LVdRDocu: “Perifèria”

Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 13 de juliol, a les 19h. Us podeu inscriure aquí

Transformar un suburbi en una ciutat“. Xavier Valls

Perifèria és un viatge als ressons del passat de Santa Coloma de Gramenet, un municipi proper a Barcelona. Els seus veïns van transformar el suburbi que els imposava l’especulació franquista en una ciutat digna. Aquell passat reverbera al present dels seus carrers, places i rostres.

Xavier Valls va ser l’arquitecte que va fer el Pla Popular, una experiència pionera de participació ciutadana. El 1987, va ser assassinat per ETA a l’atemptat d’Hipercor. Els seus fills tornen al soterrani on va quedar sepultat el seu arxiu personal per recuperar aquella epopeia i, amb ella, tota una ciutat en lluita.

Partint d’aquest descens a la memòria, Perifèria navega, mitjançant una estructura en espiral, per diversos espais i personatges del present de la ciutat, convidant-nos a reflexionar sobre què sosté l’urbanisme d’una ciutat i l’arquitectura de les nostres formes de vida: Què significa implicar-se en un món que no es deixa transformar millor? Un cop més, les perifèries se’ns revelen com a espais on assajar formes de vida genuïna.

Us deixem l’enllaç al trailer aquí

Després de la projecció farem un debat amb Xavi Valls i Jordi Valls, productors i protagonistes de la pel·lícula.

LVdR61. Afganistan, que està passant? Ens actualitzem

Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 6 de juliol, a les 19h. Us podeu inscriure aquí

El passat febrer vam abordar la situació de la població afganesa, just després de l’arribada del nou règim a Kabul. Avui segueix sent l’Emirat islàmic de l’Afganistan, un règim teocràtic i autocràtic que vulnera totes les llibertats i drets humans, que deixa a la població a mercè de la irracionalitat i la inhumanitat, amb una crisi humanitària d’un abast incert atesa l’apagada informativa.

Dies després a Europa va esclatar el conflicte d’Ucraïna, i la situació de la població afganesa ha deixat d’estar als mitjans. I la repressió, especialment a les dones, ha mostrat la seva cara més crua. A mitjans de març els talibans van prohibir a les noies assistir a les escoles de secundària. Hi hagut algunes protestes internes i pressions externes, i sembla ser que encara estan decidint la seva reobertura. A mitjans de maig, el govern afganès ha decretat que les dones no podran ensenyar la seva cara en públic o bé a casa seva davant d’homes aliens a la família, mentre se les “convida” a usar el burka.

Ens farem les següents preguntes:

  1. quin és el nivell de reconeixement que té el règim actual a nivell internacional?
  2. com queda Afganistan, un cop ha esclatat el conflicte a Ucraïna? és un conflicte oblidat?
  3. com està la situació de la població ara mateix a dins el país? A Kabul? A la resta de ciutats? I al país?
  4. com està afectant les noves normatives a les dones?
  5. i quina és la situació de les persones desplaçades i refugiades?

Ens actualitzarem amb:  

  • Alejandro Pozo, investigador sobre pau, conflictes armats, desarmament i acció humanitària. Centre Delás
  • Laia Marsal, experta en comunicació i marketing, activista implicada en evacuacions internacionals i treballa actualment per 3 ONGs: Too young to wed, Afghan innovation, Warrior and Angels rescue

Comptarem amb la presència de Najibullah Afghan, professor d’espanyol a la Universitat de Kabul i traductor, així com la moderació de Marta Masats.

Victor J. Blue for The New York Times (26/4/2022)

LVdR60. +Bicis = +Igualtat. Mobilitat amb perspectiva de gènere

Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 8 de Juny a les 19h. Us podeu inscriure aquí

L’ús de la bicicleta ha fet més per emancipar a les dones, que res en el món“. Susan B. Anthony, 1896, sufragista nord-americana.

A Catalunya, 1,1 milió de persones usen una bicicleta almenys un cop a la setmana. D’aquests 7 són homes i 3 són dones, segons el Baròmetre de la Bicicleta, 2019. En països com Holanda o Dinamarca, aquesta proporció és a la inversa. Hi ha estudis que mostren que com més augmenta el pes de la bicicleta en les modalitats de transport, més augmenta la proporció de dones que es mouen en bicicleta.

L’urbanisme de les nostres ciutats s’ha configurat responent a la lògica productiva i patriarcal, posant al centre la mobilitat obligada per raó de treball, on era l’home el que es desplaçava i portava al sou a la família. Les infraestructures de mobilitat de Barcelona, regió metropolitana i tot el país, són el reflex d’aquesta lògica. S’ha cedit l’espai públic al vehicle privat, el qual és majoritàriament usat per homes (en un 43% enfront del 31% de les dones), mentre que les dones es desplacen en major proporció que els homes caminant, un 51% i 42%, respectivament i en transport públic, 17% enfront del 11%, com mostren les dades de l’Enquesta de mobilitat en un dia feiner, 2021, que ha elaborat l’IERMB. 

Un dels factors que explica aquesta bretxa de gènere en l’ús de la bicicleta, és la deficient qualitat de la infraestructura ciclista. Malgrat que les dones són més proclius en la mobilitat activa en totes les modalitats, si les infraestructures no tenen qualitat i, la paritat no és possible.

