LVdR51: Què volem dir quan diem “república”?

Casa Orlandai, Sala Foix, dimecres 14 d’abril, 2021 a les 19:00. Inscripcions aquí i també s’emetrà en directe pel canal de Youtube de la Casa Orlandai

El 14 d’abril, és el dia en que es commemora la proclamació de la Segona República Espanyola l’any 1931, que va ser vigent fins a la finalització de la Guerra Civil Espanyola. El debat sobre la república o monarquia és ben present. Però hi ha moltes repúbliques que no són repúbliques. Perquè república és més que absència de monarquia.

República vol dir garantia política de les bases materials i simbòliques d’una existència lliure, lluny de despotismes i submissions de qualsevol mena. Viure en república equival a crear i gestionar col·lectivament una “res publica”, una “cosa pública” des d’on puguem fer circular vides dignes de ser viscudes.

Són tots els actuals models existents de repúbliques al món bons per a la seva ciutadania? Ens fan lliures? I com encaixa el feminisme en el republicanisme?  I la gestió de la pública de l’emergència climàtica?

Intervindran:

  • David Casassas, professor de Teoria social i política a la Universitat de Barcelona. Des de fa anys fa recerca sobre l’economia política de la democràcia, la tradició republicana i la proposta de renda bàsica de ciutadania.
  • Carme Porta, feminista i exdiputada. De 2006 a 2011 va ser secretària de Polítiques familiars i Drets de la Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.

LVdR50: La salut mental i l’art per defugir de l’estigma

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 10 de març, 2021, a les 19:00h. Inscripcions aquí.

Un 80% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya ha patit discriminació i estigma, tenen una taxa d’atur que supera el 60%, i la meitat de les que treballen han ocultat el seu transtorn en el seu lloc de treball segon segons un estudi del 2016 que va podeu trobar al web Obertament l’estudi ‘L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016‘, realitzat per Spora Sinergies i la Universitat Autònoma de Barcelona, i elaborat amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i Janssen.

En salut mental l’art pot ser una eina sanadora. Però si es practica en grup aquest benefici s’amplifica. Les Companyies inclusives de teatre, dansa o música poden ser espais fèrtils per a la creació però també esdevenen petits oasis de dignitat, pau, proximitat, relació i intimitat compartida on, persones amb i sense trastorn mental, s’acompanyen i ajuden mútuament en un projecte artístic i de vida. Espais fèrtils, d’igualtat, autonomia i cooperació allunyats de la fredor i l’estigma d’alguns ambients sanitaris i socials. Són les Llars escèniques; refugis acollidors plens d’art i vida que ens fan millors, més resilents i ens ajuden a benviure.

Intervindran: Manel Anoro Preminger, director de l’Altre Festival Internacional d’Arts Escèniques i salut mental i metge de família i Marta Espar, periodista i guionista especialitzada en temes socials i de salut

Us deixem aquí l’enllaç al Documental de la Marta Espar “Veus contra l’estigma” (1h) i un enllaç a un video de presentació de l’Altre Festival (7m).

LVdR49: Les esquerres durant la transició, per exemple El Guti.

Antoni Gutiérrez Diaz, conegut com el Guti, és una figura clau de les esquerres catalanes de la segona meitat del segle XX. Va contribuir enormement en la unitat de la lluita unitària contra franquisme. El repàs de la seva biografia permet travessar els episodis més importants de l’anomenada transició política del franquisme , així com els de les primeres dècades de l’actual règim democràtic català i espanyol.

Com a militant del PSUC, va posar-se al servei entusiasta de quatre objectius sobre :

  1. la reconquesta de la llibertat
  2. la construcció d’un socialisme democràtic
  3. el ple reconeixement nacional de Catalunya i
  4. l’aspiració per una Europa social i il·lustrada

Aquests somnis es van aconseguir fer realitat? Quin paper van tenir les esquerres durant la transició de la dictadura a la democràcia? Quin paper va tenir el PSUC en aquest període clau? Quina va ser la relació del PSUC i de la resta de partits d’esquerres amb els moviments socials, feminisme, ecologisme, anti-militarisme, anti-globalització, etc?

