LVdR19: De la salut individual a la salut col·lectiva.

El concepte de salut ha anat evolucionant al llarg del temps. Ha passat d’una definició que només tenia en compte l’absència de malaltia a la consideració global de l’individu, des del punt de vista físic, mental i, fins i tot, social. En aquesta línia de pensament podem situar la definició formulada per Jordi Gol en ocasió del X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà el 1976: la salut és «aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa».

Man blowing his nose in canola fieldLa salut pública és la disciplina encarregada protegir i millorar la salut de la població humana. Té com a objectiu millorar la salut, com també el control i l’eradicació de les malalties. En el món occidental un conjunt de mesures polítiques referents a la salut pública han donat resultats espectaculars.

Les aplicacions mèdiques derivades del coneixement fisiològic i microbiològic han fet minvar la mortalitat infantil i augmentar l’esperança de vida, com es fa palès amb les diferències al Tercer Món, on també hi intervenen les condicions de vida de les persones, el grau d’escolarització i el nivell de desenvolupament són els principals factors que influeixen en la morbiditat i la mortalitat de les poblacions.cap-salut-2

Tot i que la medicina ha assolit fites espectaculars i al món desenvolupat s’han eradicat pràcticament les infeccions tradicionals, les conseqüències del procés de mundialització actual, apunten a un panorama no gaire encoratjador. Davant el desenvolupament de la indústria farmacèutica i la situació del sistema sanitari, sorgeixen diversos corrents entre la població.

D’una banda, hi ha els qui, amb el primer esternut es prenen un antibiòtic. Els qui
recomanen fàrmacs a tort i dret, i els qui només volen prendre fàrmacs fora dels circuits establerts. D’una altra, hi ha els que no volen ni vacunar els fills. També hi ha els qui van a passar la tarda a l’ambulatori i els qui només van a metges alternatius, que els dediquen més atenció.

terapias-naturalesLa salut pública és el terreny ideal per a barrejar ciència i política. Fins a quin punt aquesta barreja medicalitza la vida quotidiana? Hem vist com s’han medicalitzat el part o la vellesa, al temps que ha augmentat la desconfiança del sistema mèdic, moltes vegades amb un pensament acrític. Amb quins criteris en traiem l’entrellat?

Intervindran

Andreu Segura, metge epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública.
Jesús Purroy, llicenciat i doctor en biologia, és emprenedor en salut i divulgador científic. La seva recerca en genètica el duu a relacionar malaltia i farmacologia.

Text elaborat per Cristina Junyent (maig, 2017)

Casa Orlandai, dimecres 8 de febrer, 2017, a les 19:00 hores. 

Anuncis

LVdR18: “Tarajal, desmuntant la impunitat.” o quan és l’Estat el que delinqueix.

tarajalPlatja de Tarajal, Ceuta, 6 de febrer del 2014. La versió oficial va dir que foren 15 els morts, però els que ho van viure diuen que almenys van ser 87. Es projectarà el documental “Tarajal, desmuntant la impunitat a la frontera sud” una producció de Metromuster amb l’Observatori DESC que analitza amb una precisió quirúrgica la tragèdia en la que la Guardia Civil va rebutjar l’arribada de persones nedant des del Marroc amb pilotes de goma. Els fets i els minuciosos detalls que narra el documental demostra que el cos policial, emparat pel propi Ministeri de l’Interior, vulnera amb total impunitat protocols, lleis, convencions i acords internacionals.

La veritat està en els detalls resumiria l’estil emprat per “Tarajal”, així com va ser amb “Ciutat morta” l’anterior projecte de Metromuster. Metromuster converteix la platja Tarajal com a icona de dues símptomes de la mala salut de la democràcia.

Per una banda, la pràctica dels darrers governs de: la d’establir territoris o temes del NO DRET i es podria afegir de la NO SEPARACIÓ DE PODERS.inmigrantes_ediima20141022_0486_18 Per l’altra, la pèssima gestió que Europa està fent de les fronteres en la crisi de refugiats i de corrents migratòries. I Ceuta és una frontera sud, que sovint queda oblidada en favor de Lampedusa, Lesbos o la frontera hongaresa.

Són 80 minuts de documental i 40 minuts de col·loqui. En aquest, parlarem de què passa quan és un Estat el que delinqueix, i quines són les garanties i eines que tenim avui la ciutadania per a impedir-ho. Quin paper ha tingut i té els mitjans de comunicació? Les acusacions particulars podrien ser una de les eines?

Intervindran :

Xavier Artigas, un dels directors i guionistes del documental.

Antonio Madrid Pérez, professor de filosofia del dret de la UB i membre del Observatori de Dret Penal i Drets Humans.

Més informació sobre el documental al web de Metromuster

Casa Orlandai. 19:00, dimecres 11 de gener, 2017.