Casa Orlandai, dimecres 7 de juny a les 19h. Poder fer la inscripció aquí.
Tot i les advertències de Forges, ens hem oblidat d’Haití.
Haití, situat a l’illa La Española, juntament amb República Dominicana, fou colonitzada per França al segle XVII i es va convertir en una important colònia esclavista de sucre, cafè i cotó. El 1791, els esclaus es van revoltar contra els francesos i van aconseguir la seva independència en 1804, convertint-se en la primera república negra del món. Com a penalització van pagar una forta multa a l’estat francès, durant força anys.
Durant la seva història, Haití ha patit diverses crisis polítiques, inclòs un període d’ocupació militar per part dels Estats Units al segle XX. El 1957, el dictador François Duvalier (conegut com a Papa Doc) va agafar el poder i va establir una dictadura brutal que va durar fins a la seva mort el 1971. El seu fill, Jean-Claude Duvalier (conegut com a Baby Doc), va succeir-lo i va continuar amb la dictadura fins a la seva caiguda el 1986.
Després de la caiguda de Baby Doc, Haití va passar per una sèrie de governs inestables, així com desastres naturals com el terratrèmol del 2010 que va devastar la capital, Port-au-Prince. El 2011, Michel Martelly va ser elegit com a president i va estar en el càrrec fins al 2016, quan va ser succeït per Jovenel Moïse.
Moïse va ser assassinat el juliol de 2021, el que va provocar una major inestabilitat política al país. Actualment, Haití està passant per una crisi humanitària i política, amb una alta taxa de pobresa, corrupció, violència i migració.
El total de la inversió en cooperació internacional a Haití en els darrers 30 anys és difícil de determinar amb precisió. Tanmateix, segons dades de l’OCDE, la cooperació oficial des dels països membres de l’OCDE a Haití va ser d’aproximadament 13,5 mil milions de dòlars durant el període 1990-2020. Aquesta xifra inclou fons per a la reconstrucció després del terratrèmol del 2010, però no inclou la d’altres fonts de finançament, com ara les organitzacions de les Nacions Unides, la Unió Europea, diferents fons multilaterals i altres donants bilaterals.
- Quina és la situació actual d’Haití?
- Com s’ha arribat fins a l’actual crisi humanitària?
- Quins són els efectes?
- Quines vies de solució hi ha a nivell intern?
- La Comunitat internacional hauria d’actuar?
Comptarem amb:
Jaume Ollé, metge especialista en medicina interna i malalties infeccioses, Fundador d’ACTMON (Associació per al Control de la Tuberculosi al Tercer Món)
Mireia Porta Arnau, editora i traductora, coneixedora de la realitat haitiana.
Moderarà: Marta Masats
Ara que ningú en parla, potser que ens en recordem una mica d’Haití.
