LVdR5: Actualitat i vigència dels valors republicans

En les anterior xerrades de Les Veus de la República hem parlat molt de crisi política, del col·lapse de la partitocràcia, de la corrupció, de si les noves tecnologies poden garantir per si soles la participació de la ciutadania en l’esfera pública, i tot això en un context de creixents desigualtats, com es va veure el darrer dia. Se’ns havia dit que viviem en civilitzacions, en països, en societats en continu progrés. Però són força les evidències i els aconteixements prop i lluny de casa que ens mostra que potser, i paradoxalment estem en moments de retrocesos.we the people

El republicanisme és una llarga i complexa tradició del pensament polític que ha tingut un paper fonamental en el naixement de les democràcies modernes. S’inspira en l’ideal de la república, entesa aquesta com a comunitat de ciutadans sobirans basada en el dret i en el bé comú. Per a Ciceró república vol dir “alló que pertany al poble” (respublica respopuli), i afegeix que s’ha d’organitzar fonamentant-se en la justícia i la comunitat d’interessos (De Republica I, 25). Per Rousseau és “tot Estat regit per les lleis, sigui quina sigui la seva forma d’administració, ja que només aleshores l’interès públic governa i la cosa pública és alguna cosa” (Contrat Social, II, 6).

Des de la independència de Nord-Amèrica (1776) i la Revolució Francesa (1789), la ciutadania passa a ser la seva categoria suprema; la sobirania és del poble, i no pas del rei o del tirà. La llibertat de les persones requereix igualtat en drets civils i polítics, així com l’imperi de la llei. La democràcia és el mètode que canalitza el conflicte entre les persones i els grups socials. El ciment de tot això és la virtut civil de la ciutadania, identificant el seu interès individual a l’interès col·lectiu.

La 2ª república espanyola va permetre grans avanços en matèria de drets, de llibertats, però també en matèria d’educació, de salut, de redistribució de la riquesa, …que va fer del país un dels més avançats del món en la cerca d’una societat democràtica, lliure i justa. Evidentment, no tot van ser flors i violes. Tanmateix, la violenta interrupció d’aquella república, ha deixat una cicatriu profunda, que encara no ha estat superada per part de la ciutadania.

La pèrdua social dels valors (anomia) abans esmentats ha donat entrada a l’hiperindividualisme, i a la pèrdua de centralitat de l’interès del be comú. Allò guanyat amb tant esforç, des de les cicatrius del franquisme, sembla que s’estigui esvaint.

escola 2a republicaPreguntes.

Què en queda dels valors republicans de la revolució francesa i de la independència dels Estats Units? De la igualtat, de les llibertats fonamentals, dels principis de la democràcia i l’aspiració col·lectiva a una societat més justa? Són els valors republicans la base per lluitar contra l’hiperindividualisme? Quns són els factors que no fan possible que aquests valors siguin hegemònics a Catalunya i Espanya? Per què s’ha de lluitar contra els totalitarismes, com el III Reich, les dictadures d’Amèrica llatina, les àrabs o l’Estat Islàmic? Com encaixen les idees liberals en tot això? I el socialisme, és compatible amb el republicanisme? Són els vells valors republicans el “flotador” de la crisi política i de valors en la que estem immersos?

Intervindran

Josep Sànchez Cervelló, Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili.

Joan Anton Mellón, Catedràtic de Ciència Política i Administració de la Universitat de Barcelona

Anuncis

La Crònica – #debatCasaOrlandai

Seguint la tradició, el passat 27 d’abril es va realitzar a la Casa Orlandai un debat electoral entre vuit formacions polítiques candidates a les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona del proper 24 de maig.  Van participar, Joan Puigdollers (Convergència i Unió), Sara Jaurrieta, (Partit Socialista de Catalunya), Mercè Amat (Esquerra Repúblicana de Catalunya), Òscar Ramírez (Partit Popular), Janet Sanz (Barcelona en Comú), Javier Gonzalez Blesa (Ciutadans), Ignasi Planas (Millor Barcelona), Bernat Julià  (CUP). L’objectiu del debat era la presentació de les seves propostes pel que fa a la ciutat, al districte i a Sarrià. Se’ls va demanar que exposessin breument  les seves propostes programàtiques pel que fa al model de ciutat, l’educació, la mobilitat, la participació, habitatge i urbanisme, cultura i espais de cultura popular, Collserola i Pedralbes. El resultat va ser una graella disponible en el blog de Les Veus de la República que permet la comparació entre programes.

Per altra banda, es va buscar la participació de veïns i veines mitjançant la recollida de preguntes i temes a tractar, a través d’una urna física, ubicada a la recepció,  per correu electrònic, i mitjançant el blog de Les Veus de la República. Se’n van recollir més d’una cinquantena.

Cap a les 7 de la tarda van arribar públic i candidats, es va omplir la Sala Foix de gom a gom i es va instal·lar a l’entrada una pantalla per a retransmetre el debat. Després d’una breu presentació de l’Enric Capdevila en la que va defensar la gestió ciutadana com a model que permet crear xarxa i incrementar la participació, la Mònica Beneyto va donar per iniciat el debat.

En una primera tanda es va demanar que presentessin el model socioecònomic de la ciutat, i ja van aparèixer les DSC_0444 gotsprimeres discrepàncies, especialment en la rellevància i impacte dels grans esdeveniments, com el Mobile World Congress.  En segon lloc, es va plantejar la creixent desigualtat entre barris, sobretot pel que fa a l’accés al coneixement, l’exclusió social, pobresa, les diferencies per qüestió d’origen, etc. Atesa la preocupació sobre l’elevat preu que l’habitatge té a Sarrià i en el districte, les polítiques d’habitatge van copsar la major part de les intervencions i del temps, i va ser el punt en el que es va assolir, amb matisos, un major nivell d’acord.  Finalment, es va parlar de la crisi de valors democràtics, d’una ciutadania desencantada amb la política, d’uns polítics lluny dels ciutadans, i se’ls va demanar les seves propostes sobre participació i de reconexió de la ciutadania amb  la política. En aquest sentit, des de totes les forces polítiques es va dir que es treballaria per a la major eficàcia dels òrgans de participació de la ciutat, i es va destacar el model de la Casa Orlandai com a exemple de participació ciutadana i exemple d’èxit, que calia continuar promocionant.

Va quedar poc temps per a les preguntes realitzades des de les xarxes socials, bústia i presencials. Tanmateix, es va preguntar sobre aspectes de cohesió social,  i la manca de residències públiques de gent gran . Per part dels presents es va manifestar el descrèdit de la política en general, es va preguntar sobre els barris de muntanya i sobre les polítiques de gènere.  En constatar la manca de temps per a traslladar el paquet de preguntes restants, va finalitzar l’acte a les 9:30 del vespre amb el compromís que es farien arribar les preguntes pendents a les candidatures, i que aquestes respondrien puntualment a través del blog de Les Veus de la República (lesveusdelarepublica.wordpress.com).

 

 

Les preguntes pendents – #debatCasaOrlandai

Ens vem comprometre a fer arribar les preguntes a les formacions participants en el debat electoral que va tenir lloc a la Casa Orlandai el passat 27 d’abril. Estan organitzades per blocs temàtics, en les que si no es diu al contrari, van dirigides a totes les formacions polítiques. Algunes d’elles són tal qual ens han arribat, algunes altres són reescrites.
A les persones que ens heu fet arribar aquestes preguntes us demanem disculpes i comprensió per avançat. Hem intentat ser fidels a l’esperit de la pregunta, tot guanyant ordre i comprensibilitat en les mateixes. I donem les gràcies per avançat a les formacions polítiques per l’esforç addicional que els estem demanant.
S’aniran publicant les respostes conforme vagin arribant.
Si no es diu el contrari, les preguntes són per tots.  

EducacióIMG-20150427-WA0009 pantalla

  1. Què pensen fer amb les escoles concertades que no compleixen les condicions del Concert? És especialment greu el cas de centres on es fa segregació per sexes, fet contrari als drets constitucional.
  2. Alguna proposta concreta per a millorar la mobilitat escolar a Sarrià? Canviaríeu alguna cosa?
  3. Per què el Col·legi Santa Isabel té certs privilegis? Per exemple se’ls deixa bloquejar el barri, estacionant els cotxes on volen i a més se’ls ofereixen 30 minuts gratis de pàrquing.
  4. Quines prioritats teniu pel que fa a l’educació obligatòria en els centres educatius públics?

Mobilitat

  1. Que n’opineu de la T-Mobilitat? No seria més fàcil T-multiviatges de preu més baix per als empadronats a Barcelona ciutat o àrea metropolitana?
  2. Quines accions creieu que es podrien fer a Vallvidrera per millorar la mobilitat de la gent gran? Actualment es veuen obligats a marxar perquè no poden baixar a comprar a la plaça.
  3. Per quan un bus nocturn a Vallvidrera, tal i com es reclama?
  4. Com penseu resoldre l’accés de Persones de Mobilitat Reduïda (PMR) a l’estació de FGC de Sarrià? Fa anys que el districte no fa res, esperen que s’acabi la L9, doncs com es competència de la Generalitat.

Participació i regeneració política

  1. Com es pot controlar la corrupció? Amb honestedat? Amb transparència? Propostes concretes.
  2. Sara Jaurrieta. PSC. : Vostè va ser Regidora i la  ciutadania va decidir canviar de partit a l’Ajuntament. Considera que s’hauria de tornar a presentar tenint en compte que no van aprovar la seva gestió?
  3. Janet Sanz. BCNenComú. BCN en Comú té com a projecte renovar la manera de fer política, però tu mateixa formes part de la vella política ja que has estat regidora. Són compatibles les dues coses?
  4. Joan Puigdollers. CiU Quants càrrecs ocupa actualment? Ens podria dir quan cobra per cada un d’ells?
  5. Janet Sanz. BCNComú. El passat dia 18 d’abril la Sra. Ada Colau va manifestar que el 5% del pressupost de l’Ajuntament de BCN ho decidirien el veïns, mitjançant un procés realitzat de forma descentralitzada per districtes. El pressupost del 2015 va ser de 2.370 Milions €; el 5% es 118 milions; el districte de Sarrià-Sant Gervasi representa el 9,07% de la població de BCN, i li correspondrien aproximadament – 10,7milions €.
    Pregunta : es suficient un 5%?, com pensen distribuir-lo per districtes i en base a quin paràmetre?; quina quantitat creu- el representant de Guanyem BCN – que destinaran al Districte?
  6. Òscar Ramírez. PP. Sr. Ramírez, per que com a president permet que a les comissions de plenari, al ple i altres òrgans de govern en aquests 4 anys només s’hagi parlat de gairebé de temes d’agenda d’actes i no pas allò que es important per al veïnat?
  7. Òscar Ramírez. PP Sota quins arguments es defensa que un partit esquitxat per nombrosos casos de corrupció, com és el PP, pot gestionar una ciutat com Barcelona?
  8. Janet Sanz. BCNComú De quina manera articularà BCN en Comú una relació amb les entitats, moviments socials i assemblees de joves del districte i per extensió de Barcelona?

Urbanisme i habitatge

  1. Barcelona és una de les ciutats més sorolloses del món. La font principal de soroll al districte és el tràfic. Per quant un mapa del soroll i una normativa associada, amb el que els ciutadans puguem conèixer els decibel·lis amb els que hem de conviure?
  2. Molts joves vinculats a Sarrià, han hagut de marxar per culpa dels preus desproporcionats de l’habitatge. Això significa que és més complicat mantenir un barri cohesionat ja que quan s’arriba a una certa edat molts joves que han establerts lligams amb l’entorn han de marxar. Quina és la política d’habitatge en els pròxims anys? Des de l’Ajuntament es pot/vol regular aquest tema?
  3. Per quan hi ha prevista l’obertura de la biblioteca de la plaça?
  4. Per què quan camines per Sarrià tot tremola? Hi ha moltes rajoles trencades i mal posades…
  5. Als veïns de Vallvidrera se’ns diu que a l’antic Mercat s’hi vol fer un FAB-LAB. Ens preguntem qui pot estar interessat en anar a imprimir en 3D a Vallvidrera i si realment s’ha escoltat l’opinió que es va demanar al veïns a través d’un procés participatiu?

DSC_0444 gotsCultura i espais populars

  1. Què en penseu de l’augment d’ iniciatives festives/culturals/associatives sorgides amb força durant els últims anys? (Festa Major més potent, Festa de Sant Vicenç, Carnestoltes, Aniversari de la Casa Orlandai..) Això va en contra d’un barri cada cop més residencial, tal i com sembla que va Sarrià? Creieu que són excessius els actes festius? Els veïns tenen dret a l’oci nocturn?
  2. Diverses preguntes sobre els horaris, i el calendari d’obertura dels Centres Cívics. Per què l’horari dels Centres Cívics s’ha de ser tan restringit? Ens agradaria que poguessin obrir els caps de setmana com passa en altres llocs.
  3. Força preguntes sobre  la creació d’espais per a joves al barri. Teniu alguna proposta per a dotar a la gent jove d’algun espai per a que se’l pugui autogestionar? No seria una forma de potenciar el talent jove, i així poder-los retenir?
  4. Diverses preguntes sobre l’ocupació de Can Ponsic per la Guàrdia Urbana. Segons la cessió del propietari a l’Ajuntament de l’any 1981, Can Ponsic havia de ser cedit  per  a un conservatori permanent de Música. I on hauria d’anar la Guàrdia Urbana del districte.  Quan es corregirà aquesta anomalia?
  5. En el cas que governeu, quina serà la política de subvencions culturals al Districte?

Procés

  1. Barcelona ha de pertànyer a l’Associació de Municipis per la Independència?
  2. Quan el Parlament de Catalunya faci la declaració la independència, Barcelona estaria disposada a alinear-se amb el Parlament?
  3. Javier Gonzalez Blesa. C’s. Ciutadans és un partit hostil al catalanisme , el qual és present a  Sarrià St. Gervasi. Perquè creus que és un partit capacitat per dialogar i conviure amb aquest catalanisme popular que existeix a bona part del districte?
  4. Ignasi Planas. Millor BCN Perquè us heu presentat si d’aquesta manera només s’aconsegueix la divisió del vot independentista?

Collserola

  1. Es requalificarà la parcel·la ara edificable del Parc de l’Oreneta? Quines són les vostres propostes en quant a Torre Garcini, i Clínica Ripoll?
  2. Quin ús tindria, segons la vostra opinió, els terrenys que queden darrera de l’Escola Eina i fins la Carretera de les Aigües?

Pedralbes

  1. Hi ha previst fer zona verda a Pedralbes?
  2. Pensem que a molts sarrianencs ens agradaria conèixer la posició CONCRETA de cadascun dels partits respecte l’encara pendent retorn del Monestir de Pedralbes a Sarrià.

Final

  1. Què li falta a Sarrià, i què li sobra?
  2. Ens podríeu destacar 3 actuacions a realitzar al Districte, i si pot ser concretament al menys una a Sarrià.
  3. Què li falta a Barcelona, i què li sobra?