Una mirada 360 graus és la que, amb els criteris de gènere en ment, garanteix un disseny de qualitat i amb ambició d’ús universal, que no beneficia només a les dones, sinó també a tot el conjunt de la població. De la mateixa manera que el disseny d’accessibilitat universal es considera el paradigma del disseny urbà, la paritat de gènere en l’ús de les infraestructures ciclistes esdevenen l’indicador d’èxit o fracàs de les mateixes. Està clar que, fins ara, s’ha fracassat. I en un context d’emergència climàtica i de lluita contra totes les desigualtats és greu.

El col·lectiu Punt 6 recomanen repensar les infraestructures de mobilitat introduint la participació de la ciutadania i ampliar la xarxa ciclista, però no de qualsevol manera, sinó amb contemplant la diversitat de cossos d’homes, dones i de persones no binàries, amb els seus diferents ritmes i formes físiques, que permetin la circulació no només de, bicicletes, sinó que també de patinets, tricicles i bicicletes de càrrega.

Ens farem les següents preguntes:

  1. Com ha de ser físicament la infraestructura ciclista per a reduir la bretxa de gènere?
  2. S’està incorporant la perspectiva de gènere en el desplegament de la infraestructura ciclista?
  3. El ritme és l’adequat per a fer una mobilitat activa més inclusiva en el context d’emergència climàtica?

Intervenen:

  • Maria Ramos, consultora independent de sostenibilitat urbana i mobilitat
  • Susana Serantes, promotora i impulsora d’experiències cicloturístiques i ciclista

Modera: Marta Masats

Referències

https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2021-06-21/por-que-las-mujeres-pedalean-mucho-menos-que-los-hombres.html

LVdR59: Ucraïna – Rússia: Causes, conseqüències i impactes de la guerra.

Sala Foix, Casa Orlandai, dimecres 11 de maig a les 19h. Us podeu inscriure aquí

L’11 de maig portarem 77 dies de guerra a Europa, iniciats quan Rússia va envair Ucraïna, i no sembli que hi hagi un veritable pla de pau en el curt termini. Moscou manté la seva ofensiva al sud i est del país i avança de forma lenta i desigual al Donbàs. Això ha comportat una crisi humanitària de primer ordre. Segons ACNUR(UNHCR) ja hi ha més de 5,7 milions de refugiats que han marxat d’Ucraïna, i es calcula que hi ha més de 7,7 milions de desplaçats interns

La guerra a Europa ens ha esclatat a la cara, i tot són preguntes. Més enllà del seguiment que fan els mitjans de l’esdevenir diari del conflicte, volem fer una anàlisi més enfocada en les causes, en els impacte i en les conseqüències no només per a la població d’Ucraïna, sinó també de la població russa, i de la població europea en el seu conjunt.

Així doncs intentarem abordar:

  1. Com s’ha arribat fins aquí? La història recent d’Ucraïna, sobretot des de la crisi del 2014, el paper de l’OTAN, l’annexió russa de Crimea, la situació autoritària de Rússia
  2. Sabem què passa a Ucraïna, però què està passant ara mateix a Rússia ?
  3. Sabem i patim els impactes a la curta (crisi humanitària, energètica, econòmica, …). Però quins seran els impactes a la llarga? Som davant una sacsejada en la geopolítica? I això com ens afectarà? Serà curt? Serà llarg? Com quedarà el món després d’això?

Comptarem amb:

  • Rafael Grasa, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UAB.
  • Zarina Kulaeva, antropòloga i màster en drets humans, democràcia i globalització de la UOC

I moderarà Lluís Bordas, que fou responsable de l’àrea de Cooperació i Relacions Internacionals de l’AMB, i a finals dels anys 90 va estar diversos cops a Ucraïna.

LVdR58: L’Agenda 2030 i el seu aterratge a Sarrià

Casa Orlandai, a dilluns 28 de març, a les 19h. Cal inscripció prèvia aquí.

El 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Aquesta agenda marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i, configura un full de ruta d’actuació per a assolir un objectiu compartit amb tota la humanitat: el desenvolupament mundial sostenible.

L’Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS, o SDG en anglès), a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles.

Cada ODS inclou diferents metes (en total 169) que contribueixen al compliment de l’objectiu, i els podeu trobar aquí.

Aquests objectius poden semblar molt llunyans, però a diferència dels anteriors objectius 2020, aquests estan interpel·lant a totes els governs, a tots els territoris i a totes les organitzacions, per petites que siguin. L’Associació de Veïns de Sarrià vol aterrar aquests objectius a un nivell molt local: el del barri, i ens presentarà el projecte.

Parlarem de la importància i del significat de l’Agenda 2030 i del contingut i les implicacions dels objectius de desenvolupament sostenible. Veurem com a partir d’un projecte liderat per l’AAVV de Sarrià hem volgut acostar-los a Sarrià.

Algunes preguntes:

  • En quina situació es troba l’aplicació de l’Agenda 2030 a nivell Europeu?
  • Més en concret com ha influit en l’agenda municipal de Barcelona?
  • La ciutadania coneix l’agenda 2030?
  • … i quins objectius són aplicables a tan petita escala?

Intervindran:

  • Eva Ceano, presidenta de l’Associació de Veïns de Sarrià i vicepresidenta del Consell de Barri de Sarrià
  • August Corrons, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya