LVdR 28: Nous i vells moviments LGTB

Què en queda del moviment LGTB? La manifestació del 26 juny del 1977 a la Rambla va marcar una fita en la lluita per la llibertat sexual. Després de 41 anys, ja hi ha prou perspectiva per a fer balanç dels èxits assolits pels moviment LGTB a Catalunya i dels reptes que ha d’encarar en el futur.

La lluita per una lliure orientació sexual va néixer per a defensar la causa de les persones amb una orientació sexual diferent a la heterosexual. Tot i que el moviment arrenca a finals del segle XCX, sovint es posa el naixement d’aquest moviment a l’any 1969 a la ciutat de Nova York, amb els coneguts disturbis de Stonewall, un pub del Greenwich Village, com a resposta a les múltiples redades que feia la Policia de Nova York contra la comunitat homosexual.

manifgay1977

Des de la transició, el moviment ha anat guanyant terreny en les seves reivindicacions històriques: la legalització del matrimoni homosexual, l’adopció de fills i filles, i la lluita en contra de la homofòbia. Però també ha confluït amb altres moviments com és el pacifisme , però sobretot amb el feminisme.

 

  • Quina relació/punt de trobada hi ha entre el moviment LGTB i feminisme?
  • Quina ha estat l’evolució històrica de la lluita i militància en el moviment LGTB? On ens trobem ara?
  • Com ha estat el procés de l’activisme a institucionalització ( polítiques públiques, organismes, etc…?
  • Com està l’equilibri entre la política del reconeixement i el qüestionament de la societat?

Intervindran

Eugeni Rodríguez. Observatori contra la homofòbia, Mercè Otero. Feminista i professora especialitzada en coeducació, Pol Galofré. Activista trans i co-coordinador de Cultura Trans

Aquesta xerrada ha estat organitzada per la Comissió Feminista de l’ACCO i coincideix amb l’exposició Donar a la història la possibilitat de ser una altra sobre l’àmplia diversitat de famílies, com mostren les fotos de la Cláudia Serrahima.

cartell

Anuncis

LVdR 27. Humor i política: Riure per no plorar?

La història del poder ve acompanyada de la història de la burla dcucutel poder: als rics, als reis, als militars, als polítics, als caps religiosos. Catalunya té una llarguíssima tradició que arrenca amb l’aparició de la llengua i la literatura a l’Edat Mitjana. Donaria per un taller repassar la història de les capçaleres satíriques, des de la Renaixença i fins a la Guerra Civil, i un altre taller per a recollir els diversos formats d’humor polític des de la post-guerra i fins ara: ràdio, teatre, cine, premsa, còmic, tele i els monòlegs.

En un article els periodistes Eduard Peris i Xavier Carmaniu recullen l’acció de resistència  no-violenta que van fer un grup local Otpor! (Resistència!) a Sèrbia, finals dels anys 90. D’un grup de dotze joves, van passar a 70.000 persones adherides, mitjançant l’establiment de pocs objectius ben definitis, i estratègies pròpies del márqueting. Entre altres accions, expliquen Peris i Carmaniu, usaren intensament recursos humorístics que van fer caure d’una deriva autoritària de l’estat serbi al poderós Milošević . Tres eren els efectes que aconseguiren mitjançant l’humor.

otpor presó

Primer, subvertir la propaganda de les elits governants, tornant- la a la seva contra, com un boomerang. Segon, convertir la indignació en alegria en les manifestacions, fet que neutralitzava la violència que usava la policia, fent perdre la por i cohesionant als manifestants. I finalment, l’humor oferia una via d’escapament de la  política opressiva, i al mateix temps una alternativa que podia representar una metàfora de quelcom amb possibilitats d’esdevenir realitat.

Aquest és un exemple proper en el temps i en el territori d’emancipació política on el humor hi ha tingut un paper.

Preguntes: Quina relació té l’humor amb el poder polític, econòmic, religiós? Per què ens fan riure els poderosos? El poder se’n riu de si mateix? Hi ha humors diferents en territoris diferents, o és una fal·làcia?Quin rol ha tingut l’humor en les darreres crisis econòmiques, socials i polítiques? …i en el procés català? Alguna similitud amb el moviment Otpor! de Sèrbia. Quins límits té l’humor, els mateixos que els de la llibertat d’expressió?  Ens en podem riure de tot?

Intervindran : Oriol de Balanzó, guionista de “La Competència” i Júlia Cot, guionista de “Polònia”.yes minister 1984

Article. Sèrbia: Eduard Peris i Xavier Carmaniu, Dotze joves tomben la dictadura de Milošević, El Nacional, 4.12.2017

Video. Margaret Thatcher a “Yes, Prime Minister”