LVdR53: Les fronteres de la prostitució

Dimecres, 9 de Juny, a les 19:00 a la Sala Foix. Inscripcions aquí.

Més enllà del debat entre l’abolició o la regulació, la prostitució és un intercanvi de serveis sexuals per diners, que implica a uns 40 milions de persones, un 75% de les quals tenen entre 13 i 25 anys, i mou 186.000 milions de dòlars a l’any, tant com el PIB de Qatar o de Nova Zelanda. El 30% dels homes europeus hauran remunerat serveis sexuals en algun moment de la seva vida, a Espanya aquesta proporció puja al 39%, i és el país europeu amb més demanda de sexe pagat i el tercer a tot el món.

La prostitució té moltes derivades que han de ser incloses en la reflexió: les relacions de poder, les violències, el tràfic de persones, de drogues, la pobresa, la vulnerabilitat, la salut, l’accés als drets laborals i socials, la creixent demanda de prostitució infantil, i com tot això es materialitza en el territori, concretament a la frontera entre els estats d’Espanya i França. 

Algunes preguntes que sortiran en el debat.

  • L’existència de la prostitució està lligada al patriarcat? al capitalisme?
  • Es pot parlar del treball sexual com qualsevol altre forma de treball?
  • Què explica aquesta demanda tant elevada de sexe remunerat?

Intervindrà:

Maribel Càrdenas, directora de polítiques d’Igualtat i LGTBI de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, experta en polítiques públiques feministes i d’abordatge de les violències patriarcals. 

Pilar Albertin, professora titular de Psicologia a la Universitat de Girona i coeditora de Prostitución, contextos fronterizos y corporalidad. Diálogos para la acción (Icària)

Foto de George Shervashidze en Pexels

Les Veus Literàries (LVdR52): La hija única, de Guadalupe Nettel

Casa Orlandai, Sala Foix, dimecres 12 de maig, 2021 a les 19:00. Inscripcions aquí i també s’emetrà en directe pel canal de Youtube de la Casa Orlandai

Ja fa anys que la família tradicional ha deixat de ser l’únic model familiar per a la majoria de la societat.

Tanmateix, tot i els molts avenços, hi ha debats reproductius que encara no estan tancats i que afecten sobretot a l’experiència de la maternitat: des de les pressions per ser-ne, a la doble dificultat –personal i social– que suposen els avortaments –volguts o no– i les morts dels nadons. 

La hija única és una novel·la de Guadalupe Nettel, i ens servirà de punt de partida d’un debat sobre la maternitat o les maternitats amb dues sensibilitats: la literària i la sociològica.

Intervindran:

  • Tina Vallès, escriptora
  • Sara Moreno Colom, professora de sociologia de la UAB

Aquesta és una xerrada que organitzem conjuntament amb els Cafès Literaris

LVdR51: Què volem dir quan diem “república”?

Casa Orlandai, Sala Foix, dimecres 14 d’abril, 2021 a les 19:00. Inscripcions aquí i també s’emetrà en directe pel canal de Youtube de la Casa Orlandai

El 14 d’abril, és el dia en que es commemora la proclamació de la Segona República Espanyola l’any 1931, que va ser vigent fins a la finalització de la Guerra Civil Espanyola. El debat sobre la república o monarquia és ben present. Però hi ha moltes repúbliques que no són repúbliques. Perquè república és més que absència de monarquia.

República vol dir garantia política de les bases materials i simbòliques d’una existència lliure, lluny de despotismes i submissions de qualsevol mena. Viure en república equival a crear i gestionar col·lectivament una “res publica”, una “cosa pública” des d’on puguem fer circular vides dignes de ser viscudes.

Són tots els actuals models existents de repúbliques al món bons per a la seva ciutadania? Ens fan lliures? I com encaixa el feminisme en el republicanisme?  I la gestió de la pública de l’emergència climàtica?

Intervindran:

  • David Casassas, professor de Teoria social i política a la Universitat de Barcelona. Des de fa anys fa recerca sobre l’economia política de la democràcia, la tradició republicana i la proposta de renda bàsica de ciutadania.
  • Carme Porta, feminista i exdiputada. De 2006 a 2011 va ser secretària de Polítiques familiars i Drets de la Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.

LVdR50: La salut mental i l’art per defugir de l’estigma

Zoom de la Casa Orlandai, dimecres 10 de març, 2021, a les 19:00h. Inscripcions aquí.

Un 80% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya ha patit discriminació i estigma, tenen una taxa d’atur que supera el 60%, i la meitat de les que treballen han ocultat el seu transtorn en el seu lloc de treball segon segons un estudi del 2016 que va podeu trobar al web Obertament l’estudi ‘L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016‘, realitzat per Spora Sinergies i la Universitat Autònoma de Barcelona, i elaborat amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i Janssen.

En salut mental l’art pot ser una eina sanadora. Però si es practica en grup aquest benefici s’amplifica. Les Companyies inclusives de teatre, dansa o música poden ser espais fèrtils per a la creació però també esdevenen petits oasis de dignitat, pau, proximitat, relació i intimitat compartida on, persones amb i sense trastorn mental, s’acompanyen i ajuden mútuament en un projecte artístic i de vida. Espais fèrtils, d’igualtat, autonomia i cooperació allunyats de la fredor i l’estigma d’alguns ambients sanitaris i socials. Són les Llars escèniques; refugis acollidors plens d’art i vida que ens fan millors, més resilents i ens ajuden a benviure.

Intervindran: Manel Anoro Preminger, director de l’Altre Festival Internacional d’Arts Escèniques i salut mental i metge de família i Marta Espar, periodista i guionista especialitzada en temes socials i de salut

Us deixem aquí l’enllaç al Documental de la Marta Espar “Veus contra l’estigma” (1h) i un enllaç a un video de presentació de l’Altre Festival (7m).

LVdR49: Les esquerres durant la transició, per exemple El Guti.

Antoni Gutiérrez Diaz, conegut com el Guti, és una figura clau de les esquerres catalanes de la segona meitat del segle XX. Va contribuir enormement en la unitat de la lluita unitària contra franquisme. El repàs de la seva biografia permet travessar els episodis més importants de l’anomenada transició política del franquisme , així com els de les primeres dècades de l’actual règim democràtic català i espanyol.

Com a militant del PSUC, va posar-se al servei entusiasta de quatre objectius sobre :

  1. la reconquesta de la llibertat
  2. la construcció d’un socialisme democràtic
  3. el ple reconeixement nacional de Catalunya i
  4. l’aspiració per una Europa social i il·lustrada

Aquests somnis es van aconseguir fer realitat? Quin paper van tenir les esquerres durant la transició de la dictadura a la democràcia? Quin paper va tenir el PSUC en aquest període clau? Quina va ser la relació del PSUC i de la resta de partits d’esquerres amb els moviments socials, feminisme, ecologisme, anti-militarisme, anti-globalització, etc?

Aprofitant aquests quatre objectius conversarem i reflexionarem sobre la formulació d’aquestes aspiracions sota el franquisme, i si hi ha temps ens preguntarem quin és el seu grau d’assoliment.

Per a fer aquestes reflexions ens acompanyaran: