de l’OTAN, l’annexió russa de Crimea, la situació autoritària de Rússia
- Sabem què passa a Ucraïna, però què està passant ara mateix a Rússia ?
- Sabem i patim els impactes a la curta (crisi humanitària, energètica, econòmica, …). Però quins seran els impactes a la llarga? Som davant una sacsejada en la geopolítica? I això com ens afectarà? Serà curt? Serà llarg? Com quedarà el món després d’això?
Comptarem amb:
- Rafael Grasa, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UAB.
- Zarina Kulaeva, antropòloga i màster en drets humans, democràcia i globalització de la UOC
I moderarà Lluís Bordas, que fou responsable de l’àrea de Cooperació i Relacions Internacionals de l’AMB, i a finals dels anys 90 va estar diversos cops a Ucraïna.
LVdR58: L’Agenda 2030 i el seu aterratge a Sarrià. Les presentacions.
La presentació de l’August Corrons de la Universitat Oberta de Catalunya
La presentació de l’Eva Ceano de l’Associació Veïnal de Sarrià
LVdR58: L’Agenda 2030 i el seu aterratge a Sarrià. Els haikus
Daniel Espresate ens va regalar els següents Haikus
Haikus generals
Haikus de cada objectiu ODS
LVdR58: L’Agenda 2030 i el seu aterratge a Sarrià
Casa Orlandai, a dilluns 28 de març, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí.
El 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Aquesta agenda marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i, configura un full de ruta d’actuació per a assolir un objectiu compartit amb tota la humanitat: el desenvolupament mundial sostenible.
L’Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS, o SDG en anglès), a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles.
Cada ODS inclou diferents metes (en total 169) que contribueixen al compliment de l’objectiu, i els podeu trobar aquí.
Aquests objectius poden semblar molt llunyans, però a diferència dels anteriors objectius 2020, aquests estan interpel·lant a totes els governs, a tots els territoris i a totes les organitzacions, per petites que siguin. L’Associació de Veïns de Sarrià vol aterrar aquests objectius a un nivell molt local: el del barri, i ens presentarà el projecte.
Parlarem de la importància i del significat de l’Agenda 2030 i del contingut i les implicacions dels objectius de desenvolupament sostenible. Veurem com a partir d’un projecte liderat per l’AAVV de Sarrià hem volgut acostar-los a Sarrià.
Algunes preguntes:
- En quina situació es troba l’aplicació de l’Agenda 2030 a nivell Europeu?
- Més en concret com ha influit en l’agenda municipal de Barcelona?
- La ciutadania coneix l’agenda 2030?
- … i quins objectius són aplicables a tan petita escala?
Intervindran:
- Eva Ceano, presidenta de l’Associació de Veïns de Sarrià i vicepresidenta del Consell de Barri de Sarrià
- August Corrons, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya
LVdR57: Afganistan, què està passant? El podcast
LVdR 57: Afganistan, què està passant?
Casa Orlandai, dimecres 9 de febrer, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.
Afganistan, terra dels afgans i les afganes, provinents de moltes ètnies, país de muntanyes, de deserts, de rius, de caravanes, pas obligat de la ruta de la seda i rodejat d’imperis antics i contemporanis. Un país empobrit, violent, devastat per les guerres civils dels darrers 50 anys, i escenari dels perversos equilibris entre les potències internacionals.
Va ser envaït el 2001 per les potències militars occidentals en la seva “Guerra contra el Terror”, convertint Afganistan i tot el món més inestable, més insegur i, per tant, més violent. Es va instaurar un règim democràtic, pro-occidental és clar, que es va mostrar incapaç de governar tot el territori, i no va satisfer les necessitats bàsiques de la població afgana. La corrupció i un creixent domini del territori per part dels talibans, van afeblir la seva legitimitat popular. La retirada de les tropes nord-americanes i europees, l’Agost del 2021, van fer-lo col·lapsar definitivament.
Avui és l’Emirat islàmic de l’Afganistan, un règim teocràtic i autocràtic que vulnera totes les llibertats i drets humans, que deixa a la població a mercè de la irracionalitat i la inhumanitat, amb una crisi humanitària d’un abast incert atesa l’apagada informativa. Després de sis mesos de govern talibà, la situació d’opressió i exclusió de les dones s’intensifica i ja s’estan donant desaparicions de dones activistes que aixequen la veu. Quanta guerra… i quanta violència!
Aterrarem la situació de l’Afganistan amb les vivències i biografies d’una família afganesa, que residien a Kabul i avui viuen com a refugiats a Sarrià. La visió i explicació potser no serà completa i exhaustiva, però serà subjectiva i real.
Comptarem amb :
- Feridoon Aryan, periodista i ex-portantveu de UNICEF a Afganistan.
- Nooria Aryan Fakhree, metgessa ginecòloga.
Les Veus de la República 