Aprofitant aquests quatre objectius conversarem i reflexionarem sobre la formulació d’aquestes aspiracions sota el franquisme, i si hi ha temps ens preguntarem quin és el seu grau d’assoliment.

Per a fer aquestes reflexions ens acompanyaran:

Les Veus Científiques (LVdR48): La cursa per la vacuna contra el SARS-CoV-2

Els dos cicles de Casa Orlandai, els Cafès Científics i Les Veus de la República hem volgut aportar una mirada comunitària a la crisi de la COVID19 i hem tornat a programar una altra sessió conjunta.

L’activitat serà el dimecres 20 de gener, a les 19h. Es pot participar a través de zoom, prèvia inscripció aquí i 30 minuts abans us enviarem l’enllaç. I també a través del canal de Youtube de la Casa Orlandai. Podreu entrar sense necessitat de més enllaços.

De totes les vacunes que darrerament estan en tràmit aprovades o bé, quines són les llums i ombres? Per què les presenten en notes de premsa i no en revistes científiques? Com canviarà la recerca l’experiència de la covid-19? Per què han de fer-se dues aplicacions? Les presses han fet créixer la desconfiança? Com pot ser l’adaptació d’una població semi-immunitzada? Podem pensar de manera real en una immunització de ramat, sigui de forma natural o induïda? Com són les vacunes?
S’ha explicat bé el desenvolupament de la vacuna per a la covid-19 per a que les persones es vacunin per al bé comú? Hauria de ser obligatòria? Hauria de ser un requisit per a algunes activitats? Què ha d’imperar? La salut pública? El bé comú? L’interès personal? Podria ser un requisit per entrar a llocs determinats: un avió, una feina, un teatre? Pot haver-hi un risc d’estigmatització? En quin moment podrem pensar en retornar a una vida sense limitacions i distanciament?

Lluís Ruíz-Ávila, biòleg, director General a Leukos Biotech SL y a RUTI IMMUNOTHERAPEUTICS SL, empresa espanyola que desenvolupa una vacuna contra la covid-19 i d’altres infeccions víriques respiratòries
José Luis Martí, Professor de Dret a la Universitat Pompeu Fabra

LVdR47: Rutes comercials que regiran el segle XXI. De l’Àrtic al Cap de Bona esperança, passant pel corredor del Mediterrani.

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 2 de desembre, 2020, a les 19:00h. Inscripcions aquí.

La Ruta Àrtica és una de les prioritats estratègiques de Vladimir Putin. La nova Ruta de la Seda promoguda per la Xina és el nou Pla Marshall del segle XXI. La Ruta del Cap de Bona Esperança es convertirà aviat en una de les principals vies del comerç mundial. I el Corredor Mediterrani és el principal projecte d’infraestructures inacabat a la península ibèrica com a conseqüència de els diferents estratègies dels governs espanyols des del segle XIX. Fou l’únic projecte d’infraestructures del qual parlaren els presidents de Xina i Espanya a l’última cimera sino-espanyola.

  • Quins interessos i estratègies de les grans potències mundials amaguen aquests projectes?
  • Com canviaran les nostres vides i les de les generacions futures?
  • Quines implicacions tenen aquestes grans rutes per al medi ambient i el canvi climàtic?

o també

  • Perquè Vladimir Putin va situar la Ruta Àrtica com una prioritat estratègica nacional als decrets de maig del 2018?
  • Perquè Xi Jinping considera la nova Ruta de la Seda com una de les grans priotitats de la Xina del segle XXI?
  • Quin rol han jugat Felipe González, José María Aznar, Mariano Rajoy y Pedro Sánchez en el desenvolupament del Corredor Mediterrani?
  • Perquè la classe política mundial i espanyola confereix una prioritat extrema al desenvolupament dels corredors de comerç i en canvi els mitjans de comunicació i la ciutadania no reflexen aquesta importància?
  • … i tot això com afectarà a les nostres vides??

Aquestes i altres preguntes ens les contestaran:

Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona

Mar Aguilera, professora de dret constitucional de la UB i membre del Fons de Defensa Ambiental.