LVdR3. Democràcia 2.0: La democràcia serà tecnològica i participativa, o no serà.

Dimecres, 11 de Marc, 2015, a les 19:30. Sala Foix, Casa Orlandai

Intervindran.

Ismael Peña-López, Professor de Dret i Ciència Política a la UOC, i investigador a IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). @ictlogist

Ricard Espelt, Consultor a Ideograma i investigador al IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). @ricardespelt

teclat

La democràcia representativa ha estat una excel·lent eina en constant evolució per a la construcció política d’una societat més justa, equitativa i creadora de projectes comuns. Va nèixer fa més de tres cents anys,  però han estat les lluites populars i els moviments socials els que han fet que d’un instrument polític per una minoria d’homes, blancs i propietaris, esdevingués un instrument polític per a tothom, dotant a la ciutadania de drets polítics i socials.

La democràcia moderna es basa en la delegació a representants que es reuneixen i deliberen en parlaments o en governs locals, per la impossibilitat física de reunir al conjunt de la població sobirana. La peça clau doncs ha estat la comunicació entre el poder i els ciutadans. El cost de la comunicació i la informació és elevadíssim, recaient tradicionalment en mitjans de comunicació participats pel sector públic, però també pel sector privat. En aquest context d’evolució constant, cal eixamplar, aprofundir i regenerar la democràcia mitjançant noves formes de democràcia participativa. Hi ha una creixent demanda  de fer més participatius els processos de deliberació.

La irrupció d’Internet, i concretament, les xarxes socials trenquen i qüestionen la funció dels organismes intermediaris entre la ciutadania sobirana, els representants i els centres de presa de decisions. Els costos de la informació, de la comunicació i de la participació baixen. Ja s’han guanyat eleccions usant les xarxes. De fet, un es pot informar, comunicar, participar i votar des del sofà de casa, perquè tecnològicament avui és possible (vot electrònic, forums de debat, aplicacions, …). L’apoderament  real de la ciutadania, cal un alt grau de compromís en accions, mesures i decisions per part dels convocants a la participació, els quals han de partir d’una credibilitat prèvia.

Preguntes.

Què ha aportat internet en els sistemes democràtics representatius, fins a dia d’avui? Quin és el potencial real d’una democràcia a través de internet?

Els processos de participació analògics són desitjables i alguns han funcionat, no tots. Com es poden fer processos de deliberació que garanteixin qualitat democràtica? El vot electrònic, és viable? Quins són els avantatges i inconvenients? Quines experiències hi hagut? Per què no s’estén i s’aplica extensament? Sense manipulacions o sense elevats costos personals? Com pot es pot processar les opcions d’una ciutadania connectada? Quina tecnologia hi ha al darrera? Quines prestacions aporta la xarxa a processos de participació en la seva versió digital? El gap digital, com es supera?

És internet, i sobretot les xarxes, la nova arena política? Què és change.org, o avaaz.org? Què fa que un procés de participació o una campanya sigui creïble? Què ens fa signar per una determinada campanya? Per què algunes triomfen i altres no?

Són les xarxes socials la nova arena de l’espionatge massiu per part dels poders? La traçabilitat i les petjades que deixem en la xarxa, no ens exposa a que es coneguin les nostres creences polítiques, religioses, … i a una nova forma de control?

One thought on “LVdR3. Democràcia 2.0: La democràcia serà tecnològica i participativa, o no serà.

  1. Excel·lent xerrada-col·loqui d’anit. Les presentacions dels dos ponents, Ismael Peña-López i Enric Espelt, van ser molt estimulants per a mi, des de perspectives diferents però perfectament complementàries. Em vaig quedar amb les ganes de preguntar…
    Parteixo de la base que pràcticament tot el que fem els ciutadans, les empreses i les administracions de tot tipus és, des “una perspectiva molt àmplia”, una forma de “fer política”. Amb aquesta premissa a la ment, el que ahir se’ns va proposar és tractar d’entendre que la nova democràcia participativa, aquesta forma diferent d’expressar el desig de “poder de decisió” del poble, es nodreix dels nous esquemes de relació interpersonal, d’inter-actuació individual i de grup, de noves dinàmiques de construcció de consciència de les persones i maneres informals d’entrar en contacte amb “iguals” interessats per les mateixes coses –gracies a la tecnologia-, el que pot acabar provocant donar el pas del “pensar i voler individual” a un “fer col·lectiu” les coses d’una manera diferent; de baix a dalt. Se’ns va oferir, també, la possibilitat d’entendre el per què la democràcia “convencional” –la que tenim ben a prop- no estimula la participació; ans al contrari, es beneficia de la desafecció del poble en la presa de decisions i en la gestió de la cosa pública. Em va agradar especialment que es fessin servir termes que ha encunyat en el món de l’empresa capitalista per excel·lència –en la defensa dels interessos dels accionistes- per tal de significar què és el que, ara per ara, està buscant la nova forma de fer política; passar del empoderament als representants –una vegada quatre anys- a la governança dels afers públics –formes de construir la política transparents i adaptables a les reals necessitats del poble-. També em va agradar la reflexió sobre el poder del treball local, en reduïdes accions molt concretes, quasi individual o de grup petit, que per agregació pot acabar esdevenint un fenomen de dimensions tals que provoquin un canvi en la “política representativa”, forçant a la classe política a adaptar el discurs i les decisions a allò que emana des de baix i arriba a dalt com expressió d’una opció política concreta, definida, que es pot reconèixer i s’ha de respectar.
    De tot plegat, però, em queda el dubte de si tindré temps vital per veure –aquesta era la pregunta que hauria agradat fer als ponents-, si el model que ara comença a forjar-se serà l’hegemònic en els propers anys, diguem en el termini de 10 o 15 anys, o bé la “vella” democràcia de 300 anys sabrà empescar-se-les per, juntament amb un “capitalisme rampant “ que està a punt de fer-se amo absolut del món, reinventar els esquemes de funcionament per evitar que tot el sistema quedi subvertit. Em queda el dubte de si la nova forma de fer política serà capaç de doblegar un statu quo econòmico-polític-militar i una geo-política reals (pensem en Xina, Rússia i el món àrab dels petrodòlars) tan poderoses com que desestabilitzen el que creuen convenient, quan ho creuen convenient… Al final, ¿quedarà la nova forma de fer política circumscrita al nivell local, allà on els “mals” del canvi de paradigma només puguin ser considerats com un danys colaterals al règim hegemònic?. Quina força pot tenir un canvi de paradigma en la vella democràcia per aconseguir un canvi de política, des de l’arrel, per a tota la humanitat?.
    El temps, internet i l’arribada d’una nova generació –o dues- a la vida pública, ens ho diran, suposo…
    Per cert, felicitats a l’organització de les veus de la República!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s