LVdR69: I no ens oblidem d’Haití

Casa Orlandai, dimecres 7 de juny a les 19h. Poder fer la inscripció aquí.

Tot i les advertències de Forges, ens hem oblidat d’Haití. 

Haití, situat a l’illa La Española, juntament amb República Dominicana, fou  colonitzada per França al segle XVII i es va convertir en una important colònia esclavista de sucre, cafè i cotó. El 1791, els esclaus es van revoltar contra els francesos i van aconseguir la seva independència en 1804, convertint-se en la primera república negra del món. Com a penalització van pagar una forta multa a l’estat francès, durant força anys.

Durant la seva història, Haití ha patit diverses crisis polítiques, inclòs un període d’ocupació militar per part dels Estats Units al segle XX. El 1957, el dictador François Duvalier (conegut com a Papa Doc) va agafar el poder i va establir una dictadura brutal que va durar fins a la seva mort el 1971. El seu fill, Jean-Claude Duvalier (conegut com a Baby Doc), va succeir-lo i va continuar amb la dictadura fins a la seva caiguda el 1986.

Després de la caiguda de Baby Doc, Haití va passar per una sèrie de governs inestables, així com desastres naturals com el terratrèmol del 2010 que va devastar la capital, Port-au-Prince. El 2011, Michel Martelly va ser elegit com a president i va estar en el càrrec fins al 2016, quan va ser succeït per Jovenel Moïse.

Moïse va ser assassinat el juliol de 2021, el que va provocar una major inestabilitat política al país. Actualment, Haití està passant per una crisi humanitària i política, amb una alta taxa de pobresa, corrupció, violència i migració.

El total de la inversió en cooperació internacional a Haití en els darrers 30 anys és difícil de determinar amb precisió. Tanmateix, segons dades de l’OCDE, la cooperació oficial des dels països membres de l’OCDE a Haití va ser d’aproximadament 13,5 mil milions de dòlars durant el període 1990-2020. Aquesta xifra inclou fons per a la reconstrucció després del terratrèmol del 2010, però no inclou la d’altres  fonts de finançament, com ara les organitzacions de les Nacions Unides, la Unió Europea, diferents fons multilaterals i altres donants bilaterals. 

  • Quina és la situació actual d’Haití?
  • Com s’ha arribat fins a l’actual crisi humanitària?
  • Quins són els efectes?
  • Quines vies de solució hi ha a nivell intern?
  • La Comunitat internacional hauria d’actuar? 

Comptarem amb:

Jaume Ollé, metge especialista en medicina interna i malalties infeccioses, Fundador d’ACTMON (Associació per al Control de la Tuberculosi al Tercer Món)

Mireia Porta Arnau, editora i traductora, coneixedora de la realitat haitiana.

Moderarà: Marta Masats

Ara que ningú en parla, potser que ens en recordem una mica d’Haití. 

LVdR68: Eleccions municipals 28-M. El Debat de Sarrià-Sant Gervasi

Casa Orlandai, dimecres 3 de maig, a les 19h. Podeu fer la inscripció aquí

En ocasió de les eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona, tornem a organitzar un debat entre les principals candidatures que s’hi presenten per debatre les principals qüestions del barri, del districte i de la ciutat.

Ja des dels inicis de la gestió cultural comunitària de la Casa Orlandai, hem dedicat espais al debat de les idees, a la promoció del pensament crític i constructiu, i sempre des del respecte i l’escolta activa. Aquest serà el tercer debat que es fa dins el cicle de Les Veus de la República, i aquest cop, igual que l’anterior, ho farem amb col·laboració amb el diari El Jardí.

La dinàmica serà la següent: dividirem el debat en 3 parts temàtiques.

  1. Medi ambient i territori: urbanisme, mobilitat, gestió de residus, espais verds, emergència climàtica.
  2. Habitatge, economia, desigualtats, violències, gent gran, salut, serveis socials
  3. Cultura, associacionisme, comunitat i espais populars

I deixarem un espai d’uns 30 minuts per a les preguntes que ens hagueu fet arribar a través del correu lesveusdelarepublica@gmail.com indicant a quina candidatura li feu.

Comptarem amb:

  • Ester Capella Farré (ERC)
  • Jordi Martí Grau (BComú)
  • Albert Batlle Bastardas (PSC-Units)
  • Jordi Martí Galbis (Junts)
  • Anna Grau Arias (Cs)
  • Eva Parera Escrichs (Valents)
  • Daniel Sirera Bellés (PP)

Modera: Carme Rocamora

Us animem a que ens feu arribar les vostres preguntes i a tenir un debat obert, respectuós i constructiu.

LVdR67: Els límits de la gestió comunitària

Casa Orlandai, dimecres 12 d’abril a les 19h. Podeu fer la inscripció aquí

La pandèmia ha canviat les societats on els equipaments socioculturals de gestió comunitària, com és Casa Orlandai, actuen. Aquests centres culturals, espais, casals, ateneus, etc… tenim un rol de dinamitzadors socials en un territori o en un sector. 

Sovint tenim limitacions a l’hora d’aconseguir una bona participació, la qual ha menguat en tots els àmbits, però també d’arribar a tothom amb el màxim de diversitat, de fer-ho retribuint a les treballadores i artistes de forma digna, de superar una normativa cada cop més restrictiva en termes d’horari, ús de l’espai públic, etc… 

És moment de reflexionar sobre aquest entorn que ja ha canviat, compartint les millors pràctiques i debatre com superar aquestes limitacions. 

