LVdR55: La pobresa i la desigualtat a Sarrià i a la gran Barcelona

Casa Orlandai, dimecres 1 de desembre, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí, i es farà retransmissió en directe al canal de youtube.

Sarrià, Barcelona i la seva àrea metropolitana han viscut dècades de polítiques públiques que no han pogut evitar l’augment de la desigualtat social i econòmica, amb la conseqüent segregació residencial, la qual s’ha materialitzat en processos de gentrificació i de sensellarisme.

El terme sensellarisme es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Hi ha múltiples formes: les persones que viuen en habitatges inadequats, les que viuen en habitatges insegurs, les que no tenen una llar, i la més extrema de totes, les que no tenen un sostre on aixoplugar-se.

  • quin és el model de la segregació residencial a Barcelona
  • com ha impactat en la població? a tot arreu de la mateixa manera i intensitat? afecta igual a homes i dones?
  • com ho estan treballant les entitats ?
  • quines són les mancances de les polítiques públiques actuals?
  • quines són les perspectives de futur?

Intervendran:

Sergio Porcel, doctor en Sociologia i cap de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Autor del llibre Desigualdad social y segregación residencial, una relación compleja (Fundación FOESSA, 2020).

Elena Sala, responsable del programa Dones Amb Llar d’ASSÍS i del Centre Residencial d’Inclusió La Violeta.

Charo Sillero, responsable del Centre Residencial d’Inclusió La Llavor, de Sant Joan de Déu Serveis Socials.

LVdR54: Educació per la democràcia i participació a les escoles

Casa Orlandai, dimecres 13 d’octubre, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí. I es farà retransmissió en directe al canal de youtube

Sempre es diu que el districte de Sarrià – Sant Gervasi és un dels districtes escolars més densos del món. El districte de Sarrià té 116 dels 947 centres educatius no universitaris que té Barcelona, això és un 12%; d’alumnes n’hi ha més de 50.000, el que representa un 17% en relació als 300.000 alumnes que hi ha a la ciutat. És un districte que té més centres i molts més alumnes del que li pertocaria, sense comptar els centres i alumnes universitaris.

Aquest cop, es presentarà un projecte de recerca participativa que ja està en marxa i a punt d’entrar en la fase de diagnosi, que porta a explorar conjuntament les vies per articular un projecte educatiu comú i en clau de barri en què hi hagi una major connexió entre el sistema educatiu i cultural del territori: Sarrià, barri educador. Educació, cultura i territori.
En aquest hi participaran els centres d’educació primària i secundària, les AFAS, els equipaments culturals, així com les escoles d’ensenyaments artístics i d’entitats socioculturals del barri.

El projecte, s’estructura a través tres eixos:

  1. Educació al llarg de la vida. El dret a una educació integral.
  2. Dret a una ciutat educadora. El territori (i els seus recursos) com a agents educadors i de canvi.
  3. Educació per la democràcia i la participació ciutadana.

Trobareu el projecte aquí.

Aquest projecte entrarà en diàleg amb una visió més a volt d’ocell a partir del llibre de la Marta Comas que analitza la participació de les famílies en la comunitat educativa, considerant tant l’impacte que tenen en la funció educativa i de socialització, com també en l’equitat educativa. Podeu trobar més informació en aquesta entrevista.

  • De qui és l’escola? Podria ser l’altra títol de la xerrada número 54 de Les Veus.
  • La participació de les famílies en el centres educatius, són garantia de democràcia?
  • …i d’equitat?

Intervindran:

Santi Eizaguirre, professor al Departament de Sociologia de la UB i investigador adscrit al Grup de Recerca “Creativitat, innovació i transformació urbana”. La seva recerca s’interessa per la gestió comunitària de la cultura, la construcció d’entorns urbans educadors i les dinàmiques locals de democratització econòmica.

Marta Comas Sàbat, educadora social i antropòloga, actualment és professora associada del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable de la Unitat d’Estudis i Recerca del Consorci d’Educació de Barcelona, i autora del llibre Okupes a l’escola. La veu de les famílies en el sistema educatiu. EUMO Editorial

LVdR53: Les fronteres de la prostitució

Dimecres, 9 de Juny, a les 19:00 a la Sala Foix. Inscripcions aquí.

Més enllà del debat entre l’abolició o la regulació, la prostitució és un intercanvi de serveis sexuals per diners, que implica a uns 40 milions de persones, un 75% de les quals tenen entre 13 i 25 anys, i mou 186.000 milions de dòlars a l’any, tant com el PIB de Qatar o de Nova Zelanda. El 30% dels homes europeus hauran remunerat serveis sexuals en algun moment de la seva vida, a Espanya aquesta proporció puja al 39%, i és el país europeu amb més demanda de sexe pagat i el tercer a tot el món.

La prostitució té moltes derivades que han de ser incloses en la reflexió: les relacions de poder, les violències, el tràfic de persones, de drogues, la pobresa, la vulnerabilitat, la salut, l’accés als drets laborals i socials, la creixent demanda de prostitució infantil, i com tot això es materialitza en el territori, concretament a la frontera entre els estats d’Espanya i França. 

Algunes preguntes que sortiran en el debat.

  • L’existència de la prostitució està lligada al patriarcat? al capitalisme?
  • Es pot parlar del treball sexual com qualsevol altre forma de treball?
  • Què explica aquesta demanda tant elevada de sexe remunerat?

Intervindrà:

Maribel Càrdenas, directora de polítiques d’Igualtat i LGTBI de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, experta en polítiques públiques feministes i d’abordatge de les violències patriarcals. 

Pilar Albertin, professora titular de Psicologia a la Universitat de Girona i coeditora de Prostitución, contextos fronterizos y corporalidad. Diálogos para la acción (Icària)

Foto de George Shervashidze en Pexels

Les Veus Literàries (LVdR52): La hija única, de Guadalupe Nettel

Casa Orlandai, Sala Foix, dimecres 12 de maig, 2021 a les 19:00. Inscripcions aquí i també s’emetrà en directe pel canal de Youtube de la Casa Orlandai

Ja fa anys que la família tradicional ha deixat de ser l’únic model familiar per a la majoria de la societat.

Tanmateix, tot i els molts avenços, hi ha debats reproductius que encara no estan tancats i que afecten sobretot a l’experiència de la maternitat: des de les pressions per ser-ne, a la doble dificultat –personal i social– que suposen els avortaments –volguts o no– i les morts dels nadons. 

La hija única és una novel·la de Guadalupe Nettel, i ens servirà de punt de partida d’un debat sobre la maternitat o les maternitats amb dues sensibilitats: la literària i la sociològica.

Intervindran:

  • Tina Vallès, escriptora
  • Sara Moreno Colom, professora de sociologia de la UAB

Aquesta és una xerrada que organitzem conjuntament amb els Cafès Literaris

LVdR51: Què volem dir quan diem “república”?

Casa Orlandai, Sala Foix, dimecres 14 d’abril, 2021 a les 19:00. Inscripcions aquí i també s’emetrà en directe pel canal de Youtube de la Casa Orlandai

El 14 d’abril, és el dia en que es commemora la proclamació de la Segona República Espanyola l’any 1931, que va ser vigent fins a la finalització de la Guerra Civil Espanyola. El debat sobre la república o monarquia és ben present. Però hi ha moltes repúbliques que no són repúbliques. Perquè república és més que absència de monarquia.

República vol dir garantia política de les bases materials i simbòliques d’una existència lliure, lluny de despotismes i submissions de qualsevol mena. Viure en república equival a crear i gestionar col·lectivament una “res publica”, una “cosa pública” des d’on puguem fer circular vides dignes de ser viscudes.

Són tots els actuals models existents de repúbliques al món bons per a la seva ciutadania? Ens fan lliures? I com encaixa el feminisme en el republicanisme?  I la gestió de la pública de l’emergència climàtica?

Intervindran:

  • David Casassas, professor de Teoria social i política a la Universitat de Barcelona. Des de fa anys fa recerca sobre l’economia política de la democràcia, la tradició republicana i la proposta de renda bàsica de ciutadania.
  • Carme Porta, feminista i exdiputada. De 2006 a 2011 va ser secretària de Polítiques familiars i Drets de la Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.