LVdR19: De la salut individual a la salut col·lectiva.

El concepte de salut ha anat evolucionant al llarg del temps. Ha passat d’una definició que només tenia en compte l’absència de malaltia a la consideració global de l’individu, des del punt de vista físic, mental i, fins i tot, social. En aquesta línia de pensament podem situar la definició formulada per Jordi Gol en ocasió del X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà el 1976: la salut és «aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa».

Man blowing his nose in canola fieldLa salut pública és la disciplina encarregada protegir i millorar la salut de la població humana. Té com a objectiu millorar la salut, com també el control i l’eradicació de les malalties. En el món occidental un conjunt de mesures polítiques referents a la salut pública han donat resultats espectaculars.

Les aplicacions mèdiques derivades del coneixement fisiològic i microbiològic han fet minvar la mortalitat infantil i augmentar l’esperança de vida, com es fa palès amb les diferències al Tercer Món, on també hi intervenen les condicions de vida de les persones, el grau d’escolarització i el nivell de desenvolupament són els principals factors que influeixen en la morbiditat i la mortalitat de les poblacions.cap-salut-2

Tot i que la medicina ha assolit fites espectaculars i al món desenvolupat s’han eradicat pràcticament les infeccions tradicionals, les conseqüències del procés de mundialització actual, apunten a un panorama no gaire encoratjador. Davant el desenvolupament de la indústria farmacèutica i la situació del sistema sanitari, sorgeixen diversos corrents entre la població.

D’una banda, hi ha els qui, amb el primer esternut es prenen un antibiòtic. Els qui
recomanen fàrmacs a tort i dret, i els qui només volen prendre fàrmacs fora dels circuits establerts. D’una altra, hi ha els que no volen ni vacunar els fills. També hi ha els qui van a passar la tarda a l’ambulatori i els qui només van a metges alternatius, que els dediquen més atenció.

terapias-naturalesLa salut pública és el terreny ideal per a barrejar ciència i política. Fins a quin punt aquesta barreja medicalitza la vida quotidiana? Hem vist com s’han medicalitzat el part o la vellesa, al temps que ha augmentat la desconfiança del sistema mèdic, moltes vegades amb un pensament acrític. Amb quins criteris en traiem l’entrellat?

Intervindran

Andreu Segura, metge epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública.
Jesús Purroy, llicenciat i doctor en biologia, és emprenedor en salut i divulgador científic. La seva recerca en genètica el duu a relacionar malaltia i farmacologia.

Text elaborat per Cristina Junyent (maig, 2017)

Casa Orlandai, dimecres 8 de febrer, 2017, a les 19:00 hores. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s