1. Quina és la funció/rol de l’equipament? Ha canviat arrel de la pandèmia? Com condiciona i en quins aspectes es desborda l’etiqueta (Casal de Barri, Centre Cívic, Fàbrica de Creació…) de l’equipament? Com s’encaixa l’equipament en el territori i les dinàmiques comunitàries?

2. Com entenem i com potenciem la participació? La gestió cívica és una eina de participació però tenim usuaris, voluntaris o activistes? S’ha recuperat la baixada de participació a causa de la pandèmia? Què ha canviat?

3. Quines són les principals limitacions econòmiques, normatives i laborals a l’hora d’acomplir el nostre rol, i com les podem desbordar? La llei de subvencions, la dotació econòmica del conveni, la normativa d’activitats a l’espai públic, el conveni del lleure… és el marc on ens movem, com podem superar-lo?

Per a reflexionar tot això comptarem amb:

  • David Castellet – Casal de barri Can Carol, Vallcarca
  • Xavier Artal – Ateneu Popular Nou Barris
  • Natàlia Oliete – Casa Orlandai

Modera: Enric Capdevila

LVdR66: La intel·ligència artificial ja és aquí.

Casa Orlandai, dimecres 22 de febrer a les 19h. Poder fer la inscripció aquí

“L’Intel·ligència Artificial (IA) és una àrea de la informàtica que es dedica a la creació de sistemes capaços de realitzar tasques que, normalment, requereixen intel·ligència humana, com ara aprendre, raonar, reconèixer imatges o parlar. La IA es basa en algoritmes matemàtics complexos i en una gran quantitat de dades per a produir resultats útils. Això inclou subàrees com el processament del llenguatge natural, la visió per computadora, el coneixement enriqueixit, les xarxes neuronals i la robòtica. L’objectiu de la IA és automatitzar i millorar les tasques que actualment es realitzen manualment. A mesura que la IA es desenvolupa, està tenint un impacte significatiu en molts sectors, com ara la salut, la fabricació, la seguretat i el transport. No obstant això, també existeixen preocupacions sobre la seguretat, la privacitat i la sostenibilitat d’aquesta tecnologia a llarg termini.“

Aquest text ha estat escrit per ChatGPT a la pregunta “Pots descriure què és la intel·ligència artificial en 10 línies?”

Aquests dies s’està parlant molt d’Intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia, que es qualifica de disruptiva, ja ens rodeja i està per tot.

Els canvis tecnològics disruptius comporten canvis profunds en la societat, com quan va aparèixer internet, o l’electricitat, o la màquina de vapor, etc, i també canvis en els drets i llibertats de la ciutadania.

  • Què és intel·ligència artificial, i què no ho és?
  • La intel·ligència artificial és realment una tecnologia disruptiva?
  • A quin tipus de societat ens condueix?
  • I la ciutadania, quins drets i quines llibertats han de ser vetllades?

Comptarem amb:

  • Judith Membrives, responsable de l’àrea de digitalització de Lafede.cat
  • Paloma González Díaz, dissenyadora multimèdia, comunicadora i professora de la UOC

Moderarà Marta Masats

Foto de Pavel Danilyuk

LVdR65: Art, ciència i tecnologia: de la cova rupestre a l’art digital

Casa Orlandai, Sala Foix, dimecres 22 de febrer a les 19h. Podeu fer la inscripció aquí

Malgrat pugui semblar el contrari, art, ciència i tecnologia han estat interrelacionats des de la prehistòria fins a l’actualitat. Des del paleolític, els humans ja utilitzaven les tècniques de la pintura i la gravació per a representar el seu entorn i les seves creences.

Diversos invents al llarg de la història han marcat les formes d’expressió artística: la impresora, la fotografia, el fonògraf, el cinema, la televisió, i finalment internet i les tecnologies digitals, les quals han obert l’art a noves possibilitats, com l’art generat per ordinador, la realitat virtual i l’interactiu.

Però també la ciència requereix de la creativitat per a abordar problemes de manera innovadora i desenvolupar solucions noves i per a la formulació de teories i hipòtesis, ja que la capacitat de pensar fora de la caixa i veure les coses des d’un punt de vista diferent és important per a la ciència.

Es faran tres presentacions sobre

  • la història de la ciència i la creativitat amb els diferents canvis de paradigma. 
  • la creativitat en la ciència: el científic és un creatiu.
  • i finalment les evolucions al llarg de la història seran exemplificades, des de la cova rupestre fins a la intel·ligència artificial en l’art.

Comptarem amb:

Anna Pou van den Bossche, llicenciada en Història de l’Art (UB), Màster en Art Contemporani (UB) i Postgrau en Gestió i Direcció de Plataformes culturals (UPF)

Josep Corcó, professor agregat de filosofia de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

Gabriel Fernández Borsot, enginyer industrial i filòsof, docent a la UIC, i un expert en l’abordatge transdisciplinar de l’alteritat.

Modera Elsa Corominas

Coves d’Altamira. Un mono com “La jove de la perla” de Johannes Vermeer, creat per la DALL-E en menys de 30 segons.